Des que Edgar Méndez va marcar el 8 de febrer contra el Celta el gol de la classificació per a la final del Vicente Calderón, a Vitòria neden entre dues aigües. Entre la cruesa del passat i la dolçor del present. La majoria d’aficionats de l’Alavés viuen abraçats encara al record amarg d’aquells herois que van caure l’any 2001 a Dortmund, però la saba nova, les noves generacions, respiren eufòria davant la seva primera final de copa del Rei, impertèrrits al drama que va suposar perdre aquella mítica final de la copa de la UEFA contra el Liverpool (5-4) ara fa setze anys. “Tant de bo nosaltres posem contra el Barça els pebrots que va posar-hi aquell equip aquell dia. Es va perdre, sí, però la referència és aquella final de Dortmund. Ningú a Europa coneixia aquell Alavés, el Liverpool era clar favorit, però van suar sang”, recorda Gaizka Toquero. L’actual davanter de l’Alavés era aleshores un adolescent i va viure el partit amb la seva quadrilla d’amics a la seva Vitòria natal, en una pantalla gegant que l’Ajuntament va instal·lar al camp on jugava el Baskonia. “Ho recordo perfectament. Va ser un partit increïble”, explica.

Toquero recorda com si fos avui aquell 16 de maig del 2001 al Westfalenstadion i també aquell fatídic gol en pròpia porta de Delfí Geli en el minut 117 de la pròrroga. La ferida continua oberta, però les llàgrimes s’han assecat. Toquero sap què és perdre una final com a aficionat i també sap què és perdre-la com a futbolista. La d’avui al Calderón serà ni més ni menys que la seva quarta final de la copa del Rei. Les ha perdut totes. Totes les tres anteriors defensant la samarreta de l’Athletic i totes contra el Barça. Desfeta el 2009 a Mestalla per 1-4 [Toquero; Touré Yayá, Messi, Bojan i Xavi], derrota el 2012 en el mateix escenari del partit d’avui per 0-3 [Pedro (2) i Messi] i nova decepció el 2015 al Camp Nou per 1-3 [Williams; Messi (2) i Neymar]. “El Barça és pitjor rival que els propis nervis. Ells tenen una plantilla amb enormes jugadors i amb molta experiència en aquests tipus de partits. Sabem que són millors, però també sabem que vam guanyar aquest any al Camp Nou. Ells també ho saben. Fins ara m’ha tocat perdre totes les finals que he jugat amb l’Athletic, però guanyar-la ara amb l’Alavés seria una cosa històrica. Sent de Vitòria, seria quelcom especial, està clar”, assegura.

Aquesta serà la quarta final de copa de Toquero i la tercera per a Ibai Gómez. Al talentós futbolista de l’Alavés li va tocar també viure, com a Gaizka, les derrotes del Calderón i el Camp Nou amb aquell Athletic de Marcelo Bielsa el 2012 i posteriorment amb aquell Athletic d’Ernesto Valverde el 2015. “Sempre és difícil guanyar el Barça. És un equip dissenyat per guanyar tots els títols cada temporada. Molts companys em pregunten per la meva experiència en finals de copa i després d’eliminar al Celta els vaig dir que era bàsic acabar bé la temporada. Perquè si només penses en la final de copa t’acabes deixant anar. Hem estat intel·ligents en aquest sentit i arribem en un punt òptim al partit”, diu.

Tots dos saben què és marcar-li al Barça. Toquero va marcar en la final del 2009 i Ibai aquesta temporada en el partit de lliga al Camp Nou. “Quan vaig acabar el partit [la primera de les tres finals que ha jugat] estava fastiguejat, lògicament. Perquè et foten 4 gols i no guanyes el títol. Però amb el temps tot passa. I sempre podré explicar a la meva filla que vam començar guanyant aquella final gràcies a un gol de cap del seu pare”, explica Toquero. Ibai lògicament també recorda el seu gol al Camp Nou, que a més va significar la victòria de l’Alavés (1-2). Ho recorda com “una cosa especial” perquè “era la primera vegada que guanyava al Camp Nou estant jo sobre la gespa”. Però Ibai també recorda bé el golàs de Leo Messi en l’última final del 2015: “El recordo perfectament. Va ser un autèntic golàs. Recordo que fins aleshores Balenziaga li havia fet un marcatge gairebé perfecte, però suposo que el va fer enfadar massa [riu]. A Messi no se’l pot fer empipar. Va fer una jugada estratosfèrica. Va marxar de tothom allà a la banda i va definir com només ell sap fer. També ens enfrontem a això. És el millor i ho sabem”, diu.

Peça important en els esquemes de Mauricio Pellegrino en l’Alavés i actual entrenador de la canalla al Santutxu FC, Ibai [2 gols en aquest edició de la copa, tots dos contra l’Alcorcón] veu el Barça actual com “un Barça regenerat” i com a clar favorit. Amb tot, ell no renuncia a la sorpresa: “Els meus nanos són de Bilbao, però ara s’han fet una miqueta més de l’Alavés [riu]. Al Santutxu ho tenen clar. Guanyarà l’Alavés. Els xavals em diuen que marqui encara que sigui amb el cul [riu].”

Ibai parla d’un Barça regenerat i Toquero parla d’un Barça simplement “diferent”. “El primer Barça de Guardiola estava a un nivell increïble. Jugaven de meravella. Però no es pot comparar amb el Barça d’ara. Hi ha jugadors diferents, també Luis Enrique treballa diferent. El futbol són etapes. Alguns aprofiten que el Barça aquest any només pot guanyar la copa per dir que és un pitjor equip, però això és injust. Fa poc van fer un altre triplet. Continua sent un equipàs”.