Faltava un minut. El Barça ja era campió i els aficionats blaugrana van corejar el nom de Luis Enrique, que mirava el partit dempeus a la seva àrea tècnica. L’asturià, en una mostra d’agraïment, va aplaudir la seva afició. Luis Enrique s’acomiadava de la banqueta del Barça amb un altre títol. La copa guanyada en l’últim partit oficial de la història del Vicente Calderón salva una temporada més aviat discreta del grup blaugrana, però com a mínim serveix perquè l’asturià marxi amb la millor de les sensacions, la del triomf, aixecant el seu novè títol en tres anys com a entrenador d’un dels dos equips que porta al cor, l’altre és l’Sporting.

El Barça, amb un espectacular Messi, un grandiós Iniesta i un desequilibrant Neymar, però amb la majoria dels seus homes brillant, va ser molt superior a l’Alavés en una primera efectiva de cara a porteria. I això que en els primers minuts va semblar que hauria de picar molta pedra si volia superar el plantejament de Mauricio Pellegrino i guanyar la final. El tècnic argentí de l’Alavés ha fet de l’ordre i el contraatac dues de les característiques del seu equip durant aquest brillant curs del retorn del club basc entre els grans. Ahir sabia que si volia tenir alguna possibilitat d’emportar-se el títol havia de cometre poques errades en defensa i aprofitar alguna oportunitat. No deixar espais a la davantera del Barça era la seva obsessió, i per això va optar per sacrificar un migcampista, Camarasa, i posar un tercer central, Carlos Vigaray. Els vitorians cedien la pilota al Barça, es tancaven, mossegaven –a vegades massa– i miraven d’aprofitar alguna jugada a pilota aturada o alguna cavalcada de Deyverson, que, com és habitual, es va barallar amb tota la defensa blaugrana. Messi, però, és especialista a trobar espais, i en el minut 5 va veure una de les clàssiques passades diagonals per a un dels seus millors socis, Jordi Alba, però la rematada de cap del català va marxar fora. L’Alavés es tancava molt i el Barça havia de superar un contratemps important. Inesperat. Sense lateral dret per la lesió d’Aleix Vidal i la sanció de Sergi Roberto, Mascherano tornava a l’equip després de dos partits absent per sanció per tapar aquella banda. Però a l’argentí el persegueix la mala sort en les finals al Calderón. Si bé l’any passat va ser expulsat, ahir es va lesionar en el minut 8. Va saltar per lluitar una pilota de cap amb Marcos Llorente i quan va caure es va fer molt mal en un genoll. Sagnava pel cap, però el més preocupant era el genoll. Canvi immediat i entrada d’André Gomes com a lateral dret, amb una actuació més que notable del portuguès en la primera part.

La lesió de Mascherano va refredar una mica l’ambient i l’Alavés es va trobar amb una clara oportunitat del no-res. Després que Edgar veiés una groga que hauria pogut ser vermella per haver agredit Umtiti, una errada de Piqué en la sortida de pilota va provocar un xut d’Ibai sense aparent perill, però Cillessen se’l va empassar i la pilota, després de tocar el pal, es va passejar per la línia de gol. L’avís va fer reaccionar el Barça, que dominava però no creava oportunitats. Iniesta va provar des de fora de l’àrea que la defensa basca s’obrís, el seu xut el va desviar Alcácer i Pacheco va evitar el gol amb els peus quan queia cap a l’altre costat. Poc després, Messi va fer el primer gol de la final després de combinar amb Neymar i amb un gran xut des de la frontal de l’àrea.

Marcar era important perquè els bascos s’obrissin, però no va donar temps a veure què farien els de Pellegrino, perquè en la següent jugada van empatar. El Barça va concedir massa jugades a pilota aturada. Els jugadors bascos, a més, veien nerviós Cillessen i Theo ho va provar en un llançament de falta i va marcar el seu primer gol al Barça com a madridista.

Després de mitja hora de final, tot tornava a començar. Però els cracs del Barça van decidir que ho volien tenir tot enllestit abans de marxar cap als vestidors. En el minut 44, Neymar va iniciar una jugada que ell mateix va culminar després que Messi fes una bona obertura a la dreta i André Gomes, una bona centrada. Neymar tornava a marcar en una final de copa, com havia fet en les dues anteriors contra l’Athletic i el Sevilla. Els de Luis Enrique tornaven a tenir avantatge, que va augmentar amb un altre gol en el temps afegit. Messi el va fabricar i Alcácer, que substituïa el sancionat Luis Suárez, el va marcar amb un bon xut creuat.

En la segona part no van passar gaires coses. L’Alavés va tenir alguns minuts intensos, però es va constatar que amb il·lusió no n’hi ha prou, que la qualitat i experiència dels jugadors del Barça s’imposava. Alcácer va tenir un parell de bones oportunitats a centrades de Messi i André Gomes, però va ser des del control, sobretot en el primer tram, des d’on el Barça va trobar els arguments perquè la porteria de Cillessen no passés gaire perill. El més significatiu de la segona part, de fet, va ser el retorn d’Aleix Vidal als terrenys de joc. El de Puigpelat ha passat de ser l’aneguet lleig de Luis Enrique a ser premiat per l’asturià en el seu últim partit a la banqueta blaugrana. Es va lesionar de gravetat el mes de febrer, precisament en un partit contra l’Alavés després d’una dura entrada de Theo Hernández, i s’ha recuperat en un temps rècord. Tres mesos. Ahir mateix va rebre l’alta mèdica i Luis Enrique li va donar els últims deu minuts de la final com a premi a la seva feina, podent celebrar des de la gespa la copa número 29 de la història del Barça, un títol que salva un curs discret i que donarà pas a una nova era la setmana vinent, quan el club faci oficial que Ernesto Valverde és el nou entrenador del Barça.