Quan va dir que no presentarien recurs a la sentència i que això ja s’havia acabat, em vaig sentir alleugerit i molt content perquè aquests set anys de patiment ja havien acabat. El que vaig trobar lamentable i patètic és que seguís mantenint una mentida. No accepten la derrota. Els que hem guanyat estem contents perquè s’ha fet justícia. Vaig tenir també una sensació d’agraïment envers totes les persones que ens han fet costat, els companys de junta, sobretot els que han arribat fins al final per haver donat una lliçó de dignitat i també envers els advocats, que han fet una feina excel·lent en unes condicions difícils davant de tota la maquinària que controla el club. Per tots: Xavier Arbós, Maite Fernández, Eligio Hernández, Fernando Ledesma, Juan Pablo Correa, Rafel Torres i Enric Leira. Han aconseguit una sentència definitiva que acredita que durant la meva gestió hi va haver beneficis.

Per moltes mentides que digui, la sentència no canviarà. La sentència és clara, meridiana. A més, per segona vegada. Nosaltres vam deixar uns comptes auditats amb 11 milions d’euros de beneficis en l’últim curs, el 2009/10. I la junta que presidia el senyor Rosell, ara a la presó, va contractar una auditoria, propietat d’una directiva que ara, també amb problemes, ja no hi és, amb l’únic objectiu de configurar uns números que donessin pèrdues. I van posar tot el que van voler per portar aquells números a l’assemblea. Però ni amb tot el que van fer, posant la motxilla que portàvem de la junta anterior, el Touré Yaya, l’Henry... una sèrie de tripijocs, ni amb tot això donem pèrdues. Amb els comptes que van fer ells, donem beneficis, segons el jutge. I això que tiraven amb bala, que anaven per nosaltres d’una manera injusta i desproporcionada. Reclamaven 79 milions d’euros que volien que paguéssim. I si moríem, els nostres fills i si no, els nostres nets. Quant hem pagat? Res. Perquè vam donar beneficis. I ja poden dir el que vulguin. Nosaltres hem guanyat i ja podem respirar després de set anys de malviure. Nosaltres i les nostres famílies. Em quedo amb el fet que hem resistit fins al final i que hem mantingut intacta la nostra dignitat.

Les sentències et diuen si has guanyat o has perdut i aquesta ens dona guanyadors a nosaltres. Ells deien que nosaltres érem responsables d’unes pèrdues que no han existit. Per tant, no som responsables de res. És cert que sempre vols més, però ho deixarem estar aquí. Ells van actuar amb mala fe. Van impulsar l’acció civil de responsabilitat. Van ser ells, no va ser l’assemblea. I no va ser només una revenja contra Laporta. Era una manera de justificar que signaven un contracte amb Qatar, país amb el qual tenen interessos particulars molts dels directius. Estaven disposats a fer-nos patir, a desprestigiar-nos... Tot per justificar el contracte amb Qatar.

Molt. És una satisfacció que no em traurà ningú. No corresponia un pacte perquè no teníem res a amagar. Havíem deixat un club esportivament, econòmicament i socialment molt sòlid, ben construït, amb un model que funcionava. Els vam deixar un club molt millor que el que vam agafar l’any 2003. Ells han construït una mentida amb l’ajuda de tot un exèrcit d’intoxicadors. I han anat a fer mal, cada vegada més. Ho haurien pogut deixar estar després de la sentència de primera instància, però van preferir continuar amb la mentida, amb mala fe. Haurien d’haver demanat perdó i no ho van fer.

La veritat és que no. Estic segur que ho van valorar, però han vist que no hi podien anar des del punt de vista tecnicojurídic. El meu pensament és que si haguessin vist que hi podien anar, hi haurien anat. S’ha vist, perquè han llançat la tovallola, però l’han tornat a agafar de seguida. La prova, l’explicació que va donar Bartomeu. Una mentida que el seu mateix departament de comunicació desmenteix, perquè envien la sentència amb les parts on diu clarament que no hi va haver pèrdues subratllades.

A Bartomeu no me l’he cregut mai. Està instal·lat en la mentida. Durant tots aquests anys han proposat pactes tramposos. En primera instància, recordo que ens van proposar un pacte sense vencedors ni vençuts i que ells portarien a l’assemblea la retirada de la demanda. Era una trampa. Nosaltres ens estàvem defensant i els que havien posat la demanda eren ells. Nosaltres ho havíem fet bé, perquè havíem estat responsables i perquè havíem tingut un punt de sort. Perquè que et vagi bé el tema esportiu, t’ajuda en el tema econòmic. Vam gestionar bé els recursos, no com ho estan fent ells ara. El club no és sostenible, és inviable econòmicament. Amb els projectes de futur que volen fer, hauran de demanar a Nike que els avanci diners.

Plegar, però com no té dignitat ni vergonya no ho farà. Ara utilitzarà els encobridors, però pensant en el Barça, no poden continuar. El Barça mai ha estat en una situació tan delicada com la d’ara. El club ha estat condemnat per un doble delicte fiscal i només per això ja hauria d’haver plegat. I després hi ha el cas de DIS, amb el club, Rosell i Bartomeu investigats. I sense poder fer la trampa de pactar perquè si ho fan, la llei diu que les persones jurídiques, si són reincidents, s’han de dissoldre i liquidar. Així que tenim un risc enorme, amb dos individus sense escrúpols que pacten per fer culpable el Barça i quedar ells lliures. Tenim un expresident a la presó acusat de pertinença a banda criminal, cobrament de comissions il·legals i blanqueig de capitals. Això és molt greu i algunes coses les va fer sent president. Tenim el contracte amb Qatar, la venda de la seva empresa, que no es va vendre. Això ens vincula. L’FBI vindrà a demanar coses. El que s’hauria de fer és una auditoria de tots els contractes que va signar el senyor Rosell, i també Bartomeu, que són dues cares d’una mateixa moneda. Una auditoria feta per un expert independent.

No m’alegro de les desgràcies dels altres, encara que sigui gent que ha intentat fer-me mal. Em poso al seu lloc, al de la seva família, ho deuen estar passant malament. Ara bé, això perjudica el Barça. Ens vincula a tota aquesta història. No pot sortir el president Bartomeu i dir que no tenim cap vincle amb això. Encara que sigui un vincle moral, el tenim! Per tant reacciona, mou-te! Això ens deixa molt afeblits, ens perjudica molt. És la imatge del Barça al món. En les negociacions amb els patrocinadors, ells estan en una posició de força davant un Barça afeblit. El món ens vincula a tota aquesta història i ha de sortir algú a explicar amb proves que no hi tenim res a veure. Però, i és trist, em sembla que trauríem una altra conclusió.

Ara estic en un moment de disfrutar d’aquesta sentència i valorar els aspectes positius. Soc advocat i estudiarem les repercussions d’aquesta sentència. Les ganes que jo tinc, en aquests moments, és que això acabi. Després de set anys, em vull oblidar d’aquest malson. Però jurídicament té molt interès, perquè és una sentència històrica. Hi ha molts despatxos d’advocats que ens han trucat perquè volen fer una anàlisi de tot plegat. Jo faig un diari i tinc ganes d’escriure aquesta història, això dona per a una novel·la, perquè fins i tot ara hi apareix l’FBI.

Bartomeu va canviant d’opinió en funció del que li diuen els vigilants del gueto. La directiva no té ànima, començant pel president. Presumien de la gestió i jo sempre em malfio dels que només presumeixen d’això perquè vol dir que només poden oferir això. Un club de futbol és molt més. Has de buscar l’equilibri entre les emocions i la gestió. Un model ha de tenir ànima per tenir èxit. El Barça està segrestat per unes persones que practiquen la mentida, la intoxicació, la manipulació. El club està segrestat perquè ja es van preocupar d’allargar els mandats presidencials. Jo crec que amb quatre anys ja estaven més que bé, perquè si passen coses com aquesta els has de suportar menys temps. I també van complicar poder posar una moció de censura. Si ja era molt difícil reunir el 5% del suport dels socis en catorze dies, imagini ara que l’han apujat al 15%. Aquests erudits de l’encobriment i la manipulació ara et diuen: “Si volen vot de censura, que el posin.” D’entrada, puc opinar el que cregui perquè soc soci del Barça i hi tinc tot el dret. Hi ha motius més que suficients per posar un vot de censura, però ja s’han encarregat que sigui inviable.

En el terreny institucional, el veig dramàtic, amb aquesta gent sense ànima. I en risc evident a causa de les demandes en què el Barça està ficat per culpa d’aquesta gent. I en el terreny esportiu, ara hi ha el nomenament de Valverde. I deixeu-me dir que nomenar l’entrenador és una de les decisions més importants per a un club, i Bartomeu ho va fer com una ànima en pena. Va ser patètic.

M’agrada. També Eusebio, Laudrup... M’agraden tots els entrenadors que han agafat aquest sistema de jugar a futbol que va inventar Cruyff, que va aplicar Rijkaard i també excel·lentment Pep Guardiola i que és el sistema amb què hem de jugar. El que demanaria com a soci és que tingués en compte el planter, perquè sempre que hem promogut el talent de casa, hem tingut èxit. Ho ha fet a l’Athletic i m’agradaria que ho aconseguís també al Barça. Això fa el club sostenible perquè ens evitem anar al mercat.

No conec les circumstàncies, però crec que estan molt preocupats amb Messi perquè no hi ha diners. I evidentment el renovaran, perquè s’ha de renovar, però si estan en una situació de risc per no haver fet els deures abans, perquè el primer que havien de fer era renovar Messi, que és qui ens permet seguir fent història i somiant, ho haurien d’haver resolt abans. Amb això sempre han jugat amb foc, amb la famosa enquesta que va fer el senyor Faus, que ens el volia vendre. Leo, tot el que demani, s’ho mereix, i ells tenen por d’agreujar la seva situació de risc. Però Leo està content al Barça i a la ciutat, i crec que acabarà la seva carrera al Barça.

Menteixen en tot. Si t’interessa el Palau, ho demostres invertint, coneixent els jugadors de bàsquet, d’hoquei, d’handbol, de futbol sala. Nosaltres vam aconseguir una cosa que era molt maca, que tots els entrenadors fossin de casa. Tots tenien un gran compromís i un sentiment profund pel club. Bartomeu presumia de la gestió i deia que en sabia, de bàsquet. Doncs sort que en sabia, perquè si no, no sé com hauríem quedat. No és una crítica ni a l’entrenador ni als jugadors. Aquesta junta ha canviat tantes vegades de dirigents del bàsquet i ha marejat tant... Hi havia individus molt tèrbols dirigint la secció, que no són de fiar.

En aquests moments no tinc previst res d’això. El que no faré és deixar d’opinar. Alguns no et poden silenciar, afortunadament. La meva estratègia és dir el que penso. I si hi ha eleccions, ja veuré el que faig. Però és un escenari que no preveig.