Un estiu no seria el mateix sense una negociació entre el Barça i l’Arsenal, sense la clàssica aparició d’un Wenger emprenyat perquè l’equip blaugrana s’interessa per un dels seus jugadors o, al contrari, sense els gunners mirant de fitxar un futbolista del Barça o, més habitual encara, persuadint un jove talent de la Masia perquè canviï Barcelona per Londres. I enguany, el gran protagonista d’aquesta història d’amor i d’odi serà Bellerín, el lateral dret que, després de vuit cursos a les categories inferiors del Barça va decidir marxar a l’Arsenal, als 16 anys, juntament amb Toral. Ara, ja consolidat com un dels millors laterals del món, Bellerín no veuria amb mals ulls tornar a casa, per ser l’amo i senyor de la banda dreta del Camp Nou, mentre que el Barça el considera un fitxatge primordial, la qual cosa l’obligarà a tornar a passar per les oficines dels gunners, uns despatxos que els blaugrana coneixen de memòria.

Tot va començar l’estiu del 2000, aquell que va marcar la marxa de Figo al Madrid. El Barça, amb diners a la caixa i amb la necessitat de fitxar un extrem, no ho va dubtar i va posar damunt la taula 39 milions d’euros per Overmars, la qual cosa el va convertir en el fitxatge més car de la història del Barça fins a aquell moment. L’holandès, a més, no va arribar sol, ja que amb ell també va aterrar el gunner Emmanuel Petit, a canvi de 13,8 milions. Malgrat el caixet dels dos futbolistes, la realitat és que cap dels dos va triomfar i va convertir les primeres experiències amb jugadors de l’Arsenal en autèntics fracassos. La història, en canvi, va ser ben diferent amb el tercer punt de connexió, Van Bronckhorst, el lateral esquerre del Barça de Rijkaard (va jugar 153 partits en quatre cursos), per qui el club blaugrana només va pagar 2 milions d’euros, i després d’un any de cessió. I també va deixar un bon record el següent, Henry, que després d’un parell d’intents frustrats per Wenger i per la derrota de l’Arsenal en la final de París es va convertir en blaugrana l’estiu del 2007, a canvi de 24 milions. Tot i signar un primer any decebedor, el francès va ser una peça primordial en la temporada del triplet, en què va formar un atac meravellós al costat de Messi i d’Eto’o. Ben diferent va ser la contribució de Hleb, un jugador que va costar gairebé 18 milions d’euros, i que després d’un curs d’allò més decebedor va iniciar un periple farcit de cessions fins que va acabar contracte.