Un planter de casa nostra

Molt més conegut és el paper ponderant del Gimnàs Solé com a planter de les diverses entitats esportives que hi van néixer o hi van tenir la seu. A més del Barça el 1899, allà es van fundar la Federación Gimnástica Española (el mateix any), el Club Natació Barcelona (1907), el Solé Pedestre Club de curses i marxes atlètiques (1909) i el Centre de Cultura Física (1914), i també va ser la seu de l’Associació Catalana de Gimnàstica. Amb esportistes de moltes disciplines sota el seu sostre, sovint el gimnàs s’implicava en l’organització de proves i competicions esportives, i en els seus anys daurats era estrany que en l’esport barceloní es cogués alguna cosa sense que el Solé no hi tingués res a veure.

Un altre factor aglutinador de la prolífica activitat associativa va venir propiciada pel fet que, dos anys abans de la fundació del Barça, es va instal·lar al local la revista quinzenal Los Deportes, que va treure el primer número el novembre del 1897 a través de Narciso Masferrer, ànima de la publicació i d’un munt d’iniciatives que van contribuir a l’arrelament de diversos esports, un dels quals el futbol.

A Los Deportes va aparèixer, el 22 d’octubre del 1899, la crida que un jove suís de nom Hans Maximilian Gamper Hässig (literalment Kans Kamper en el paper en qüestió) va fer per tal de trobar companys als quals els agradés un joc poc conegut anomenat futbol i amb els quals poder organitzar alguns partits a Barcelona. El 29 de novembre, 38 dies després de la publicació de l’anunci, Gamper, Wild, Künzli, Maier, els germans Parsons, De Ossó, Cabot, Ducay, Terrades, Pujol i Llobet es reunien al Gimnàs Solé per fundar el Barça.

Uns quants equívocs històrics

És conegut que la reunió fundacional del Barça es va acabar fent al Gimnàs Solé després que Gamper fos rebutjat a l’establiment que regentava el lleidatà Jaime Vila. Sent això cert, no és de rigor afirmar que, sense aquesta negativa, avui el lloc de fundació blaugrana el trobaríem al carrer del Duc (fins al 2009, Duc de la Victòria), on Vila tenia el Gimnàs Tolosa. Amb propietat, caldria dir que sense el rebuig inicial potser el Barça no s’hauria fundat, com a mínim en aquell moment. Vila acabava de crear el Català Futbol Club, en el qual s’haurien pogut integrar els homes que van respondre a la crida de Gamper si aquest club pioner no s’hagués tancat en banda a admetre estrangers a les seves files. O potser el que no volia Vila, de profundes conviccions catòliques, eren protestants. Sigui com sigui, va ser així com als després anomenats dotze apòstols de la fundació blaugrana no els va quedar cap altre camí que crear un nou club, vingut al món amb la primera rivalitat futbolística sota el braç.

És aquest un dels equívocs històrics que acompanya el naixement del Barça, com ho és també el nom del propietari del Gimnàs Solé el 1899. Era Francisco Solé, i no pas el seu nebot Manuel Grau Solé, professor al centre, però que no va agafar el timó de la nau fins al 1910. Abans, Manuel havia fet gairebé tots els papers de l’auca en l’incipient Barça. Des de ser-ne jugador fins a assumir responsabilitats directives en dues breus etapes.

Però per equívoc recurrent, el derivat de la disposició urbanística de la zona. Que es conegui una única fotografia on es veu amb nitidesa el rètol de Gimnàs Solé, i que aquesta correspongui a un edifici que fa cantonada, ha fet creure sovint que era la del lloc fundacional del Barça. Seria llarga la llista de reproduccions de la imatge que la identifiquen com la confluència dels carrers Montjuïc del Carme i Pintor Fortuny, però vet aquí que aquests dos carrers no s’entrecreuaven el 1899.

El carrer Fortuny era un cul-de-sac que acabava de manera sobtada en un mur, mentre que el de Montjuïc del Carme s’endinsava en direcció muntanya des del carrer del Carme, però no arribava a connectar amb el de Fortuny. La cruïlla que avui formen aquests dos carrers és posterior, fruit de la prolongació en dues fases de Fortuny, primer fins al carrer Xuclà i, més tard, a resultes de l’incendi dels magatzems El Siglo el dia de Nadal del 1932, fins a la Rambla.

La fotografia que mostra el Gimnàs Solé en una cantonada i que tants equívocs ha generat, no és, doncs, de l’establiment on es va fundar el Barça, sinó de les noves instal·lacions que el gimnàs va estrenar a primers d’octubre del 1914 a la banda de dalt del carrer Fortuny, un espai que englobava diverses finques i que s’estenia fins a l’edifici que fa cantonada amb el de Notariat. Aquest edifici, avui encara dempeus i que acull dependències del Col·legi de Notaris, és del tot recognoscible, tal com la comparativa d’imatges d’aquesta pàgina permet constatar.

L’estrena d’aquesta nova seu va culmina una expansió que sempre va anar de mar a muntanya. El Solé va començar en el número 3 de Montjuïc del Carme, ja havia crescut cap el número 5 quan s’hi va fundar el Barça i va arribar fins al costat de mar del carrer Fortuny, on el gimnàs va acabar tenint façana malgrat que no era el carrer per on s’accedia. Finalment, l’esmentat salt al nou espai del número 2 del carrer Fortuny.

Amb l’obertura del carrer fins a la Rambla, l’edifici va ser renumerat amb el 18, sense que els vuitanta anys que han passat hagin alterat la presència de l’antic número 2, que es manté impertorbable a la façana com si volgués recordar encara avui que allà hi va haver el segon Gimnàs Solé.

Tornar als orígens

Amb la possibilitat a l’abast de recuperar l’espai fundacional del Barça com no ho havia estat mai, caldrà seguir amb atenció si la història continua amb el tercer Gimnàs Solé. Seria també la represa d’una relació trencada i mai no restablerta amb el centre de la ciutat des que a meitat dels anys setanta el club va deixar la seu social del passatge Méndez Vigo per instal·lar-la a les oficines situades entre el Palau Blaugrana i la Pista de Gel.

Del tot idoni que un club esportiu tingui la seu allà on s’esdevé l’esport, però, sent el Barça més que un club, potser no ho és tant no haver tornat a tenir mai més un espai propi a cap altre indret de Barcelona, començant pel Raval, on va néixer, i continuant per la resta de barris de Ciutat Vella, on va tenir fins a nou seus socials. Algunes, en llocs tan emblemàtics com el Gimnàs Solé del carrer Montjuïc del Carme 5, la Rambla de Canaletes i el número 1 de Pintor Fortuny. Avui número 17 i on un local que permet somiar acaba de quedar lliure i en desús.