Barça
ALBERT CELADES
SELECCIONADOR ESPANYOL SUB-21
“Cruyff transmetia convicció”
“Els jugadors l’han de gaudir, perquè una experiència com aquesta només es viu una vegada a la vida”
“Quan treballes amb ell, quedes impactat per sempre”
Albert Celades, seleccionador espanyol sub-21, va fitxar pel FC Barcelona el 1989, quan tenia 13 anys. Amb 20, va debutar en el primer equip mitjançant Johan Cruyff. Va formar part, junt amb Iván de la Peña, Quique Álvarez, Juan Carlos Moreno, Roger Garcia i Toni Velamazán de l’anomenada lleva del Mini, una generació extraordinària que va haver d’emigrar quan el Barça va abandonar la línia que marcava el cruyffisme. Celades es va buscar la vida al Celta, al Real Madrid, al Girondins de Bordeus i al Saragossa. Es va retirar al RedBull de Nova York, amb una copa d’Europa, quatre lligues, dues copes i un mundial de clubs en el palmarès. A Polònia ens atén després del sopar, al Hilton de Gdansk, on està concentrada la selecció espanyola i on els dies se li fan llargs. De moment, ha complert un primer objectiu, estar en les semifinals de l’europeu sub-21 que disputarà dimarts. Sap què vol, on és i on va.
Vostè s’ho passa bé sent entrenador. Per què fa més hores que un rellotge i sembla... tens?
Tots vivim sota tensió. De la selecció espanyola està pendent tothom, perquè ho ha de fer sempre bé. Ens encanta el que fem i ens ho passem bé, però hi ha moments complicats, i tots patim. Aquesta tensió, que també tens quan ets jugador, és més gran quan ets entrenador, perquè pateixes per tu i per la responsabilitat que t’han donat. Vols que tot surti bé, per la federació i per aquests nois als quals vols ajudar a guanyar. La majoria no tornaran a viure una cosa com aquesta.
És veritat que ha demanat als seus jugadors que gaudeixin?
Sí, els he demanat que gaudeixin d’això, perquè això no torna. És una vegada a la vida.
Gratifica molt treballar amb gent d’aquesta edat?
Això m’encanta. És una satisfacció. El cos tècnic de la selecció espanyola és transversal, anem amb tots. Estic de responsable en la sub-21 i d’ajudant en la sub-19 i en la sub-17. Gaudim del que fem i tenim un coneixement ampli. És la nostra feina. I els veus arribar i vols que guanyin, ajudar-los.
En aquestes categories, com es viu un torneig d’aquest nivell?
Ho haurien de viure com una experiència única, que no podran repetir. Els he dit: “En la vostra carrera lluitareu per la lliga i pels títols en els clubs moltes vegades, però una cosa com aquesta, només passa una vegada a la vida.”
A vostè no li van deixar disputar aquest torneig...
Havia de jugar a Romania, perquè vaig estar en la fase de classificació, però no vaig ser-hi. Clemente em va convocar per jugar a França el mundial 98. Em vaig perdre una experiència única, però en vaig viure una altra d’enorme, no em puc queixar.
Diu que els nois s’han comportat com un equip. No li fa la sensació que és un grup molt fet ja abans d’arribar?
La sensació és que tenim un molt bon grup. Són companys i en molts casos amics, perquè es coneixen des de la sub-15. I això és important, donar continuïtat. A la selecció tractem de no equivocar-nos de petits perquè creixin junts. I sempre vas incorporant algú, però la base d’aquest grup fa sis anys que estan junts. És una de les inquietuds des que comencem amb aquest grup. Alguns cauen en el procés, uns altres apareixen, però la base fa temps que hi és. Tenim un bon grup i un bon ambient, estem contents.
Això que diu té molt de planter. L’objectiu és pujar jugadors a l’absoluta?
És part de la feina com a seleccionador sub-21, donar-los continuïtat, que no passi com abans, que hi havies de jugar quatre o cinc anys per arribar a l’absoluta. Amb Del Bosque i ara amb Julen es van avançar els terminis. La sub-21 té continuïtat i la idea de nodrir l’absoluta, però des de la competitivitat. Des de l’obligació de guanyar, que això també ensenya. Perquè quan et poses aquesta samarreta l’exigència és guanyar sempre.
Al final, sempre Luis Aragonés. Guanyar i tornar a guanyar. És això?
Sí, perquè tothom espera que guanyis. Al final, ets la selecció espanyola. Quan guanyes es gaudeix poc i quan no, és una tragèdia. Jo no compleixo amb el que dic, però cal gaudir. Però la igualtat és gran i tot costa molt.
Que molts dels seus futbolistes estiguin consolidats a primera divisió i alguns hagin debutat amb l’absoluta com afecta la gestió en una selecció filial com aquesta?
Tenim jugadors de jerarquia, però que no han perdut la humilitat. Són professionals i tenen el bagatge que dona la competició al més alt nivell. Al final són persones amb les seves pors i els seus dubtes. Això és conjuntural a un futbolista, tingui l’edat que tingui. Ells venen de passar situacions de competitivitat molt altes, però mantenen la humilitat i segueixen tenint la mirada fresca, això ho notes. A més, fa dos anys que estan en aquest camí, pensant en aquest europeu, i normalment no té res a veure quan comença amb quan acaba. Aquest procés de dos anys es nota. Tenim jugadors amb jerarquia i humilitat. Com ara Saúl i Denis. Els hem vist créixer i ara empenyen els companys. Marco Asensio és campió d’Europa, Denis Suárez competeix al Barça i ha debutat a l’absoluta.
Deulofeu exerceix de capità.
Deulofeu és un jugador que ha madurat molt. Fa anys que és a les inferiors de la selecció i l’hem vist créixer. És determinant, important i resolutiu. Deulofeu és importantíssim i continuarà sent molt important en la selecció, perquè té talent i voluntat.
Què aporta Denis a l’equip?
Denis sap que és important. Ha tingut un any difícil, però no és fàcil competir a aquest nivell. A vegades no anava ni convocat. Això no és fàcil. Però Denis és un dels nostres capitans, és un futbolista amb jerarquia en la selecció. Ens encanta el que aporta, com juga i el que és. Però sovint sembla que a la selecció només ve bona gent, i això ens preocupa de vegades, perquè al final són molt bons futbolistes.
Ho diu per Iñaki Williams?
Seria el màxim exponent. Tothom parla abans de com n’és de bon nano i no del fet que és un gran futbolista.
Que li ho preguntin a Del Bosque.
Això sempre m’ha fet gràcia. N’hi ha prou amb mirar el palmarès de Vicente del Bosque per entendre que és un entrenador enorme, un bon gestor de grup, un tipus que sap de futbol. Perquè només sent bona persona no tens el palmarès que té ell com a entrenador.
Ja són a les semifinals. I ara què?
Nosaltres en volem més, perquè l’objectiu és clar, volem guanyar. La classificació per a les semifinals ha estat molt bona, aconseguint-la en els dos primers partits Ni ho podíem somiar. Ha estat complicat, però. Recordo que Macedònia va eliminar França. Però el comportament dels jugadors ha estat excel·lent. Han sabut patir. L’objectiu és guanyar, però ara cal pensar a superar l’eliminatòria i ficar-nos a la final.
Vostè va treballar amb Cruyff. Fins a quin punt se sent hereu d’aquells dies?
Em queda molt d’allò, vaig treballar amb Johan durant un any, però m’he criat amb el seu sistema. Vaig arribar amb 13 anys al Barça i hi vaig estar fins als 24. Vaig viure un any al primer equip amb ell, quan em va donar l’opció de ser professional, de debutar i em vaig impregnar d’un coneixement de futbol que em va impactar. Crec que a tots els que hem estat amb ell, els que hem treballat sota el seu mètodes com vaig fer jo, vam rebre el seu impacte i la seva manera de ser i d’entendre el joc, la seva decisió, la seva valentia... Bé, al final el que et transmetia Johan era el seu convenciment. Era “anem a fer-ho”. Estar convençut d’alguna cosa. I també el seu perquè.
Viu pensant què faria Johan?
Tant no és, no ho crec, però al final, tots els que el vam conèixer tenim present sempre la seva idea, encara que no hi sigui. Tinc clar que en moltes coses seguiria sent un avançat.
La idea de futbol que va aprendre al Barça l’aplica ara a la selecció espanyola?
En gran part vaig aprendre la idea allà, a la Masia, perquè em vaig criar allà. Comparteixo una manera, un estil molt determinat de joc. I això suposo que ho aplico. Però després em vaig enriquir al Madrid i al Celta. I no només pels clubs, també per les persones.
Com Del Bosque.
El que parlàvem abans. El vaig tenir al Madrid, és d’aquelles persones que et marquen per la seva manera de veure la vida, la seva manera de gestionar situacions, per com porta els grups i com afronta les pitjors situacions.
Per què Pep Guardiola parla tan bé de vostè?
No ho sé. Vam ser companys al Barça, m’ha ajudat en moments puntuals en els meus inicis com a entrenador i l’aprecio molt, li tinc estima i li desitjo el millor, és un fenomen. Va donar una altra clau de volta a l’estil del Barça i al final el que queda és evident. Guardiola és respectat per com ha guanyat. Si no guanyes no queda res o queda poc. Si guanyes i hi afegeixes un estil, que en el cas de Pep no s’havia vist mai, crida l’atenció de la gent, com va passar amb el Milan de Sacchi i amb la selecció espanyola de Del Bosque.
Vostè va formar part de la lleva del Mini. Què va ser allò?
Un grup d’amics que vam conviure i vam tenir experiències personals meravelloses. Vivíem junts a la Masia, va ser una època tremendament bonica. Ho passàvem molt bé, i l’increïble va ser complir els somnis envoltats d’amics. Va ser una manera d’entendre el futbol i la vida, teníem passió pel futbol, no pensàvem en una altra cosa, jugàvem a futbol tot el dia. Dèiem: “Va, anem a estudiar”, i acabàvem fent un rondo. Pensàvem en futbol abans que en les noies.
Segur, abans que en les noies?
Bé, hi havia moments per a tot. Però, per norma, pensàvem en futbol 24 hores al dia.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dissabte,20 abril 2024
