Avui el FC Barcelona posarà punt final a la seva relació contractual amb Qatar Sports Investment, el patrocinador principal del club des de l’any 2010, per deixar pas a l’empresa japonesa de comerç electrònic Rakuten. Serà l’adeu a un matrimoni de conveniència que, com totes les unions, ha viscut moments bons i dolents, i no ha estat exempt de polèmica. Per entendre els motius pels quals el Barça es va vincular a Qatar ens hem de remuntar a l’any 2010, poc després que Sandro Rosell guanyés les eleccions a la presidència del club.

L’expresident, el 13 de desembre, el dia de la presentació, va afirmar amb rotunditat que la junta directiva que presidia es veia obligada a prendre aquesta mesura perquè la situació econòmica del club era extremadament dèbil, “molt pitjor del que esperàvem”. Per espantar el soci, va assegurar que l’alternativa a no acceptar el patrocini de Qatar era apujar quotes, tancar seccions i vendre patrimoni. Durant els dies previs a la signatura, ja van aparèixer les primeres crítiques en part de l’entorn del Barça per la vinculació del club amb un règim de baixa qualitat democràtica, un fet que va provocar que la directiva decidís que fos l’assemblea de compromissaris la que ratifiqués l’acord.

I així ho va fer el 24 de setembre del 2011, i per àmplia majoria –697 vots a favor, 76 en contra i 36 en blanc–. El vicepresident econòmic, Javier Faus, va ser l’encarregat de defensar l’acord com un dels principals negociadors juntament amb Sandro Rosell. Joan Laporta i Agustí Benedito ja en aquell moment els van acusar de tenir interessos particulars a Qatar, i fins i tot es va arribar, en el cas de Benedito, als tribunals per una querella de Faus.

Qatar Sports Investment va cedir els seus drets a la fundació de l’emirat perquè fos la que aconseguís estampar el seu nom i el seu logotip al pit de la samarreta blaugrana, un fet que la directiva va aprofitar per intentar vendre que no es tractava d’una marca comercial. Després d’anys lluint Unicef es passava a Qatar Foundation. El mes d’agost del 2013, però, tornarien les polèmiques sobre el contracte. Fent ús d’una clàusula que els permetia canviar de patrocinador a partir del tercer any, Qatar Sports Investment va decidir que a partir de la temporada 2013/14 a la samarreta hi posarien el logotip de Qatar Airways. El club blaugrana tenia dret a vet, però no el va exercir. Als sectors que sempre s’havien mostrat crítics amb aquesta relació no els va agradar gens ni mica que la directiva no hagués informat de l’existència d’aquesta clàusula en el contracte i que el logotip de Qatar Airways anés conquerint diversos espais a les instal·lacions del club, com per exemple a la façana del Camp Nou.

Durant l’any 2015, Javier Faus va estar negociant la renovació del contracte, que va deixar tancada a falta només de la firma. Eren 60 milions per temporada, i la samarreta d’entrenament quedava fora de l’acord. Però llavors arribarien les eleccions –Faus ja no anava en la llista de Bartomeu– i el fet de tenir el trident i guanyar el triplet va fer pensar a l’actual directiva que es podrien millorar les condicions contractuals al marge de negociar amb altres potencials patrocinadors. Durant la campanya electoral, a Bartomeu se’l va atacar sobretot pel vincle amb Qatar i calia buscar alternatives. Aquests moviments van desagradar als negociadors qatarians i la possible renovació amb Qatar es va complicar, i molt. Tant, que en l’assemblea del 22 d’octubre del 2015 estava previst portar un nou acord davant dels compromissaris, però el punt va caure de l’ordre del dia. Les negociacions es van allargar i els viatges a Qatar tant de Manel Arroyo com de Josep Maria Bartomeu es van multiplicar. A més a més, cap de les altres alternatives amb les que es mantenien converses va fructificar.

I, finalment, el 19 de juliol del 2016 el club va anunciar que renovaria el seu contracte amb Qatar per una temporada més i va tornar a sotmetre a l’assemblea la ratificació de l’acord. La votació sobre aquest punt va ser la més ajustada de totes, amb 483 vots a favor, 251 en contra i 60 en blanc. Manel Arroyo va defensar la pròrroga d’un any més amb Qatar Airways perquè els permetria “guanyar temps” per aconseguir “el millor acord possible per al Barça”. Diversos socis van tornar a mostrar la seva disconformitat per seguir vinculats a un emirat que no compartia els valors del Barça, però tant Arroyo com Bartomeu van defensar que el club mai havia tingut cap queixa dels altres patrocinadors, ni tan sols amb el Papa. “Una altra cosa són els vostres sentiments”, va dir el vicepresident de màrqueting i media.

Malgrat que el vincle s’acaba el 30 de juny, el contracte amb Qatar Sports Investment encara pot suposar algun maldecap més per al Barça a causa de les investigacions que afecten l’expresident Sandro Rosell. Les crítiques han tornat a aparèixer perquè es tem que el club es pugui veure esquitxat encara més en tot aquest assumpte. Fa uns dies, la directiva va decidir enviar una còpia dels contractes amb Qatar Sports Investment a la policia judicial per tal d’aturar algunes informacions i opinions sobre el tema amb la intenció de deixar molt clar que si Rosell està a la presó no és, en cap cas, pel contracte entre Qatar i el Barça. I aquesta setmana Rosell és un dels noms propis que apareix en la investigació sobre la concessió dels mundials de Rússia i de Qatar, duta a terme per l’exfiscal Michael J. García, que va presidir la cambra d’instrucció de la comissió d’ètica de la FIFA. En el document fet públic s’explica que l’expresident del FC Barcelona hauria assessorat Qatar, entre els anys 2008 i 2009, actuant com a consultor i valorant les possibilitats reals de guanyar d’una candidatura com la de Qatar. Els honoraris de Rosell per aquesta funció d’assessor haurien estat de 2.000 euros al dia. En el document també es fa referència a l’acord de patrocini entre el Barça i Qatar Sports Investment, però no s’estableix cap relació entre l’elecció de Qatar 2022 i el club blaugrana.

El balanç econòmic del vincle amb Qatar Sports Investment ha deixat una riuada de diners a les arques del club. En total han estat 204,5 milions per set temporades que ha durat el contracte. En la temporada 2010/11 es van cobrar 15 milions; en la 2011/12, 26 milions; en la 2012/13, 29 milions; en la 2013/14, 30,5 milions; en la 2014/15, 37 milions gràcies als 5 de variables que es van cobrar per haver guanyat la Champions, i en les de 2015/16 i 2016/17, el Barça ha cobrat 33,5 milions.