Grans records, sí. De quan pujava a veure en Johan. També perquè aquí vaig començar a entrenar. Quan he trepitjat el camp, m’ha vingut un flaix, l’any del filial a tercera vam fer aquí els primers entrenaments. Però sobretot records de quan veníem aquí amb el dream team a preparar els partits de la copa d’Europa. El primer any, el camp no hi era i entrenàvem als gronxadors. El Núñez es posava les mans al cap. Després van fer el camp. Aquest lloc, per desconnectar, va molt bé. Està molt bé per preparar aquest tipus de partits.

El recordo amb molt agraïment. Res del que m’ha passat hauria estat possible sense ell. Tot el que he estat professionalment li dec amb ell. Ha estat molt important per a mi i per a un club com el Barça. Tinc enyorança. De tota la gent que marxa d’hora, quan no toca, com ell, com en Tito. No li tocava, una persona amb tanta salut, esportista, generós, amb ganes de transmetre el seu coneixement. Fa poc el vam recordar en l’acte que van organitzar Els amics de Johan. Un acte molt simpàtic, com a ell li hauria agradat, lloant la figura d’un personatge tan grandiós com ell amb un somriure.

És la persona més influent del futbol mundial de tots els temps. Va canviar un club com l’Ajax com a jugador i entrenador i no en va tenir prou i en va canviar un altre. Jo no puc visualitzar el que és ara el Barça sense la seva figura. A més de coneixement, necessites personalitat, carisma, valentia, lluitar contra tot el que s’ha de lluitar per ser entrenador del Barça... Ell ho tenia. I va instaurar una idea. El que va fer ell només ho poden fer figures irrepetibles com ell. No dic que ningú més tingui els seus coneixements. Potser n’hi ha que sí, però per instaurar una cosa s’ha de ser especial. I així era en Johan. I després hi ha el coneixement. Una manera de jugar, d’entrenar que no havíem vist mai. Quan vas perdent, a la mitja part, tots els entrenadors del món et diuen que has de córrer més. Ell, no. Al contrari. Et deia que estaves perdent per haver corregut massa. També li agradava un tipus de jugador especial. Va fitxar Koeman, el més car, per jugar al darrere, perquè la primera passada fos bona; dubtava d’un gran porter com era el Zubi perquè volia que la passada d’ell a Koeman fos bona... El seu procés era anar fent passades fins que la pilota arribés a Laudrup i desequilibrés. Ara es fa amb Bravo, Valdés, Ter Stegen fins que la pilota arriba a Messi. Abans d’ell tot això no existia. Tot el que va aportar té tanta solidesa que s’ha mantingut, no s’ha diluït. Era un geni. Ho va canviar tot. Ell va fer que aquí molta gent pensi i es pregunti per què passen les coses en el joc. Això és or.

Espero passar-m’ho tan bé com en la primera. Perquè m’ho he passat bé. Hi ha gent que diu que no ha anat bé, però l’excepció és el que havíem fet fins ara. Set anys d’entrenador professional i sis lligues guanyades, i pel que fa a la que es va perdre, tindríem molt a debatre. Sempre en semifinals de Champions. Aquest any no hi hem estat, però és que el Barça tampoc ha arribat cada any a semifinals. El City és un gran equip, ha estat cinc anys seguits en la Champions, l’únic equip anglès que ho ha aconseguit, però arribar fins al Barça, el Real Madrid, el Bayern, la Juventus... és molt complicat. Necessites temps, una dècada.

Sí. Ho volen fer i tenen temps per fer-ho. Sentir en Txiki al meu costat em dona molt caliu. El mateix puc dir d’en Ferran Soriano. Estic molt content d’haver descobert en Ferran. És de les persones més admirables que he conegut mai. Un pencaire, que no sembla directiu. Sempre ens ha donat suport quan les coses no han anat bé. Amb en Txiki ens entenem molt bé. Amb una mirada ja sabem que ha fallat. Vam jugar junts, em va posar al filial, al primer equip. Vam treballar junts.

Ara, amb en Txiki, intentem fer els canvis necessaris per reforçar l’equip. Era el més veterà de la Premier. Un equip que havia aconseguit molts èxits, però que s’havia fet gran. El vam rejovenir amb Gabriel Jesús, Gündogan, Sané i ho hem de seguir fent. He jugat amb vuit o nou jugadors de la lliga de Pellegrini. Són bons, però s’ha de rejovenir l’equip. Tot i això, sempre he pensat què hauria passat si haguéssim tingut tot l’any Kompany, Gabriel Jesús, Gündogan. No hauríem guanyat la lliga, però l’hauríem lluitat. Gabriel Jesús va arribar al gener i va provocar un gran impacte, però es va lesionar tres mesos. Kompany l’hem tingut set partits i els hem guanyat tots. És molt important un defensa com ell per al joc aeri. Allà els àrbitres no xiulen res.

Tothom m’ho diu. Heu de canviar. I jo dic: “Heu de canviar vosaltres.” Jo no canviaré perquè no ho sé fer d’una altra manera. Ni tampoc la sento. Aquí, com a tot arreu, són onze contra onze i en el mateix espai. La diferència és que l’àrbitre permet més i llavors s’iguala més el joc. Jugades que són falta a tot arreu, allà no ho són. I això és un contraatac. És cert que hi ha sis equips amb gran potencial econòmic i tots poden guanyar i que els més petits igualen els partits amb el joc directe, el contacte que no és falta, però segueixo pensant que si jugues bé, guanyes. Tinc l’experiència de l’any del filial. Vam anar a camps com Cassà, Pobla de Mafumet... Vam acabar sortint bé des del darrere, jugant bé. Si ho vam fer allà, com no ho hem de poder fer en camps impecables com els anglesos.

Ells són molt fidels al seu equip. No hi ha un esperit tan crític com aquí. Allà ho tenen clar. Tu ets l’entrenador del City, tu ets jugador del City, tu ets dels meus. Ni un xiulet, jo t’ajudo. Culturalment és una joia.

Els dos som adults. Si això no va bé, em faran fora. Hi som per aconseguir resultats, però en el procés del dia a dia és molt fàcil treballar amb ell, com ho era aquí amb el Zubi. Perquè ens entenem.

Recordo aquells anys amb nostàlgia. De la ciutat, dels amics que hi vaig fer, de la gent que treballava amb l’equip, d’alguns jugadors. Encara tinc el pis a Munic. És una ciutat espectacular i el club és top. Una manera de gestionar diferent. Vaig ser afortunat de ser cridat i d’acceptar entrenar el Bayern. Tinc molt bons records dels dirigents, de Rummenigge, Hoennes, dels jugadors. I l’alemanya és una gran lliga. Ordenada, amb divuit equips, un partit de copa, una aturada a l’hivern que et permet arribar fresc al final de curs, les dues aficions juntes, els estadis sempre plens, amb tot venut des de l’inici de temporada. He après molt d’ells, de la seva mentalitat. Un jugador alemany és una garantia, el fitxo segur. Ja ho he fet amb Gündogan i Sané. Són educats, s’entrenen bé, competitius, sense por.

Molt millor possiblement de com el veuen a Barcelona. L’he patit aquestes temporades, dues vegades, amb un 7-0 en contra al Camp Nou. La feina de Luis Enrique ha estat excel·lent. Amb ell, quan estaven bé, eren gairebé imbatibles. Han jugat molt bé a futbol. Mentre estigui en Leo, això serà així. I no penso que els jugadors que s’han fitxat siguin dolents. Hi ha el parany d’Europa. La gent es pensa que el Barça sempre ha de guanyar la Champions. I no pot ser. Cada vegada costa més guanyar-la. Com a persona d’aquí, que tot el que soc li dec al Barça, estaria bé fer una crida a la calma, a la paciència. És difícil anar a guanyar a Anfield, a Stamford Bridge, a Alemanya, a Torí, al Bernabéu, a París. Hem d’entendre que avui dia no tot és Barça i Madrid. Els equips de la lliga estan dominant els últims anys, però hi ha altres equips molt bons.

Tothom pot estar molt tranquil. Crec que el Barça necessita un entrenador com l’Ernesto. Una plantilla com aquesta que ha guanyat tant necessita un paio que els estimi. Necessiten algú dels seus i en això l’Ernesto és un primera espasa. A més, és un tècnic amb molt coneixement. Anirà bé, com sabia que amb Luis Enrique aniria bé.

El que passa aquí, no passa en cap altre lloc. Jo m’ho trobava en les rodes de premsa. Aquí, tres quartes parts dels transmissors de l’actualitat estan en contra. La meitat són d’allà i entre els d’aquí, sempre hi ha una meitat que està en contra dels que hi ha. Aquí t’has de blindar i anar a la teva.

És una molt bona pregunta. Segur que hi hauria ajudat. Aquí pren mal tothom, el president, el director esportiu, l’entrenador i els jugadors. Als altres llocs només pren mal l’entrenador. Però també és cert que per guanyar has de fer bé les coses i la crítica moltes vegades és positiva. I aquesta feina la feu vosaltres. El que és cert és que no pots triomfar al Barça si no saps conviure amb això.

Mantenir el mètode. Aquesta és la clau. I ja ho deia quan estava aquí i guanyàvem. Arribarà un dia, amb les derrotes, que es dubtarà del mètode. I els que manen, decidiran. Ells decidiran a quin entrenador fitxen. Evidentment, quan Messi marxi, tant de bo espero que d’aquí a deu anys, s’haurà de tenir paciència, però sempre he pensat que el Barça té una gran força i que sempre trobarà la manera de reinventar-se i continuar estant a dalt. Una altra cosa que ens va donar en Johan és saber a on agafar-te quan les coses van malament. Quan tens el mètode, sempre tens on agafar-te. Sempre pots tornar enrere, tornar a la a. Això ho he hagut de fer jo aquesta temporada al City.

M’ho demanen. Com volen que ho fem en sis mesos. Impossible. Aquí tot era més fàcil. Perquè jugàvem amb vuit o nou jugadors del planter. Xavi, Iniesta, Messi... futbolistes que des dels 11 o 12 anys s’han estat entrenant cada dia de la mateixa manera. Moltes vegades no calia ni entrenar, perquè ho saben tot des de la base.

Prefereixo entrenar-lo. És el millor jugador que he vist mai. El millor d’ell no és el que fa, sinó com ho fa, com de senzill ho fa tot. El més gran no és que dribli tres o quatre jugadors, és que ell ho fa millor que qualsevol persona del món. Ho fa tot bé. Senzill, però tot bé. Mai s’equivoca.

Em consta que sí. Que no es pensin que el City salvarà el Girona. Vull dir que ho han fet molt bé. Pablo Machín, Quique Cárcel... Ho han fet molt bé, tan bé que només han de continuar en la mateixa línia. Ens han de trucar i demanar els jugadors que necessiten, i el City respondrà. És part de l’accionariat del club. En Ferran sempre ha estat molt pendent de l’ascens. Estava molt il·lusionat, els ajudarà i a nosaltres ens convé. És molt important per al City Grup tenir un equip a la primera divisió espanyola. Nosaltres tenim cedits jugadors molt bons arreu i està molt bé cedir-los aquí, per la manera de jugar. Són ells els que han de demanar.

Si he de dir la veritat, no l’he vist jugar mai. M’han dit que és molt bo. Ens va arribar que el nano no volia continuar i el City ha fet la resta. El Barça sempre ha tingut un gran planter. Desconec com està ara, des que vaig marxar, però quan estava aquí sé que es treballava molt bé. Amb Alexanko, amb Albert Benaiges. Es feien molt bé les coses. Ara no sé com es fan, però estic segur que hi ha jugadors molt bons al planter del Barça.

Espero que es pugui votar. Tot el que ha passat en tots aquests anys, totes les mobilitzacions, s’han fet per reclamar el dret a decidir ser el que la gent vulgui que siguem. Ningú sap si la gent vol que siguem un estat independent o no. No ho sabem. És que podria sortir que no. Tot el que s’ha fet, el manifest que llegeixo en boca de l’ANC, de l’AMI, d’Òmnium reclama poder exercir el dret a vot i que el poble pugui decidir el que vol. És tan simple com això.

Sí, però no podia dir que no. M’ho va demanar en Lluís Llach i com vols que li digui que no. Amb tot el que ell va patir i amb tot el que ell està fent. El que ha passat després em sap greu pels meus pares, pels meus germans, per la família. Però què hi farem.

Allà se’n parla quan la gent surt al carrer. A Europa, més que als Estats Units. Allà es va parlar molt de la primera gran mobilització que hi va haver, però amb el temps va quedar allà. Es preocupen molt per aquestes mobilitzacions. Ja veurem que passarà l’1 d’octubre.