Dia de respostes

El nou Barça d’Ernesto Valverde marxa dimecres cap als Estats Units. L’equip agafarà un vol a les quatre de la tarda, hora catalana, des de Barcelona en direcció a l’aeroport de Newark, Nova Jersey. Allà, en territori nord-americà, esperen més de dues setmanes d’intens treball i una atapeïda agenda d’actes publicitaris. Sessions d’alta exigència física per mirar d’agafar el to al més aviat possible, tres amistosos d’altíssim nivell contra la Juve, el Manchester United de Mourinho i el Real Madrid i dies, en general, sobretot útils per acostar la plantilla a la nova metodologia i el tarannà de Valverde.

Però abans de l’exili a la gira nord-americana i després ja d’una primera setmana de contacte amb el vestidor aquí a Barcelona, Ernesto Valverde avui passarà revista. El tècnic basc, després de les seves primeres paraules el dia de la seva presentació oficial el passat 1 de juny, ja fa més d’un mes i mig, farà avui la primera compareixença pública davant dels mitjans de comunicació ja com a nou entrenador del FC Barcelona. Valverde farà una roda de premsa a partir de dos quarts d’una del migdia a la ciutat esportiva Joan Gamper i hi compareixerà acompanyat del secretari tècnic del club, Robert Fernández. Serà una magnífica oportunitat per mirar de resoldre alguns dels interrogants esportius que afecten ara mateix de manera directa l’actualitat blaugrana. I en aquest sentit hi ha encara moltes incògnites que necessiten resposta.

Moltes preguntes per a Valverde i moltes preguntes per a Robert. El culer té ganes que la pilota torni a rodar i després de l’etapa reeixida de Luis Enrique, que ha deixat nou títols en tres anys, ara l’arribada del nou tècnic basc es concep com un relleu necessari i positiu en clau de reactivació a nivell de vestidor. La bona feina feta per Valverde a Bilbao els últims anys fa que es respiri una certa il·lusió amb el nou projecte esportiu. Tota novetat desperta al·licients i noves motivacions, però com és lògic en qualsevol fase inicial i en tot canvi de cicle també hi ha moltes preguntes que es fa el barcelonisme. Hi ha especial interès per saber quina serà la filosofia de joc de Valverde. En la seva presentació va oferir quatre pinzellades sobre quin és el seu marc mental en aquest sentit i naturalment pot servir de pista l’estil aplicat al llarg de la seva trajectòria com a tècnic a l’Athletic, l’Espanyol, l’Olympiacòs, el Vila-real i el València, però ara, amb la pretemporada ja en marxa i amb les possibilitats que ofereix una plantilla de primer nivell com la del Barça, pertoca aprofundir en matèria. A què jugarà aquest Barça? Hi ha molt interès en quin sistema de joc aplicarà Ernesto. Usarà el 4-2-3-1 al qual ha estat quasi sempre fidel en la majoria dels seus equips, apostarà per un 4-4-2 o s’adaptarà al 4-3-3 habitual del Camp Nou i que va usar per exemple en l’etapa al València? Jugarà amb doble pivot com a ell li agrada? Jugarà amb extrems oberts purs? Defensa de tres o de quatre? Messi tindrà llibertat absoluta?

També hi ha interès per saber el rol d’homes com Iniesta i Sergi Roberto. O si Deulofeu pot jugar al costat de l’MSN, amb Messi centrat darrere de Suárez i el de Riudarenes i Neymar oberts a banda o si això partiria massa l’equip? El barcelonisme vol saber si l’MSN és innegociable, quina serà la gestió de la porteria, i el protagonisme que puguin tenir homes del planter com Marlon i Aleñá.

Infinitat de preguntes relacionades amb la pissarra i moltes preguntes també sobre el mercat. Per ara, pocs moviments. Han arribat Deulofeu i Semedo i s’ha fet poca caixa –només la venda de Tello per 4 milions d’euros al Betis–. Ha marxat Mathieu (Sporting) i no s’ha renovat Masip, però encara hi ha molts noms sobre la taula que el culer encara no sap si veurà de blaugrana el pròxim curs. Cedits que tornen, com Samper, Vermaelen, Douglas i Munir, tenen alguna mínima possibilitat de quedar-se? Marxarà algú de la denominada classe mitjana? Vindrà Paulinho? És perfil Barça? I sobretot, Verratti sí o Verratti no? Valverde té una gran plantilla, és innegable, però el culer sospira per l’arribada d’un fitxatge il·lusionador.