Barça
Juliano Belletti
Ex jugador i actual ambaixador del FC Barcelona
“Cada vegada que veig el gol de París recordo una cosa nova”
“Representes el Barça. Has de saber molt bé el que dius i ho has de preparar”
“Recordo la celebració amb el meu pare. Imagini’s un pare veient el seu fill com marca aquell gol. No volia venir perquè era massa car i era lluny. Laporta ho va saber i el va convidar”
Juliano Haus Belletti (Cascavel, Brasil, 20 de juny del 1976) és un dels Legends del Barça en aquesta gira. El brasiler dona continuïtat a una tasca que desenvolupa en el club des de fa un parell d’anys i que l’ha convertit en un dels ambaixadors del club blaugrana de manera merescuda. S’ho va guanyar marcant el gol de la victòria contra l’Arsenal que va donar al club la segona copa d’Europa de la seva història, a París, l’any 2006. Des de Nova York recorda aquell gol i la seva carrera i explica que medita traslladar la seva residència actual, a Curitiba, a Barcelona.
Què fa ara Juliano Belletti, ja retirat del futbol?
Treballo en el Curitiba, estic en l’equip de màrqueting del club i soc directiu de nous negocis. Abans vaig ser editor en cap d’una revista esportiva, he estat comentarista esportiu quatre anys i també he tingut gimnasos. M’he dedicat a estudiar. He estudiat periodisme digital, anglès, màrqueting esportiu, un màster de gestió d’empreses i tinc el títol d’entrenador. No he perdut el temps. Ah, i tinc quatre fills.
I ara també és ambaixador del FC Barcelona.
Un càrrec de representació del club. He de parlar en els actes, estar amb els patrocinadors... També estic amb la Fundació. He estat en uns quants països representant el Barça, fa poc vaig a estar a Uganda... Ara s’ha oficialitzat, però ja fa dos anys i mig que treballo amb el Barça.
Només són tres ambaixadors del club; vostè, Abidal i Ronaldinho. Deu voler dir alguna cosa, no?
El gol de París segur que és important. Amb aquell gol va sorgir l’oportunitat de col·laborar amb el club. El Barça em va trucar per primera vegada per estar en un acte, la presentació de la gira a San Francisco. Suposo que vaig fer les coses bé per continuar. Has d’estar preparat per ser ambaixador del club perquè estàs representant el Barça. Has de saber molt bé el que dius i t’ho has de preparar.
El gol de París, quins records.
El gol, perquè només en vaig marcar dos i crec que l’altre va ser en un amistós. Aquí, durant la gira, he coincidit amb Thierry Henry i m’ho ha recordat. Estàvem en un acte, li vaig fer un gol i em va dir: ets mala persona, només m’has marcat dos gols. Aquest i el de la final de París.
El gol, l’ha vist moltes vegades?
L’he vist moltes vegades i cada vegada recordo alguna cosa diferent, alguna cosa nova. Fa dos mesos, en una entrevista, vaig veure el gol i vaig recordar que no havia anat de festa després del partit. Vaig anar a la festa que va fer la directiva amb les famílies, però una hora i mitja després, quan tots els jugadors van anar a celebra-ho en una discoteca a París, jo vaig marxar cap a l’hotel. Estava molt cansat i sabia que l’endemà seria dur. Havíem d’estar tot el dia per Barcelona, pels carrers, al Camp Nou, calia descansar una mica, està fresc.
Quan va marcar el gol, va saber que li canviava la vida?
En aquell moment, no. Quan va acabar el partit i tots els companys venien cap a mi i m’abraçaven, sí. Va ser en aquell moment quan vaig ser conscient del que havia fet. Si vol que li digui la veritat, no recordo res del que va passar en el partit des que vaig marcar el gol fins que va acabar. Hi ha dotze o tretze minuts que no recordo. He vist el partit diverses vegades, però ni ara sé què vaig fer en tots aquells minuts.
Ho devia celebrar d’allò més.
Recordo la celebració amb el meu pare. Imagini’s un pare veient el seu fill marcant aquell gol. Havia anat a París des de Cascavel, el va convidar Laporta. Estava amb ell fent un reportatge unes setmanes abans i em va preguntar si venien els meus pares. Li vaig dir que no perquè el meu pare deia que era molt lluny i que el viatge costava molt. I ell el va convidar. Recordo que li vaig dir que el presi et convida al partit. I va venir.
Per tot el que es veu, Belletti va quedar marcat pels tres anys que va passar al Barça.
I tant. Pels títols que vaig guanyar. Per poder participar en el canvi que va fer el club, amb Ronaldinho al capdavant. He estat part de tot això, vaig entendre la filosofia de com treballa el club. El Barça és un club que no s’ho vol quedar tot per a ell. Que vol compartir la seva manera de fer amb el món. Tot això ho vaig entendre i puc fer una bona feina com a ambaixador.
Parlar del Barça pel món havent-hi Messi deu ser més fàcil.
Segur. La gent té molt clar el sincronisme entre el Barça i Messi. La gent està enamorada d’ell. La seva samarreta és per tot el món. On vaig, en qualsevol lloc, la veig. Allà on vas, et trobes algú amb la samarreta de Messi.
Vostè va jugar amb Messi. Com el recorda?
Tenia molta personalitat per l’edat que tenia. Tenia molta qualitat, però sobretot personalitat. En un equip amb jugadors com Ronaldinho, Deco i Eto’o, ell sempre buscava el protagonisme amb respecte cap els altres. Ha aconseguit una cosa impossible en el futbol: mantenir un nivell tan alt tants anys. Cap jugador ho ha aconseguit. Només és comparable a Cristiano Ronaldo. És quasi impossible estar a un nivell tan alt durant tants anys. I encara vol més.
Què pensa un futbolista quan té un company com Messi a la plantilla?
És un privilegi. Quan estava al Vila-real i va arribar Riquelme, buf.... És un privilegi poder compartir vestidor amb aquests jugadors i jugar a futbol cada dia amb ells. El treball dels altres en equips amb aquest tipus de jugadors és fer les coses bé perquè ells resolguin. Així ho fèiem al Barça amb Ronnie, Samuel... El mateix al Chelsea, amb Drogba, Anelka, Xevtxenko.
De Messi a Neymar, com està veient tot el que està passant?
Em poso a la seva pell i ha de ser molt difícil mantenir-se al marge de tot. Contra el Juventus va demostrar que és un fenomen, que en tres o quatre anys serà el millor del món. Has d’estar molt equilibrat. Jo record que quan vaig marxar del Barça tenia ofertes del Milan, Newcastle, Galatasaray... La premsa, el teu representant, tothom et pregunta i és difícil prendre una decisió i conviure amb tota aquesta pressió. I encara ho deu ser més ara amb les xarxes socials. Al final, vaig marxar a l’equip del que menys es parlava.
Per què?
Perquè em va trucar Mourinho. Jugar a la Premier League és especial i quan em va trucar ell, no ho vaig dubtar. La Premier sempre té el respecte dels jugadors, per l’ambient, pels camps. Si afegeixes que et truca Mourinho i viuràs a Londres, no hi ha color.
Va conèixer el propietari del club, el multimilionari Roman Abramovitx?
Sí. Una persona molt senzilla, una persona que ha fet bé per al futbol. Ha fet del Chelsea un equip respectat per la seva qualitat de joc, no només pels seus diners. Quan jo vaig arribar hi havia jugadors com ara Terry, Carvalho, Makelele, Ballack, Drogba, Malouda... Si aquests presidents tenen la possibilitat de comprar qualitat, doncs perfecte.
Tornem a Neymar; creu que necessita estar més temps al Barça?
Ha arribat en un nivell que està preparat ja per a tot. Amb el que ha après en els últims anys pot quedar-se aquí o pot anar a un altre equip. Està en un moment mental impressionant, preparat per a tot.
Vostè ha jugat amb molts cracs, cap com Leo?
Els dos primers anys amb Ronaldinho van ser espectaculars. Feia sotanes, barrets... tot el que havia de fer per oferir espectacle, però sempre amb l’objectiu del gol. Mai ho feia per humiliar un contrari. Mai va tenir problemes amb els rivals en aquest sentit. Ell ho feia amb respecte i a ell tothom el respectava.
Fins on hauria arribat si no hagués dimitit?
Crec que quan va guanyar la Champions es va relaxar. Ell volia més. I va fer encara bones temporades al Barça i també al Milan, però a un altre nivell. Però no hi ha ningú que hagi estat tants anys seguits a un nivell tan alt. Només Messi i Cristiano Ronaldo, ningú més. Zidane, per exemple, no ho va aconseguir tampoc. Pots estar quatre o cinc anys a un gran nivell, però no més. Només Messi i Cristiano ho han pogut fer.
Messi és el millor futbolista de la història?
Això no ho puc dir al Brasil, tenim Pelé [riu].
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dimarts,23 abril 2024
