Aquí seré Semedo, però a Portugal sempre he estat conegut com a Nelsinho. La veritat és que m’és força igual. A Portugal em coneixien com a Nelsinho perquè és el nom amb el qual em van batejar un dels meus primers entrenadors al Sintrense. Aquell entrenador és el meu pare futbolístic. Li dec a ell ser futbolista professional, i per això em vaig quedar amb Nelsinho, com a homenatge a ell. Al Barça, a la samarreta, hi portaré “N. Semedo”.

Està anant molt bé. L’equip m’està facilitant molt l’adaptació. M’estan posant les coses fàcils. Havia parlat amb André Gomes abans de venir i m’havia explicat que era un grup amb molta qualitat i que la plantilla era com una família, i la veritat és que encara és millor del que m’havia imaginat. Sempre és difícil començar en un nou club, però crec que la meva adaptació serà ràpida.

Sí, vam coincidir al Benfica B. Ell va pujar al primer equip i després va marxar, i després vam coincidir a la selecció portuguesa. Ja tinc ganes que arribi.

No està bé començar en una nova feina i marxar de vacances. Crec que hi havia de renunciar, perquè és important adaptar-me ràpid a l’equip. Conèixer els meus nous companys i que ells em coneguin a mi. Amb uns dies de descans ja en tenia prou.

Per l’idioma estic parlant molt amb Marlon. És jove com jo i parlem el mateix idioma. També estic parlant molt amb Aleix Vidal, però en general amb tothom. És el millor per poder adaptar-me i introduir-me al grup més ràpid. Intento estar en contacte amb els jugadors espanyols per aprendre més ràpid la llengua.

Buf! Un somni complert. Qualsevol futbolista somia a jugar en un club tan gran com el Barcelona. És un dels clubs més grans del món i penses que arribar-hi és molt difícil. Per això quan em van dir que em volien fitxar vaig fer tot el possible perquè es pogués complir el somni.

Sabia que m’estaven seguint des de feia temps. Que tècnics del Barça m’havien vingut a veure en alguns partits del Benfica i que era una de les seves opcions. Quan vaig tornar de disputar amb la selecció portuguesa la copa Confederacions, aquell seguiment es va convertir en interès i l’acord es va signar ràpid, perquè quan em van dir que hi havia aquesta possibilitat, vaig dir “ràpid cap al Barcelona!”.

Estan quasi més contents que jo. La família és un pilar per a mi. Quan els ho vaig dir no s’ho creien. Arribar a un equip com el Barça costa i la feina no és només del jugador, també de la família.

I tant. Sempre m’ha agradat aquest club, perquè sempre ha tingut grans jugadors. Futbolistes d’aquells que admires. Jo jugava abans de migcampista i el meu ídol era Ronaldinho. Les coses que feia amb la pilota eren increïbles. Em fixava en ell com a futbolista. Era un referent per a mi. Quan jugava a la PlayStation sempre agafava el Barça perquè hi jugava Ronaldinho. Perquè era l’equip més potent, més complet del joc pels jugadors que té.

Sí.

Ara encara més. Sempre, amb el Barça. Ara podré jugar amb el Barça amb Semedo [riu].

Sí. En aquell equip de Ronaldinho també hi jugava Deco, que és brasiler però jugava amb Portugal. I recordo molt l’etapa de Figo, encara que era petit. Després sé que hi han jugat altres portuguesos com ara Quaresma, Simão, Couto i Vítor Baía.

Soc un lateral ofensiu. M’agrada atacar. És normal, perquè abans jugava com a migcampista ofensiu. Però tinc molt clar que els laterals són defenses i que primer hem de defensar.

Ho sé. I serà molt bo per a mi. Pensi que jo sempre havia jugat de migcampista i mirant l’àrea rival. Quan em va fitxar el Benfica, l’any 2012, hi vaig arribar sent migcampista. Un any després, l’entrenador que tenia, Hélder Cristóvão, em va posar de lateral. La veritat és que al principi la idea no em va agradar, perquè tots els jugadors volem fer gols i estar prop de l’àrea rival, però va ser tot un encert. Gràcies a Déu que va prendre aquella decisió, perquè, jugant de lateral, he pogut arribar a la selecció portuguesa i ara he pogut fitxar pel Barça.

Hem estat parlant d’algunes coses tàctiques, de com defensar. És cert que defensar al Barça és difícil, perquè moltes vegades els davanters arriben sols, però serà fàcil adaptar-m’hi.

Ho sé. Puc dir que Dani Alves és el millor lateral que he vist a la meva vida. No crec que sigui només una referència per a mi, crec que ho hauria de ser per a tothom que jugui de lateral. Intento aprendre d’ell, com també estic mirant d’aprendre aquests dies d’Aleix Vidal.

Hi ha diferències, unes quantes. Allà, per exemple, entrenàvem molt les centrades a l’àrea. Teníem gent molt alta i els laterals entrenàvem les centrades per dalt. Aquí, en canvi, les centrades han d’anar cap enrere, per als jugadors que arriben. També es fa molt més joc de posició. I una cosa que m’ha sorprès és que la pilota va molt ràpid en els entrenaments. També que es fan molts exercicis per millorar la passada.

Són jugadors d’un altre planeta. Ho he d’aprofitar. És un privilegi poder entrenar-me amb ells i poder aprendre’n.

Sabia que era molt bon futbolista, però ara que em puc entrenar amb ell cada dia, veig que encara és millor del que pensava. En els entrenaments fa coses espectaculars. Jo el coneixia dels partits, però és que en els entrenaments és igual de bo que en els partits.

Pocs jugadors poden dir que juguen amb Messi i Cristiano Ronaldo. Només ho podem dir André Gomes i jo. M’he de sentir un privilegiat per poder jugar al costat dels dos millors futbolistes del món.

Tots dos són grans futbolistes. Tots dos són d’un altre planeta. El que estan fent Messi i Cristiano és increïble. El seu gran mèrit és mantenir-se tants anys sent els millors, a un nivell altíssim. La competència entre ells crec que també és bona per al futbol.