No va marcar en la primera jornada de lliga, al Camp Nou contra el Betis. Només els pals, fins a tres vegades, ho van evitar. I ahir a Mendizorrotza semblava també que els gols de Leo Messi en aquest campionat de lliga –va fer l’únic gol del Barça en la supercopa d’Espanya, de penal, en l’anada– es tornarien a resistir. Sobretot després que faltant poc més de cinc minuts per al descans, l’argentí veiés com Pacheco li aturava un penal que hauria posat les coses molt a favor ja en el primer temps. No havia xutat gairebé Messi des dels onze metres. Poc col·locat i no gaire fort, marcant molt la trajectòria de la pilota. El cas és que no estava sent el millor dia de cara a porteria del crac blaugrana, massa sol a dalt, on li va costar molt connectar amb Deulofeu i Aleix Vidal. Ja abans de l’errada des del punt de penal, també havia vist com Pacheco li aturava amb facilitat un parell de llançaments. Tocava marxar cap als vestidors i mirar d’arreglar-ho en la segona part.

I déu-n’hi-do si ho va fer Leo Messi. Al deu del Barça no se’l pot mai subestimar, encara que no tingui el dia i trobi a faltar al seu costat, com li va passar ahir, els que han estat els seus grans aliats en atac en les últimes tres temporades, Luis Suárez, lesionat, i Neymar, ja fora del club. Messi no es rendeix quan les coses no li acaben d’anar bé; tot el contrari, s’envalenteix quan hi ha adversitats. Es va comprovar quan passaven tot just deu minuts del segon temps. A passada de Jordi Alba, el crac blaugrana va controlar la pilota dins l’àrea i, amb nervis d’acer, va buscar l’espai per engaltar un xut sec que va sorprendre Pacheco, ja que tot i que el porter de l’Alavés va arribar a tocar la pilota, no va poder impedir que entrés a porteria. Un gol vital per al Barça, que fins llavors estava veient com se li començava a encallar un partit d’aquells tan típics contra un rival totalment tancat al seu camp. I que va ser el número 350 de Messi en la lliga. Amb només 30 anys, es diu aviat. Deixi on deixi la marca, difícilment veurem ningú que la pugui superar mai.

Són ja 14 temporades al primer equip de Messi, però la seva fam és inesgotable. També en partits incòmodes com el d’ahir, en què es veu fins a quin punt arriba la competitivitat de l’argentí. I és que, no content amb un primer gol, i lluny de pensar que la feina ja estava feta, només van haver de passar deu minuts més perquè fes el segon gol, engaltant amb ràbia una passada de cap de Paco Alcácer. I ni amb un doblet en va tenir prou. Fins i tot hauria pogut firmar un hat-trick, si no fos perquè de nou va tenir la mala fortuna de veure com un llançament des de dins l’àrea impactava al travesser. Ni així es va relaxar i fins a l’últim minut va seguir buscant el tercer gol. Messi no s’acaba. marxen alguns dels seus companys i en venen de nous, però ell continua. La seva llegenda i el seu lideratge i compromís, no fan més que augmentar partit rere partit. El Barça el continua disfrutant i els rivals el continuaran patint.