Barça

Un final de mercat frenètic com feia temps que no es veia

Fa dues dècades. Des de l’estiu del 1997 amb Rivaldo i un any després amb Kluivert, el Barça no esgotava el temps a l’hora d’incorporar un fitxatge del tot estratègic i necessari per tancar la plantilla

El Barça ha esgotat enguany tot el temps a l’hora de moure’s en el mercat de fitxatges com feia anys que no ho feia. L’últim cop, de fet, que es recorda el club blaugrana negociant fins tan al límit com ara per un fitxatge del tot estratègic va ser ja fa dues dècades. El 15 d’agost del 1997 es tancava el termini per inscriure jugadors en les competicions europees –el mercat en la lliga espanyola no va tancar aquell any fins dues setmanes després– i va ser el dia en què el Barça, encara amb Josep Lluís Núñez com a president, va pagar els 4.000 milions de pessetes de la clàusula de rescissió de Rivaldo. Va ser el mateix estiu que Ronaldo va marxar a l’Inter de Milà i va deixar coix l’atac blaugrana. Una operació que va enfurismar el president del Deportivo, Augusto César Lendoiro, però que va permetre que el Barça gaudís durant els anys següents d’un autèntic crac i d’un dels millors jugadors que ha tingut al llarg de la història i dels que més rendibles han estat. Aquell mateix estiu, de fet, i ja a final d’agost, el Barça també va intentar el fitxatge dels germans De Boer, però tal com va passar l’any següent, l’Ajax no va cedir i no van acabar venint fins al gener del 1999.

Un any després de l’arribada de Rivaldo, també es va repetir una jugada a última hora del club per portar un altre jugador clau, Patrick Kluivert, que va fitxar un 28 d’agost pel Barça, només dues hores abans que es tanqués el mercat, procedent del Milan per 2.100 milions de pessetes. Un dia abans havia arribat Mauricio Pellegrino, en qualitat de cedit i procedent del Vélez Sarsfield, ja que el club no havia aconseguit portar Frank de Boer. Tant en el cas del davanter holandès com en el del central argentí, però, la seva incorporació es va fer efectiva més tard del desitjat, ja que no van poder ser inscrits per disputar la Champions.

Molts menys cridaneres van ser les arribades gairebé a última hora, tot i que amb més marge, de fins a tres o quatre dies abans del final del mercat, que hi va haver uns anys després, amb dos laterals, que no eren estrelles però sí necessaris per completar la plantilla. El 2001, Coco aterrava al Camp Nou un 29 d’agost per 400 milions com a cedit del Milan, només dos dies abans que s’acabés el termini per inscriure jugadors en la Champions. El 2003, es va repetir una operació molt semblant, quan el Barça va aconseguir la cessió de Giovanni van Bronckhorst. L’holandès també va arribar cedit en els últims dies de mercat, procedent de l’Arsenal, i a diferència del que va passar amb Coco, sí que va rendir a un molt bon nivell com a blaugrana.

Van haver de passar força més anys per veure una altra incorporació tardana en el mercat de fitxatges per part del Barça. El 2009, el club havia arribat a donar per descartat Txigrinski durant l’estiu, però finalment va aprofitar la supercopa d’Europa a Mònaco, que va enfrontar els blaugrana amb el seu equip, el Xakhtar Donetsk, per tancar l’operació, a canvi de 25 milions d’euros. L’estiu següent a l’arribada de Txigrinski, també en els últims dies de mercat, un 27 d’agost, el Barça va fer oficial el fitxatge d’un altre jugador que feia molts dies que perseguia, Javier Mascherano, comprat al Liverpool per 24 milions d’euros.

En els últims anys, el Barça sempre havia fet tota la feina en matèria de mercat ben d’hora, tret d’alguna operació en els últims dies més aviat testimonial. A Douglas, se’l va fitxar un 27 d’agost, el 2014, i l’estiu següent, tot i que va fitxar Aleix Vidal, al juny i Arda Turan al juliol, no podia inscriure jugadors per la sanció de la FIFA. La temporada passada, però, i tot i que les arribades d’Umtiti, Denis Suárez, Digne, André Gomes i Cillessen es van fer amb molta previsió, no es va poder fer el mateix amb l’arribada de l’anomenat quart davanter. Gameiro i Vietto eren dos dels objectius per reforçar l’atac, però no van fructificar i no va ser fins al 30 d’agost, un dia abans de la fi del mercat, que el club va poder concretar una de les altres opcions que tenia a la recambra, Paco Alcácer, que procedent del València, es va convertir en nou jugador blaugrana per 30 milions d’euros. Una xifra que podria acabar sent irrisòria comparada amb el que es pot arribar a gastar el Barça enguany en aquest últim dia de mercat de fitxatges, si finalment fitxa Coutinho.

NO ÉS LA NORMA

En els últims vint anys, fitxar amb la botzina a punt de sonar ha estat una excepció al Barça

L’ESTIU PASSAT

El fitxatge de Paco Alcácer no es va fer oficial fins un dia abans de la fi del mercat
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)