Sí, de moment no puc demanar més. En tan poc temps s’estan complint amb escreix totes les expectatives que tenia quan vaig signar el meu contracte amb el Toronto. Des d’un vessant més personal, la meva família i jo som molt feliços al Canadà perquè Toronto és una ciutat espectacular. Pel que fa a l’esportiu, jugar en una lliga com aquesta és un luxe. Cada quinze dies tens l’oportunitat, també, de viatjar a ciutats precioses com Nova York, Los Angeles i Chicago. Aquest és un valor afegit que fa que aquesta lliga també tingui un punt de màgia. Així que no puc demanar res més.

Em sento molt còmode a l’equip i la meva adaptació ha estat molt ràpida. La plantilla està molt compensada, tenim jugadors de molta qualitat com Altidore, Giovinco i Bradley i, de moment, estic satisfet amb el meu rendiment. Continuo fent allò que sé fer, jugar per als meus companys. Sempre dic que som el Barça de l’MLS, perquè ens agrada el futbol de toc. Quan vaig arribar a Toronto, vaig dir que havia crescut en un club, el Barça, que t’ensenya a jugar bé i a guanyar partits. Per això, he vingut a guanyar títols.

Anem pel bon camí, sí. L’equip va perdre la final de la lliga el curs passat en els penals contra els Seattle Sounders. Aquella derrota s’ha madurat amb el temps, l’equip manté la mateixa columna vertebral i amb la meva arribada hem polit més el joc i la definició en atac. Això ens fa ser més forts, i sobretot, més respectats allà on juguem. Som candidats al títol, però també ho són el Chicago Fire, els New York City, tot i la Villadependència, i l’Sporting Kansas City d’Ilie Sánchez i Lobato. Queda molta lliga, però estem molt il·lusionats a guanyar-la.

És una vella dita, mala dita. És cert que hi ha jugadors consagrats en el futbol europeu que els últims anys de la seva carrera juguen en l’MLS, però cada cop venen jugadors de qualitat més joves, com és el cas d’Ilie Sánchez i Christian Lobato, que són catalans. Tot i que sembla tot el contrari, és una lliga molt competitiva i amb jugadors de qualitat. Aquí tothom pot guanyar tothom i no és tan descompensada com l’espanyola, en què el Barça i el Real Madrid estan molt per sobre de la resta.

La meva etapa de formació a can Barça va ser un somni fet realitat. Jugar des de petit al costat de grans jugadors com ells m’ha fet millor jugador. Mai m’hauré divertit tant jugant a futbol com en aquella època. Recordo encara quan ens picàvem amb Messi per veure qui feia més gols en un partit. Si ell és competitiu, jo més… Era una manera de passar-nos-ho bé… Era introvertit, però un tros de pa. El fet d’haver pogut compartir vestidor amb Messi, que és el millor jugador de futbol de tots els temps, és una cosa que sempre portaré molt a dins.

Sí, sobretot una lesió de gairebé un any i mig de durada que va frenar la meva progressió com a futbolista en un moment decisiu. Llavors, Xavi i Iniesta eren indiscutibles al primer equip, Thiago Alcántara pujava amb força i al darrere també hi havia Jonathan dos Santos… Quan t’adones que la teva etapa al Barça s’acaba és un moment molt dur i en vaig patir les conseqüències al Bruges. Però vull agrair a Pep Guardiola l’oportunitat que em va donar de debutar amb el primer equip i al meu primer tècnic a l’aleví B, en Rodolf Borrell. Encara recordo les últimes paraules que em va dir Guardiola: “Vagis on vagis, triomfaràs.”

Sí, sempre que puc miro els partits per televisió. I, a més, per poder veure els jugadors amb qui vaig compartir tants anys el mateix vestidor, encara més! És cert que el Real Madrid està molt fort, però amb Valverde, el Barça manté la mateixa filosofia i l’estil. Això el permetrà seguir lluitant per totes les competicions.

També! Com a culer, em sap greu la manera com el brasiler ha marxat del Camp Nou, tot i que com a professional del futbol, l’entenc perquè jo també ho he fet. És lícit que Neymar es vulgui sentir el millor en un equip, i a can Barça, aquest lloc de privilegi és intocable. Però han arribat uns altres bons jugadors, com Dembélé, i el Barça seguirà sent competitiu.

I tant! Conec bé Deulo i tenim una molt bona amistat. És un jugador desequilibrant, té toc, té l’ADN Barça i coneix la casa. Després de foguejar-se un temps lluny del Camp Nou, crec que ha tornat més madur en tots els aspectes. Sense Neymar, té la gran oportunitat de triomfar al Barça. Però ha de tenir cap. Tant de bo sigui així.