L’Argentina fa massa jornades que viu a la corda fluixa, balancejant-se perillosament, al límit de la caiguda. I és que quan només falten tres jornades perquè finalitzin les eliminatòries d’accés al mundial de Rússia, l’albiceleste ocupa la cinquena posició, la que obliga a disputar la sempre temuda repesca, una situació incoherent si es té en compte que estem parlant de l’actual subcampiona del món. Tot i la por lògica de fer el ridícul, però, a l’Argentina hi ha el convenciment que un dels bitllets directes serà seu si l’equip de Sampaoli és capaç de vèncer els dos partits que li queden per disputar a casa, contra Veneçuela i el Perú, dos rivals teòricament assequibles. Després, i ja per a la darrera jornada, quedarà el desplaçament a l’Equador, un duel d’una dificultat relativa, ja que dependrà de la situació en la taula que tinguin els dos conjunts en aquell moment.

Per començar, doncs, a l’Argentina no li queda més remei que guanyar la matinada vinent Veneçuela (1.30 h, Teledeporte), un equip que des del 2012 no venç a domicili en un partit classificatori per al mundial, i que amb només set punts es troba ensorrat en la taula. “El partit serà traumàtic per a nosaltres, ja que només ens val la victòria”, va afirmar ahir Sampaoli. Tot i el mal moment que passa Veneçuela, però, a l’Argentina no obliden que la vinotinto va ser capaç d’esgarrapar un punt en el partit de la primera volta (2-2), un mal record que s’ha unit a les sensacions contradictòries que envolten l’equip, que sembla no haver reaccionat del tot a les múltiples sacsejades que ha suposat l’arribada de Sampaoli a la banqueta. Perquè, de moment, de poc ha servit el canvi de sistema o la reducció en l’incidència de vaques sagrades, com Mascherano, Agüero i Higuaín, ja que la lectura del partit contra l’Uruguai va seguir sent el mateix: l’albiceleste no juga a res i l’únic motiu per a l’esperança és que Leo Messi és argentí i està entestat a jugar el mundial. Per això, el gran objectiu de Sampaoli en els dies previs al partit ha estat endevinar la tecla que permeti integrar l’equip a Messi, que a Montevideo va tornar a ser un iceberg en un oceà gelat i gegantí. “És difícil evitar la Messidependència. El que sap que té el millor del món sempre el buscarà. Ell ha de rebre més pilotes que la resta, ja que pot definir. El que hem de fer és trobar Messi just en el moment en què pugui desenvolupar la seva capacitat, i per això cal buscar societats entre ell i Banega, Dybala, Di María o Icardi”, va afegir Sampaoli, que, seguint aquesta idea, la matinada vinent apostarà per introduir en l’onze Banega, un futbolista capaç de parlar el mateix idioma que l’astre blaugrana, i que la matinada vinent ocuparà el lloc de Pizarro o de Biglia al mig del camp. L’altra gran novetat serà el retorn a l’onze de Mascherano, tot i que El Jefecito serà un dels tres centrals, després que l’arribada de Sampaoli hagi suposat la seva defenestració del mig del camp. En la resta de l’equip, però, no s’espera cap altre canvi, ja que l’exentrenador del Sevilla segueix convençut que la millor davantera possible és la que formen Messi, Dybala i Icardi, amb Di María com a carriler esquerre. Tot plegat, per posar el punt final a un dels grans mals que està perseguint l’Argentina durant les eliminatòries, la ineficàcia davant la porteria rival, com demostra el fet que l’albiceleste, amb 15 gols en 15 partits, sigui la segona pitjor selecció en aquest aspecte, només superada per Bolívia (13), una situació inexplicable per a un equip que disposa de jugadors com ara Messi, Agüero, Higuaín i Icardi.