Tres dies. Aquest és el temps que té el FC Barcelona per mirar de convèncer Arda Turan perquè faci les maletes i se’n vagi a Turquia, on el Galatasaray, el club on es va donar a conèixer al món, l’espera amb els braços oberts. Sempre que sigui, és clar, mitjançant una cessió, ja que el club d’Istanbul ja ha deixat ben clar que no pensa assumir cap tipus de traspàs. A hores d’ara, però, aquest moviment, que fa unes setmanes semblava que seria qüestió de temps, està ben lluny de produir-se, ja que el jugador blaugrana va manifestar en un programa de televisió del seu país que la seva intenció és quedar-se al Barça, amb el qual té tres anys més de contracte. Arda, a més, va afegir que s’estava entrenant “com un lleó” per guanyar-se un lloc en els plans d’Ernesto Valverde. La realitat, però, és que l’entrenador basc d’origen extremeny no compta amb el turc, que en un any i mig ha passat de generar passions a ser una autèntica decepció, fins al punt que no hi ha ni un sol aficionat blaugrana preocupat perquè Arda Turan pugui deixar el club a final de setmana. Ben al contrari.

I és que Turan mai s’ha acostat amb la samarreta del Barça al nivell que el va dur al Camp Nou. Després de fer-se un nom al Galatasaray, on des del seu debut amb el primer equip se’l va considerar un nen prodigi, l’estiu del 2011 va fitxar per l’Atlético de Madrid, que va invertir 15,5 milions per aconseguir els seus serveis. Sis mesos després, amb el canvi de Manzano per Simeone a la banqueta, l’equip colchonero en general i Arda en particular van esclatar definitivament, amb el turc sent el jugador màgic i creatiu d’un conjunt pensat per fer de la sobrietat i l’ortodòxia tàctica els seus punts forts. Quatre cursos després, i amb una lliga, una copa, una Europa League, una supercopa d’Europa i una altra d’Espanya al sarró, Turan era una peça d’allò més cobejada, amb l’afegit que el jugador ja havia deixat entreveure que no veuria amb mals ulls un canvi d’aires. Els motius, però, mai van quedar ben clars, i per al record sempre quedarà una frase del futbolista en què es queixava de córrer massa amb Simeone.

Per aquelles dates, el FC Barcelona, que acabava de guanyar el triplet, es trobava a les portes d’unes eleccions i estava sancionat per la FIFA, dos factors importants a l’hora d’entendre l’arribada d’Arda. En primer lloc, perquè calia trobar futbolistes decidits a estar-se sis mesos sense jugar, una escarida llista en què apareixia Turan. I en segon, perquè la junta sortint va aprofitar l’enorme crèdit que havia guanyat Luis Enrique amb la consecució del tres de tres per tirar endavant una incorporació que havia demanat l’asturià, un fitxatge llavors il·lusionant que, val a dir, tampoc els va anar gens malament en el procés electoral. La incorporació, de fet, la va acabar enllestint la comissió gestora, encapçalada per Ramon Adell, en un moment en què des d’algunes candidatures s’estava parlant, i molt, de Pogba i Verratti. “Els candidats poden donar noms, però abans han de parlar amb l’entrenador. Arda estava en la planificació des de fa mesos”, va afirmar llavors Bartomeu.

Fos com fos, el cert és que el fitxatge de Turan a canvi de 34 milions fixos més 7 en variables, que en aquell moment va ser el setè més car de la història del FC Barcelona, va generar força consens, en creure’s que aquella màgia que havia mostrat al Vicente Calderón es multiplicaria jugant al costat de Messi, Neymar, Iniesta i companyia. I les sensacions encara van ser millors a partir del gener, en què Arda va deixar detalls de la seva qualitat en els seus primers partits. Tot plegat, però, només va ser un miratge, ja que a mesura que van anar passant les setmanes el rendiment del turc, i la confiança de Luis Enrique, van decaure, fins a acabar la temporada sent un suplent habitual, i amb l’etiqueta de possible jugador transferible, per mirar de fer caixa i d’alleugerir un mig del camp massa ple d’efectius. I el desencís encara va créixer més durant l’Eurocopa, en què Turan va ser una ombra del que s’esperava, fins al punt de rebre crítiques de la premsa del seu país pel seu evident mal estat de forma.