Cap mur és etern per al millor

La de Leo Messi va ser una de les cares de l’eliminació de fa cinc mesos contra la Juventus. Dir adeu a la Champions tan aviat per segon any seguit va ser una decepció majúscula. Segur que per això el deu blaugrana tenia ben present aquest retorn a la màxima competició continental, i més si al davant hi havia l’últim botxí i un mur, l’etern Gianluigi Buffon, que encara no havia pogut superar mai al llarg de la seva carrera. Ni en la final de Berlín, ni en el doble duel del mes d’abril. Un malefici que algun dia s’havia d’acabar, cosa que va succeir ahir, i per partida doble.

El crac argentí va tornar a ser la gran referència del Barça i el seu gran líder, apareixent, a més, quan més falta feia, en una gran cita com la d’ahir, que, a més, havia de servir de termòmetre per veure l’autèntic nivell dels de Valverde. I això que les coses no van començar del tot bé, ja que la Juventus, tot i no marcar, sí que estava posant les coses molt difícils. Messi no semblava estar tan fi com de costum, tot i que no s’ha d’oblidar tampoc que al davant hi havia un equipàs, i italià, que és sinònim sempre de no donar cap facilitat. Ja acabava de fet la primera part, i Messi, tot i no deixar d’intentar-ho, no havia pogut fer gaire res per decantar la balança. Una falta que es va estavellar a la barrera va ser una de les poques accions en què va poder aparèixer amb perill. Ja havia avisat Allegri, però, en la roda de premsa prèvia al duel, que l’argentí és capaç de canviar ell sol un partit en qualsevol moment. I així va ser. En un contraatac iniciat per Dembélé, Messi va poder combinar amb Suárez i amb un xut precís, poc potent però molt col·locat i que va arribar a tocar el pal, per fi va poder superar Buffon.

Amb avantatge en el marcador, el Barça ja va ser un altre en la segona part, en què Messi, ara sí, va fer tot el que va voler. Tot just passaven cinc minuts després de la represa que a punt va estar de tornar a marcar. El pal, un altre cop, i ja són cinc cops aquesta temporada, ho va impedir. Messi, però, ja estava en versió imparable. Ni l’empipament que va agafar després que l’àrbitre li ensenyés una groga pel fet de reclamar-li precisament que la mostrés a un rival el va frenar. Al contrari. Messi, enfadat, encara és més perillós. Amb prou feines van passar un parell de minuts de l’amonestació que, amb una gran acció dins l’àrea, el crac argentí va propiciar el segon gol blaugrana, de Rakitic, amb qui s’entén a meravella en aquest inici de curs, com ja es va veure en el derbi. I encara faltava el millor, la sentència, que va arribar a vint minuts del final, quan va connectar una canonada des de la frontal davant de la qual Buffon tampoc no va poder fer res.

D’aquesta manera, i només tres dies després de liderar la victòria en el derbi amb un hat-trick, l’argentí repetia, amb un doblet, i en un marc incomparable com és la Champions. Vuit gols suma ja Messi en els sis partits disputats aquesta temporada, i un total de 96 en la màxima competició continental, en què ha reaparegut amb força.