Barça

Fins quan tu vulguis, Andrés

Quan alguns ja començaven a olorar sang i parlaven obertament de decadència, Andrés Iniesta ha tornat a escena per silenciar tots els escèptics amb un inici de temporada il·lusionant i, als 33 anys, ha demostrat en els últims partits que encara li queda corda

“El soci del Barça ha d’estar tranquil. Messi i Iniesta estaran aquí, al Barça, tant com ells vulguin.” Ho va dir Josep Maria Bartomeu dimarts a la nit als micròfons de Barça TV abans del partit de Champions contra la Juve. Ho va repetir en acabar el partit a TV3. I ahir a la nit, en l’entrevista concedida a 8tv, va tornar a insistir en el mateix missatge. Dies de firmes a can Barça. Mentre 7.278 socis ja han signat a favor del vot de censura promogut per Agustí Benedito, Bartomeu espera dues firmes. Tot el barcelonisme desitja aquestes dues signatures. La voluntat del club és clara en aquest sentit. El Barça no es pot permetre perdre ni tampoc maltractar dos símbols de la història blaugrana –ni per tot el que han representat ni per la seva transcendència cabdal encara avui dia en el joc del Barça– i hi ha voluntat d’entesa. Però falta el més important: la foto. Falta la fotografia amb Messi i falta la fotografia amb Iniesta. En el cas de Leo, l’acord amb Jorge Messi, amb el germà i el director de la seva fundació permeten respirar més o menys tranquils en aquest sentit, però en el cas d’Iniesta la cosa fa massa dies que s’eternitza. El futbolista de Fuentealbilla va desmentir el president fa uns dies negant que ja hi hagués un principi d’acord, i en acabar el partit contra la Juve va dir que no hi havia novetats. Messi i Iniesta renovaran, perquè renovaran, però angoixa la tardança de les dues fotografies.

Messi és Messi. I Iniesta és Iniesta. Dos genis. El crac argentí ha iniciat la temporada de manera espectacular, amb números de Bota d’Or i tutorials de Pilota d’Or. Leo ja ha fet vuit gols, i fins i tot Buffon, un dels pocs porters a qui encara no havia batut, ha acabat cedint a la voracitat del 10. No té sostre. Manarà en el futbol mundial fins que ell ho vulgui. El cas d’Iniesta és diferent. Els problemes físics l’han frenat en excés les últimes temporades i la seva irregularitat ens ha privat del seu talent en massa ocasions. Als 33 anys, molts oloraven el declivi del capità, però a Iniesta li queda encara futbol a les botes. El manxec sembla que viu una segona joventut en aquest inici de temporada i en cinc partits ja ha donat arguments suficients a favor de la seva renovació.

“No hi ha res nou sobre la renovació. Em preocupa més què passa al camp. I al camp soc feliç.” Paraula d’Iniesta. Ho va dir després del seu partidàs contra l’equip d’Allegri. Recital. Certament, a Iniesta, se’l veu de nou feliç a la gespa. Una contusió a la cama dreta en la supercopa contra el Madrid el va deixar fora del debut en la lliga contra el Betis, però des que va reaparèixer a Vitòria contra l’Alavés, minuts i més minuts. Minuts de bon futbol. Iniesta és el novè futbolista de la plantilla amb més participació en aquest inici de temporada 2017/18 comptant les totes les competicions oficials (316 minuts). Es va perdre els últims minuts del partit contra el Madrid al Camp Nou i també el clàssic al Bernabéu i el partit contra el Betis, però des del retorn a Vitòria ja acumula cinc partits com a titular. Titular contra l’Alavés (0-2), en el derbi (5-0) i en la Champions dimarts contra la Juve (3-0), més les dues titularitats amb la selecció espanyola en els compromisos classificatoris per al mundial de Rússia, primer contra Itàlia (3-0) i després contra Liechtenstein (0-8). Bàsic per a Valverde, bàsic per a Lopetegui.

Contra la Juventus, Andrés Iniesta va sumar el seu partit número 125 en la Champions. Ara feia temps que el manxec no encadenava tants partits seguits jugant i com a titular. L’inici de temporada del capità permet somiar. Des del començament del curs 2015/16 que el de Fuentealbilla no tenia tanta continuïtat. Fa dos anys, entre agost i setembre del 2015, va ser titular en la lliga contra l’Athletic (0-1) i el Màlaga (1-0), ho va ser contra Eslovàquia amb la selecció (2-0), va tenir minuts contra Macedònia i va repetir titularitats contra l’Atlético al Calderón (1-2) i a l’Olímpic de Roma en la Champions (1-1). Des de llavors, mai més de tres partits seguits sencers amb Luis Enrique.

Dissabte a Getafe, o dimarts a casa contra l’Eibar, Iniesta entrarà en les rotacions. Li toca. Però està demostrant que té corda per a estona. Llarga vida al capità.

LA DADA

Encadena cinc titularitats amb el Barça i la selecció. No passava des del setembre del 2015

316 MINUTS

A Getafe o contra l’Eibar, Valverde li donarà descans. És el novè amb més minuts

634 partits oficials i anar sumant

Andrés Iniesta és història viva del FC Barcelona. L’abril de la temporada passada, contra el Sevilla, va arribar als 700 partits amb la samarreta blaugrana entre compromisos oficials i amistosos. Dimarts, contra la Juve, el manxec va disputar al seu partit número 125 en la Champions. Amb els quatre partits jugats en aquest inici de curs –contra el Madrid, l’Alavés, l’Espanyol i la Juve–, Iniesta ja acumula 634 partits oficials com a blaugrana. Lluny queda aquell debut del 29 d’octubre del 2002 contra el Bruges. I lluny també encara en l’horitzó queda el rècord històric de Xavi Hernández. El de Terrassa lidera el rànquing de partits oficials jugats amb el Barça, amb 767. Iniesta és el segon des de fa temps. Veurem, amb la renovació, fins a quina xifra arriba. Amb 33 anys, i tot i que encara li queda futbol, sent realistes, serà difícil que superi els registres del seu amic. Dos mites.

Kíev: objectiu repòquer

El 14 de maig del 2005, al camp del Llevant, amb Rijkaard a la banqueta, Iniesta va guanyar la seva primera lliga. Tenia 21 anys. Ara, dotze anys després, el manxec, i Messi, són els dos homes de l’actual plantilla amb més títols: 30. Comptant aquest curs, Iniesta ja fa setze temporades que és al primer equip i ha aconseguit ni més ni menys que quatre Champions (París, Roma, Londres i Berlín). Després de dues temporades caient en els quarts de final de la competició europea (contra l’Atlético i la Juve), el capità té entre cella i cella la final del 26 de maig a Kíev. Allà va guanyar amb la selecció espanyola l’Eurocopa del 2012 contra Itàlia i allà és on vol guanyar la seva cinquena Champions. No vol marxar del Barça sense una maneta de copes d’Europa. Repte personal. Mai ha aixecat la Champions com a capità.

D’Alemanya 2006 a Rússia 2018

Després del triomf de fa unes setmanes contra Itàlia (3-0), la roja té un peu i mig en el mundial de Rússia 2018. Aquesta serà, amb tota probabilitat, l’última cita mundialista d’Iniesta. Amb aquest, el manxec ja haurà disputat quatre mundials, cosa que no poden dir gaires futbolistes. Lluny queda aquell partit contra l’Aràbia Saudita del mundial d’Alemanya del 2006. La carrera d’Iniesta, però, sempre quedarà marcada per l’11 de juliol del 2010. Aquell gol contra Holanda a Johannesburg és història del futbol. Iniesta ha jugat deu partits comptant els tres mundials que ha disputat. Casillas (17), Zubizarreta (16) i Xavi (15) lideren el rànquing. Rússia espera Iniesta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)