Nou partit oficials des que va arrencar la temporada oficial del Barça i set com a titular. I pel que fa a l’absència en els altres dos duels –coincidint amb la tornada de la supercopa al Bernabéu i el debut en la lliga contra el Betis–, es va veure condicionada per una contusió a la cuixa dreta que el va deixar fora de la convocatòria.

Dades com aquesta són prou eloqüents del protagonisme d’Andrés Iniesta en la planificació d’Ernesto Valverde. “Ens dona garanties quan està al camp. Ha estat fonamental per a l’equip durant els últims anys i encara ho continua sent”, va de destacar el tècnic blaugrana dissabte passat, després del duel a Montilivi. Uns elogis que s’han anat repetint jornada rere jornada, impulsats per la continuïtat i el gran rendiment que està oferint el migcampista manxec en aquest primer tram del curs.

Iniesta s’ha rebel·lat contra les veus que presagiaven que seria necessari dosificar-lo de manera significativa per poder treure’n el màxim profit en els partits importants. De fet, s’esperava que a Montilivi descansés, però va encadenar la vuitena titularitat, sis amb la samarreta blaugrana i dues més amb el combinat espanyol coincidint amb l’última aturada de seleccions. Amb el calendari a la mà, significa que des de l’Alavés-Barça del 26 d’agost (segona jornada de lliga) fins al Girona-Barça de dissabte passat sempre ha aparegut en l’onze.

Aquests registres contrasten amb els de la temporada passada, quan una successió de lesions –sobretot entre setembre i desembre– van fer que no gaudís de la continuïtat desitjada. De fet, de les 38 jornades de lliga va ser titular en 13 –tot just la tercera part–, mentre que enguany ja suma cinc titularitats en les sis jornades disputades.

La tàctica de Valverde per afavorir la continuïtat del manxec sense que això impliqués un desgast excessiu ha estat la de canviar-lo en la segona part. De fet, dels set partits oficials que ha jugat, el tècnic blaugrana l’ha substituït en tots set. És cert que algunes substitucions han estat testimonials –contra l’Alavés va sortir del camp en el minut 88, i contra la Juventus, en el 83–, però en altres casos el descans sí que va ser significatiu (a Getafe va ser rellevat a la mitja part). Amb 33 anys, doncs, Iniesta demostra que encara té corda per a estona.