Barça

El protagonista

Luis Suárez

L’instint del depredador

“Impuls interior natural que no depèn de la raó ni de la voluntat”. Aquesta és una de les definicions més acceptades de la paraula instint, just allò que mou Luis Suárez quan hi ha una pilota de futbol en joc i una porteria a prop. I és que l’uruguaià, com tantes i tantes vegades ha demostrat durant la seva carrera, té aquella capacitat tan pròpia i lloada dels davanters centre purs, capaços d’aparèixer en qualsevol moment per marcar un gol, tot i que l’acció no sigui aparentment gaire perillosa. Perquè sembla evident que Suárez no ha començat la temporada en un estat de forma òptim, que està lent i imprecís, molt probablement per culpa de les molèsties que arrossega des de fa setmanes al genoll. I ahir, a més, va haver d’emmotllar-se als sempre ferms sistemes defensius del Cholo Simeone, fet que el va obligar allunyar-se de l’àrea, per no veure’s atrapat entre Savic i Godín. Tot plegat va provocar que l’uruguaià estigués durant bona part de l’enfrontament desubicat, buscant fer la paret ràpida amb Messi o amb Iniesta per poder trepitjar l’àrea i buscar la porteria d’Oblak. Tots els seus intents en la primera meitat, però, van acabar en no res per culpa de l’excel·lent coordinació defensiva colchonera, que el va dur, com també li passa sovint, a la desesperació.

La història, però, va començar a canviar després de la represa, en què la feina de desgast del Barça va començar a fer efecte, i va provocar desajustos en la defensa local, uns forats nous que, com quan un tauró ensuma sang, van activar l’instint depredador de Luis Suárez. El primer intent del davanter va arribar en el minut 10 de la segona meitat, en què en un petit espai va fer un control orientat i va engaltar un fort xut amb el qual va posar a prova Oblak. Aquella va ser la primera ocasió de la segona meitat del Barça, que malgrat generar perill semblava incapaç de fer el gol l’empat. I Va ser llavors quan Sergi Roberto, des de la banda dreta, va aixecar el cap i va posar una gran centrada al segon pal, un caramel per a l’instintiu Luis Suárez, que tot i la presència d’un imponent Savic va connectar una rematada excel·lent, picant la pilota, que va fer inútil l’estirada d’Oblak i va aconseguir l’anhelat 1-1. I l’uruguaià encara va estar a punt de completar la feina amb la seva segona diana de la nit, una altra vegada en una acció marcada pel seu olfacte, en què de ben poc no connecta amb la pilota en una centrada rasa d’André Gomes, quan semblava que el portuguès xutaria a porteria.

I és que Luis Suárez pot estar millor o pitjor físicament, participar molt o poc en el joc de l’equip, però del que ningú dubta és que sempre està preparat per fer allò que més i millor domina, marcar gols, i la majoria d’ells molt importants. I ahir, en un moment delicat i en un escenari advers i complicat, l’instint depredador de l’uruguaià va salvar un punt que qui sap si a la llarga pot acabar valent el títol de lliga.

3
passades de mèrit bones
3
passades de mèrit dolentes
52
intervencions
4
pilotes perdudes
1
falta comesa
1
falta rebuda
4
rematades
1
gol Dades facilitades per Carles Domènech. La transmissió d’en Puyal a Catalunya Ràdio
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)