Messi i Valverde, a 100
L’argentí va arribar contra l’Olympiacòs al centenar de gols en competicions europees, una altra xifra espectacular per al seu immaculat currículum
El tècnic va complir ahir, i amb molt bona nota, els seus cent primers dies a la banqueta del Barça
El partit contra l’Olympiacòs de dimecres va estar marcat per la crida a la llibertat de l’afició del FC Barcelona i per la intensa pluja, però també pel número 100. I és que en el duel previ al centenar de dies d’Ernesto Valverde com a primer entrenador del Barça, Leo Messi es va afegir a la festa signant el seu gol número 100 en competicions europees, amb un llançament de falta magistral, una xifra surrealista més per al seu extraordinari currículum. Perquè l’argentí només ha necessitat 122 partits per arribar a aquest màgic número, la qual cosa deixa una espectacular mitjana de 0,82 gols per enfrontament europeu. El primer el va fer el 2 de novembre del 2005, contra el Panathinaikòs i al seu estimat Camp Nou, tot just en el seu tercer partit en la Champions. I sent Messi, és clar, el gol de la seva estrena no va ser ordinari, ja que aquest va arribar en una acció màgica, en què l’argentí va deixar estabornit el porter Galinovic amb un barret fantàstic. Aquell va ser l’únic gol que va marcar aquella temporada a Europa Messi, que es va perdre les semifinals contra el Milan i la gran final de París per una lesió muscular. I tampoc va ser gaire productiva en l’aspecte golejador la seva següent temporada, en què l’argentí només va marcar una diana a Europa, al camp del Werder Bremen, mentre que no va veure porteria en la seva primera supercopa d’Europa, contra el Sevilla.
En un futbolista de la qualitat i amb la capacitat de progressió de Messi, però, el pot de les essències s’havia d’obrir tard o d’hora, i així es va produir la temporada 2007/08, en què malgrat que el Barça de Rijkaard estava en plena desintegració, l’argentí es va destapar amb sis gols en la Champions. I la festa tot just acabava de començar, ja que el curs següent va ser el del primer triplet, amb Messi ja com a gran líder de l’equip. Perquè malgrat que el 10 blaugrana encara llavors ocupava la banda dreta de l’atac, va tancar la Champions amb nou gols, amb aquell cop de cap màgic a Roma davant un sorprès Van der Sar com a punt culminant. La temporada següent, la de la remuntada incompleta contra l’Inter de Milà, Messi va fer vuit gols en la lliga de campions, amb la nit del Camp Nou contra l’Arsenal, en què va signar un pòquer, en la retina de tothom. Ja llavors l’argentí s’havia convertit en el 9 del Barça, una decisió de Pep Guardiola que va multiplicar la producció golejadora de l’astre argentí, que la temporada següent, la de la quarta Champions blaugrana, a Wembley, va tancar la seva participació a Europa amb onze gols, entre els quals hi ha els dos al Santiago Bernabéu en l’anada de les semifinals i el 2-1 en la gran final contra el Manchester United. Després va venir la diana de l’argentí en la supercopa d’Europa, contra el Porto, que va anar seguida de la fins ara millor actuació golejadora de Messi en la màxima competició continental. Perquè malgrat que l’argentí va tancar capcot la Champions, després de fallar un penal decisiu contra el Chelsea en les semifinals, abans va marcar catorze dianes en deu partits, amb el repòquer contra el Bayer Leverkusen com a actuació més destacada. En les dues temporades següents, Messi va tancar la lliga de campions amb vuit gols, i es va tornar a destapar en la 2014/15, la del segon triplet, en què el crac, que va fer 10 gols, va tornar a deixar tothom bocabadat amb aquella diana màgica contra el Ba-yern, en què va trencar la cintura a Boateng. Curiosament, l’argentí es va quedar sense marcar en la final de Berlín, una estranyesa que no es va repetir en la supercopa de Tbilissi, contra el Sevilla, en què Messi va ser clau en la victòria en marcar dos gols de falta directa. I la seva actuació en la temporada europea va tornar a ser estel·lar, ja que el 10 va superar de nou els dobles dígits, amb onze gols. I enguany l’argentí va pel mateix camí, ja que després de tres partits ja suma tres gols en la màxima competició continental. Messi, de fet, ha estat el màxim golejador en cinc ocasions, fet que demostra la seva estreta relació amb les porteries europees. I el millor de tot és que el jugador més meravellós de tots els temps no dona cap símptoma de feblesa o d’estar tip de guanyar títols i distincions. La seva fam és inesgotable, així que saber amb quin número tancarà la seva participació en les competicions europees és una incògnita impossible de desxifrar.
Molt bon inici
Ernesto Valverde va complir ahir els seus primers 100 dies com a entrenador del Barça, un període ideal per fer el primer balanç de com està anant l’adaptació del nou tècnic, que tenia la difícil tasca de suplir la marxa de Luis Enrique. “Sabíem quin tipus de tècnic era Valverde i el temps ens ha donat la raó. Han estat cent dies òptims, ja que ens trobem en una situació envejable”, va afirmar dimecres sobre el tema Bartomeu, que va lloar la bona tasca duta a terme pel Txingurri. “Valverde és un tècnic intel·ligent que creu en el model i que sap gestionar molt bé els partits. Ha enamorat el Camp Nou. La temporada és molt llarga i encara queda molt, però som optimistes”, va afegir. I al president blaugrana no li falta raó, ja que després d’un estiu força complicat, marcat per l’adeu de Neymar, per la falta de fitxatges, per la dura desfeta contra el Real Madrid en la supercopa i per la lesió de Dembélé, el tècnic ha sabut capgirar la situació a còpia de treball i de sapiència. Sense aixecar la veu, Valverde ha anat imposant el seu estil i retornant l’equip al joc de posició més pur, amb la pressió avançada com a element primordial. El tècnic, a més, també ha demostrat una gran capacitat per gestionar el vestidor, ja que a banda de Ter Stegen, Messi i Busquets, que de moment són insubstituïbles, Valverde ha imposat una excel·lent política de rotacions donant minuts i descans a gairebé tots els efectius, amb Vermaelen i Arda Turan com a únics damnificats. En clau positiva, cal destacar l’augment d’incidència d’Iniesta, que ha passat d’estar sobreprotegit per Luis Enrique a tornar a ser titular gairebé sempre. A l’altra banda, en canvi, hi ha Paco Alcácer i Aleix Vidal, que en les darreres setmanes s’han caigut de les rotacions, la qual cosa demostra que el seu rendiment no està agradant al tècnic.
I què es pot dir dels resultats de l’equip, que després dels dos nyaps en la supercopa d’Espanya contra el Real Madrid, dues desfetes que van fer témer el pitjor, ha agafat la velocitat de creuer per plantar-se a finals d’octubre en una situació immaculada, amb un peu i mig en els vuitens de final de la Champions –amb la golejada contra la Juventus (3-0) com a demostració de força–, al capdavant en solitari de la lliga –amb 22 punts de 24 possibles– i sent el màxim golejador (22) i el que menys dianes ha encaixat (3). En l’únic partit en què l’equip no va ser capaç de guanyar, el de dissabte passat contra l’Atlético, a més, el Barça va deixar molt bones sensacions i va certificar que enguany el conjunt de Valverde està capacitat per imposar el seu estil en els partits més exigents i en les situacions més complexes, tota una mostra de caràcter en què el nou entrenador blaugrana té molt a veure. I després, és clar, no cal oblidar l’excel·lent rendiment de Leo Messi, a qui es veu molt còmode amb el sistema implementat per Valverde. Ja sigui al darrere de Luis Suárez o més caigut a la banda dreta, l’argentí segueix sent el líder de l’equip a la gespa, a part de participar en les tasques de pressió com un més.
Superats amb nota els cent primers dies a la banqueta del Barça, ara toca centrar-se en el centenar següent, un període que es complirà el 28 de gener. Llavors, el Barça ja haurà tancat la primera volta de la lliga –ja haurà visitat el Santiago Bernabéu i Anoeta–, la fase de grups de la Champions i es trobarà immers en les eliminatòries decisives de la copa. I ja haurà tornat Dembélé, i qui sap si algun fitxatge nou. I és que cent dies en això del futbol d’elit donen per a molt.
Notícies
Dissabte,20 abril 2024
