Barça

L’opció preferent des de la lesió de Dembélé

Xifres. Des de l’absència del francès, Deulofeu ha acumulat 282 minuts a la punta dreta de l’atac blaugrana, gairebé el doble que Aleix Vidal

El 16 de setembre, coincidint amb el Barça-Getafe al Coliseum Alfonso Pérez, Ousmane Dembélé es va lesionar i va hever d’abandonar el terreny de joc. Un contratemps que es va multiplicar quan es va saber l’abast de la lesió i els tres mesos i mig de baixa previstos. Des de llavors, la posició dreta de l’atac blaugrana ha estat la que més opcions ha presentat, pel fet de no tenir un titular clar i per les diverses possibilitats de què disposa Ernesto Valverde a la plantilla. La més clara és la de Gerard Deulofeu, que ha aprofitat els darrers partits per reivindicar aquesta condició.

Dels set partits oficials que ha jugat el Barça des de la lesió de Dembélé –cinc de lliga i dos de Champions– el davanter de Riudarenes ha estat titular a la banda dreta de l’atac en tres ocasions. Dues corresponen als duels de la setmana passada, contra l’Olympiacòs i el Màlaga, i li han servit per reimpulsar-se en la cursa amb altres companys que també han ocupat la plaça. En aquest sentit, l’embranzida recuperada pel davanter de Riudarenes ha restat transcendència al fet que Ernesto Valverde el deixés fora de la convocatòria per als duels contra el Girona i l’Sporting de Portugal.

La situació contrasta amb la davallada d’Aleix Vidal, que després de la lesió de Dembélé va accentuar la seva versió com a extrem amb titularitats contra el Girona i Las Palmas. Però després del compromís contra el conjunt canari (1 d’octubre), ja no ha sumat cap minut. Un fet que ha propiciat que Deulofeu hagi acumulat 282 minuts des del Getafe-Barça, gairebé el doble que Aleix (143).

Valverde també ha fet actuar a la dreta de l’atac altres jugadors com ara Sergi Roberto, Denis Suárez i André Gomes. Ho ha propiciat la seva polivalència. En aquest aspecte, Sergi Roberto ha actuat més com a lateral dret, avançant-se cap al mig del camp –la seva posició natural– quan els canvis introduïts al llarg del partit ho han permès. Sense anar més lluny, dissabte passat contra el Màlaga en va ser un bon exemple. Un fet similar succeeix amb Denis Suárez, en el seu cas movent-se entre l’interior esquerre i la dreta de l’atac, com es va observar contra el Girona. L’última opció –i la menys esperada– és la d’André Gomes. Ningú s’esperava que Ernesto Valverde l’escollís per al duel contra l’Atlético, en què no va signar una actuació convincent.

Les últimes titularitats han tret importància al fet que quedés fora de la llista en els duels contra el Girona i l’Sporting
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)