Aquests dies es fa difícil centrar-se en el futbol quan mig govern de la Generalitat de Catalunya està repartit en dues presons de Madrid i el president Puigdemont i dos consellers i dues conselleres més estan a Bèlgica sota la pressió d’una ordre internacional de detenció. I la situació del país ahir també es va viure al Camp Nou, que, com el Palau Blaugrana, no es va desconnectar del que ha succeït aquests últims dies en el terreny polític. Senyera grandiosa al lateral acompanyada de dues pancartes amb la paraula Justícia, en català i anglès, i crits de “llibertat” a la graderia, així com el ja habitual d’“independència” en el 17:14. Com el dia de l’Olympiacòs, la intensa pluja va boicotejar una mica una nova jornada reivindicativa.

A l’estadi, pensaments per als deu presos, però també ganes de gaudir d’un bon partit de futbol amb la visita del Sevilla, un equip complicat i una nova prova de foc per al Barça de Valverde, que necessitava un triomf convincent després d’haver sofert un petit retrocés pel que fa al joc en els últims partits. Creixent des de la defensa, l’equip requeria recobrar una mica d’alegria en el seu futbol. I la va tenir, sobretot en el primer temps, en què va ser clarament superior al Sevilla. La nit va tenir un heroi inesperat en Paco Alcácer, que amb el seu doblet es va reivindicar i qui sap si a partir d’ara passarà a comptar més per al tècnic.

Amb una nova aturada a la vista i tenint en compte el nivell del rival, tot feia presagiar que Ernesto Valverde apostaria per no fer gaires canvis i jugar amb els que ell considera ara el seu equip titular. I així va ser. Sense Sergi Roberto, lesionat, el lateral dret va ser per a Semedo, Piqué i Umtiti van ser la parella de centrals i a l’esquerra, Jordi Alba. Al mig del camp, Busquets, Rakitic i el retornat Iniesta, absent els tres últims partits contra el Múrcia, l’Athletic i l’Olympiacòs. Al davant, la gran sorpresa, amb Paco Alcácer obert a la dreta, acompanyant Messi i Luis Suárez.

La presència del capità es va notar, i molt, en el joc de l’equip. Clarivident i contemporitzador, el seu retorn va fer que els blaugrana deixessin enrere el joc pla de Grècia i el cert descontrol que es va viure en el segon temps a Bilbao. Hi havia fam d’agradar en l’equip, que va tenir un inici fulgurant de partit amb un seguit d’ocasions força clares, la majoria de Leo Messi, que ahir va disputar el seu partit número 600 amb la samarreta del Barça. En la primera, la tanca va refusar el seu llançament de falta i en la segona, Soria li va aturar el xut creuat. Suárez, que segueix donant símptomes d’ansietat per la seva falta de gol, hauria pogut començar el seu tractament, però el seu intent de vaselina després de rebre una gran passada d’Umtiti va quedar massa curta. Precisament una errada del defensa francès en la sortida de la pilota va provocar l’única ocasió del Sevilla en el primer temps, però Muriel va xutar desviat.

Els blaugrana es trobaven molt còmodes, tant, que fins i tot Iniesta s’atrevia a xutar des de lluny. El gol s’intuïa i va arribar després d’una pífia monumental d’Escudero, que no va saber controlar ni refusar una passada llarga i va permetre que Paco Alcácer es quedés sol davant Soria per avançar els blaugrana. Molta tranquil·litat del de Torrent en la definició, demostrant que no se li ha oblidat el seu ofici de golejador. Precisament, un minut abans n’havia tingut una altra de cap i poc abans del descans va estar a punt de repetir quan va intentar rematar de tacó una centrada de Rakitic.

El segon temps va començar amb un xut massa alt de Muriel i amb el Sevilla amb ganes de crear més dificultats al Barça que en el primer temps. Intensos, com tots els equips de Berizzo, els blaugrana es van començar a sentir incòmodes al camp, amb Pizarro engrandint-se al mig guanyant gairebé tots els duels individuals i fent el gol de l’empat en el servei d’un córner mal defensat pels blaugrana. Valverde va moure la banqueta i va retirar Iniesta –tornava d’una lesió– per fer entrar Paulinho. Piqué, en una de les seves aventures, va arribar fins ben a prop de la frontal de l’àrea i va deixar anar un xut que va anar a parar al travesser –desè pal en la lliga–. Va ser el primer avís abans que l’heroi de la nit, Paco Alcácer, fes el segon anticipant-se al primer pal a Kjaer i enviar al fons de la xarxa una gran centrada de Rakitic des de la dreta. Just després, i enmig d’una ovació, deixava el seu lloc a Deulofeu. Els minuts no van tenir gaire història, tret d’un xut de Messi, que el dia que jugava el seu partit número 600 tenia ganes de marcar. I abans del xiulet final, més crits de “llibertat llibertat”. Ningú oblida. Tampoc al Camp Nou.