Paco Alcácer en l’onze inicial? Ben segur que molts barcelonistes van fer-se ahir aquesta pregunta motivada per la sorpresa quan es va conèixer l’equip escollit per Ernesto Valverde fer front a la visita del Sevilla al Camp Nou. El davanter de Torrent no entrava en les travesses per ser el titular designat per ocupar la banda dreta de l’atac blaugrana, que continua sense tenir un propietari clar. Les encapçalava Gerard Deulofeu, i encara més després que Sergi Roberto es lesionés dimecres passat al camp de l’Olympiacòs. La segona candidatura amb més força era la de Denis, però l’oportunitat va ser per a Alcácer. I la va aprofitar. Tant, que en el minut 66, quan va ser substituït per Deulofeu, va deixar la gespa del Camp Nou sota una sonora ovació per part del públic. Una reacció més que justificada després que el valencià marqués un doblet determinant per emportar-se la victòria. És el segon que assoleix amb el Barça, precedit pel que va signar ara fa set mesos coincidint amb el Barça-Osasuna (7-1) de la 34a jornada del passat campionat (26 d’abril).

També calia remuntar-se uns quants mesos enrere per trobar l’anterior ocasió en què Alcácer havia estat titular en partit de lliga. Va ser en la primera jornada, disputada el 19 d’agost contra el Betis. Llavors, però, la decisió va estar condicionada per l’absència per lesió de Luis Suárez. Des de llavors, només havia disposat d’un parell d’estones al campionat, coincidint amb els duels contra l’Alavés (33’) el Màlaga (7’). Una participació molt limitada que ha fomentat els rumors sobre si podia canviar d’aires al gener.

El valuós doblet d’ahir, però suposa la millor reivindicació del davanter de Torrent. Ja havia marcat en partit oficial la feia 11 dies, coincidint amb l’anada de setzens de copa contra el Múrcia a la Nueva Condomina. Un duel marcat per l’absència de bona part dels referents de l’equip blaugrana –Messi, Iniesta, Suárez, Ter Stegen...– i que va aprofitar per fer el primer dels tres gols registrats aquella data (0-3). Contar el Sevilla, però, l’exigència augmentava considerablement, i va respondre traient la seva millor virtut: l’instint rematador. Aquesta capacitat per guanyar l’espai i definir amb un toc. Tan fàcil i, a la vegada, tan complex.

La primera mostra d’aquest olfacte es va reflectir en el minut 23, quan va aprofitar una passada a l’espai de Suárez per marcar l’1-0. És cert que l’error d’Escudero a l’hora de tallar i cedir al seu porter hi va contribuir, però Alcácer va tenir l’instint de continuar la jugada i superar David Soria amb un toc ras i col·locat. Un instint realitzador que va tornar a mostrar en el segon gol blaugrana (65’), clau per contrarestar l’1-1 establert per Pizarro sis minuts abans. El de Torrent va fer un gest demanant a Rakitic que centrés la pilota al primer pal, on més li agrada aparèixer per avançar-se als centrals i marcar. I així va ser. Amb la punta de la bota va acabar de signar el doblet, tan valuós com que va significar tres punts.