La confirmació del 10

Després de quatre temporades de creixement constant a l’ombra d’estrelles com Ronaldinho i Eto’o, el següent pas fonamental en la història de Leo Messi es va viure l’estiu del 2008, el moment en què Guardiola va agafar les regnes del Barça, per transformar un conjunt que anava a mal borràs en el millor de tots els temps. I una de les claus va ser el canvi de rols a l’equip que va promoure el nou tècnic, en què Messi va heretar el 10 i el lideratge de Ronaldinho. Perquè al que a qualsevol altra jove promesa li hauria fet tremolar les cames, a l’argentí li va donar la confiança necessària per fer un pas endavant més, per erigir-se en el crac diferent d’un Barça majestuós capaç d’alçar el primer triplet de la seva història. Tot plegat, és clar, va suposar que l’argentí fos reconegut com el millor jugador del món, amb la consecució de la primera Pilota d’Or de les quatre que va aixecar consecutivament. El que pocs imaginaven és que aquell Messi, ja descomunal, encara estava lluny del que és avui dia. El següent pas evolutiu el va fer gràcies al canvi de posició que es va inventar Guardiola per a ell, ja que va convertir l’argentí en el 9 de l’equip, en considerar que el més raonable era acostar el màxim possible a les porteries rivals tot aquell talent. Com no podia ser d’una altra manera, la resposta de Messi va tornar a ser fulgurant, amb 163 gols en quatre temporades amb els quals va afegir tres Botes d’Or al seu currículum. El debat havia canviat d’estrat. Ja ningú es qüestionava si el 10 del Barça era el millor futbolista del món. El dubte era ja si estàvem davant del millor jugador de tots els temps.

El futbolista total

Si una cosa ha demostrat Messi en les catorze temporades que fa que brilla en el màxim nivell és la seva innata capacitat per superar-se dia a dia, i un bon exemple n’és el seu domini en els llançaments de falta directa, una tasca del joc en què no destacava en els seus inicis. I el més important és que cada canvi que fa Messi no suposa una pèrdua en cap de les seves altres virtuts, cosa que a poc a poc l’ha anat transformant en un futbolista total. Perquè del primer Messi, de l’extrem imparable dels mil i un driblatges, es va passar al 9 depredador i, seguidament, al jugador sense posició, capaç de fer una acció màgica per la banda, de marcar un hat-trick i, al mateix temps, baixar a rebre al mig del camp per assolir la brúixola de l’equip. I tot, és clar, sense perdre la fam per seguir jugant a futbol, sigui un partit de les primeres eliminatòries de la copa o tot un clàssic al Bernabéu. Tot plegat, posat a la coctelera del temps, ha provocat que els números de Messi s’hagin anat multiplicat en tots els aspectes del joc fins a convertir el seu currículum en una inacabable llista de rècords impossibles. I és clar, a mesura que el jove talent s’ha anat acostant la veterania, i amb una brillant maduresa entremig, els seus números han passat a una nova dimensió. Del primer hat-trick al partit 100, i així fins a erigir-se en el màxim golejador de la història del FC Barcelona (523 dianes) i arribar al seu duel 600 amb la samarreta blaugrana. I pel camí, un munt de rècords, com el de ser el màxim golejador de la història de la lliga, el màxim golejador en la història dels clàssics, el millor Bota d’Or de tots els temps (50 gols) o l’únic futbolista amb cinc Pilotes d’Or al seu museu particular.

Amb un currículum tan brillant, podria semblar que a Leo Messi se li han acabat les motivacions per seguir lluitant en l’Olimp dels déus del futbol. Per sort, però, sembla que a l’argentí encara li queda corda per a estona, i tot gràcies a la seva inacabable fam per seguir jugant a futbol. Perquè tot i que Messi fa força temps que competeix contra ell mateix, encara hi ha reptes, tot i que pocs, perquè segueixi lluitant, i a banda del seu somiat mundial amb l’Argentina o de poder aixecar una altra Champions i, així, la seva sisena Pilota d’Or, Messi té al davant el desafiament d’erigir-se en el futbolista amb més partits oficials disputats amb la samarreta del Barça. Amb els 600 que va assolir dissabte contra el Sevilla, l’argentí es troba a 42 d’Iniesta i a 167 de Xavi Hernández. Amb una mitjana de més de 50 duels per temporada, convertir-se en el jugador amb més duels de la història del Barça no sembla cap impossible per a Messi, una llegenda per qui fa temps que es van acabar els adjectius. I és que com totes les grans històries de la humanitat, fins que l’astre no pengi les botes i tot es pugui analitzar amb perspectiva, el món del futbol no serà conscient de la seva majúscula grandesa.