Luis Suárez passa la seva pitjor ratxa golejadora des que va arribar ja fa quatre estius al Barça. L’uruguaià encadena cinc partits i un total de 450 minuts sense veure porteria i està aprofitant aquesta aturada de seleccions, en què no ha estat convocat per l’Uruguai, per seguir un pla de recuperació que pretén solucionar els problemes físics que arrossega. I és que el charrúa ha jugat amb molèsties gairebé des que va començar la temporada per culpa d’un quist al genoll dret, arran de la lesió que es va fer en la supercopa d’Espanya. L’objectiu no és cap altre que intentar fer net d’aquests problemes físics que li estan impedint rendir al cent per cent i tornar a ser el gran depredador de l’àrea que ha demostrat sempre que és, en tota la seva carrera i també, en especial, des que va fitxar pel Barça l’estiu del 2014. I és que tot i que ara passi el seu pitjor moment de forma des que vesteix de blaugrana, l’uruguaià ha estat sempre una assegurança de gol. Els números no enganyen.

Ja en la seva primera temporada al club, i superada una primera fase d’adaptació, en què de fet també va arribar a estar cinc partits sense marcar, la seva pitjor ratxa fins a l’actual –es va estrenar al camp de l’Apoel, en el seu sisè duel com a blaugrana–, Luis Suárez va confirmar que era un autèntic golejador, d’aquells que són capaços d’ensumar el perill. 25 dianes en els 43 partits que va disputar en el seu primer any com a blaugrana, i algunes d’inoblidables i decisives per guanyar el triplet com la del clàssic al Camp Nou, o les set que va marcar en aquella edició de la Champions, amb doblets als camps del Manchester City i el PSG, o el gol a Buffon en la final de Berlín, així ho van demostrar. Ni un any després, els 80 milions que va pagar el Barça al Liverpool pel seu fitxatge, semblaven fins i tot pocs, vistos els fruits des de la seva arribada. Alhora, i amb gols, també va fer oblidar ràpidament tota la polèmica que havia envoltat el seu fitxatge, després de la mossegada a Chiellini en el mundial que li va comportar una dura sanció.

La gran eclosió de Suárez en l’aspecte golejador al Barça, però, va arribar en la segona temporada, en què el seu nombre de gols (59), va superar el de partits jugats (53). Les 40 dianes que va fer en la lliga en les 35 jornades que va disputar li van valer per guanyar el seu primer Pichichi i també la segona bota d’Or de la seva carrera. Un ritme golejador brutal que, com era d’esperar, no va poder mantenir la temporada següent, l’última amb Luis Enrique a la banqueta, en què tot i que va afluixar, com ho va fer el rendiment de tot l’equip, va continuar estant a l’abast de pocs davanters. Així, el curs passat l’uruguaià va marcar 37 gols, 29 dels quals en la lliga, que no li van servir, però, per tornar a ser Pichichi –ho va ser Leo Messi, l’únic que en va fer més en el campionat, 37–, però sí per continuar ampliant els seus registres històrics en la història de la lliga espanyola, en què sumant les tres dianes que ha fet enguany ja n’acumula 88.

Amb tot, i encara que només fa poc més de tres temporades que és al Barça –no s’ha d’oblidar que en el seu primer curs de blaugrana no va debutar fins a final d’octubre per culpa de la sanció de la FIFA, de quatre mesos–, Luis Suárez ja acumula 124 gols com a blaugrana en 161 partits disputats i està molt a prop d’entrar en el top ten de màxims artillers de la història del Barça comptant els partits en competició oficial. Aquesta temporada ja ha superat Hristo Stòitxkov i amb el gol que va marcar al Wanda Metropolitano, que va valer un punt, va superar dos jugadors més també mítics, Carles Rexach i Patrick Kluivert. Ara, ja només li falten tres gols per igualar Ángel Arocha, que amb 127 gols en 145 partits disputats, entre la dècada dels anys vint i els anys trenta, ocupa la desena posició de màxims golejadors blaugrana. Tot fa preveure que aquesta temporada també pot atrapar altres golejadors històrics com Mariano Martín (128 gols), Rivaldo (130 gols) i el mateix Eto’o (130 gols). Una mica més lluny està un dels grans noms de la història del club, Paulino Alcántara (143 gols sense comptar amistosos), a qui, tret de sorpresa, també acabarà superant, ja sigui aquesta temporada o la que ve.

El que és clar és que si l’uruguaià, que al gener farà 31 anys, acaba complint el contracte que va signar l’any passat –fins al 2021, ampliable a una temporada més– no hi ha dubte que està en disposició de posar el seu nom al podi de màxims golejadors blaugrana de tota la història. Kubala ocupa actualment el tercer graó, amb 194 dianes, una xifra més que factible perquè Suárez la superi tard o d’hora. Ara bé, un repte molt major serien els 232 gols de César, una fita que Messi va batre fa més de cinc anys, i que ha acabat polvoritzant, ja que el 10 blaugrana ja fa temps que va doblar aquesta xifra i va superar les 500 dianes.