Luis Suárez està a punt per passar a l’acció. Fam de gol. Després de tants dies parat, el charrúa té ganes de futbol. L’uruguaià té Butarque al cap, i el Pichu Cuéllar en el punt de mira. El seu objectiu: oblidar la mala ratxa golejadora d’aquests primers mesos de la temporada i recuperar la punteria. Hora de girar full. El culer anhela la millor versió de Suárez.

Enrere sembla que han quedat, almenys, les seves molèsties físiques. Aquesta era, de fet, la màxima prioritat dels serveis mèdics del club i del mateix futbolista durant aquesta aturada de la lliga per compromisos internacionals. Alliberat per Óscar Tabárez dels amistosos que la celeste ha jugat aquests dies contra Polònia (0-0) i Àustria (2-1), Suárez s’ha pogut centrar exclusivament en el procés de recuperació per fer net una vegada per totes de les molèsties al genoll dret que arrossegava des de la supercopa d’Espanya contra el Real Madrid. Des d’aleshores, Suárez ha jugat tocat. L’uruguaià es va perdre els dos primers partits de lliga (Betis i Alavés) i una reaparició massa precipitada amb la seva selecció li va acabar passant factura. Els metges del club li van diagnosticar una distensió a la càpsula del genoll dret i van parlar d’un termini de baixa de quatre setmanes, però Suárez va reaparèixer només dues setmanes després contra l’Argentina a Montevideo. Va ser un error. Intel·ligent ha estat, en canvi, posar el fre ara, en dos partits del tot intranscendents per a l’Uruguai. A Suárez li han infiltrat factors de creixement per regenerar els teixits afectats del genoll i durant tota la setmana passada va estar fent treball específic al sorral que hi ha a la ciutat esportiva i al gimnàs. Des de dilluns, el futbolista s’exercita amb el grup a bon ritme i, amb el d’ahir, ja suma tres entrenaments aquesta setmana, tots treballant amb aparent normalitat. Suárez es va retrobar ahir amb Messi. Tots dos estan a punt per a la visita de dissabte al camp del Leganés (16.15 h).

A Butarque ja saben com se les gasta la societat Messi-Suárez. La temporada passada, en la quarta jornada de lliga, el Barça va golejar en la seva primera i única visita fins ara a Leganés (1-5), en un partit en què Messi va fer un doblet i Suárez també va marcar en els 56 minuts que va estar al terreny de joc –amb el partit decidit Luis Enrique li va donar decans en el segon temps i el va substituir per Alcácer–. Aquell dia també van marcar Neymar i Rafinha.

Suárez sap què és marcar contra el Lega. No ho va fer en el partit al Camp Nou de la temporada passada (2-1), però sí en territori madrileny. La carta del precedents juga precisament a favor. La millor dada per creure en la resurrecció de Suárez, bones sensacions físiques al marge, la trobem precisament en el calendari i en els cara a cara particulars de l’uruguaià amb els propers rivals de lliga dels blaugrana. El calendari del Barça en la lliga fins a final d’any fa realment vertigen (visites a Butarque i Mestalla, el Celta a casa, desplaçament a Vila-real, el Dépor al Camp Nou i el clàssic del Bernabéu), però a Suárez li proven realment bé els sis propers rivals. Ni més ni menys que vint gols ha fet el charrúa contra el Leganés (1), el València (4), el Celta (3), el Vila-real (2), el Deportivo (6) i el Real Madrid (4) entre tots els enfrontaments anteriors. Especialment bé li ha anat a Mestalla, on ha marcat en les dues últimes visites –dels sis partits que ha jugat contra el València ha marcat en quatre–, i contra rivals com el Dépor i el Madrid, Suárez suma quatre dianes en els clàssics i sis gols contra un Dépor al qual va fer un pòquer la temporada 2015/16 (0-8). Un hat-trick va fer contra el Celta aquella mateixa temporada (6-1) en aquell partit recordat encara entre el barcelonisme pel mític penal emulant Cruyff que van protagonitzar ell i Messi. Rivals, en definitiva, per créixer. Els tres únics gols que ha marcat Suárez en les onze primeres jornades del campionat són certament una situació anòmala.