Barça

El rival

El trencament de la ‘BBC’ de la Juve

Un forat a la defensa

La gran Juve dels últims anys va fonamentar els seus èxits en la bona entesa entre Buffon, Chiellini, Barzagli i Bonucci, una rereguarda infranquejable que a l’estiu es va trencar per l’adeu del darrer al Milan, al qual s’hi va unir la marxa d’un Dani Alves en plena forma

Tres mesos després, sembla que els torinesos no han encertat amb els substituts de cap dels dos jugadors

L’estiu del 2007, l’afició de la Juventus va tenir el pitjor malson que es pot viure en un equip de futbol. La seva estimada vecchia signora era desposseïda dels seus dos darrers títols de lliga i relegada a la Serie B per l’històric Moggigate. Del cel a l’infern en un temps rècord. El cop, evidentment, va ser dur, i només la descomunal capacitat de regeneració d’un dels millors clubs del planeta va evitar el desastre de caure en la mediocritat eterna. Tot i així, la Juve no va tornar a guanyar la lliga fins a la temporada 2011/12, però ho va fer per la porta gran, mantenint-se invicta en tota la competició i amb només 20 gols en contra. I és que, a diferència dels altres gegants d’Europa, aquell nou equip dominador no va fonamentar l’èxit en un atac demolidor ni en un mig del camp màgic, sinó que el fonament de l’estructura es va centrar en l’eix defensiu, en la societat formada per Buffon, Chiellini, Bonucci i Barzagli. Els dos primers havien decidit quedar-se al club després del descens, mentre que els altres dos havien arribat un curs abans, procedents del Bari i del Wolfsburg, respectivament. La fórmula màgica, però, no hauria estat possible sense una altra figura, la d’Antonio Conte, que va fer un gir a l’esquema dibuixant a la pissarra una defensa amb dos carrilers llargs i tres centrals, i amb els sincronismes ben greixats per tornar al 4-4-2 en qualsevol moment del partit. De fet, aquella també va ser la base de la Itàlia que al 2012 va arribar a la final de l’Eurocopa. La màquina funcionava tan bé que ni tan sols l’adeu inesperat de Conte l’estiu del 2014 va canviar res, ja que Allegri va mantenir el llibret intacte, conscient que aquell era el fonament d’un èxit que es va traduir en la consecució de sis lligues consecutives, amb un espectacular balanç de només 23 gols encaixats de mitjana. En aquest període, a més, la vecchia signora va guanyar 3 copes d’Itàlia i 3 supercopes, a banda de ser dues vegades subcampiona d’Europa.

Es trenca l’eix

Tot va quedar fet miques l’estiu passat, quan es va confirmar el que semblava un simple rumor més del calciomercato. Bonucci, amb contracte fins al 2021, volia deixar la Juventus i, si podia ser, seguir la seva carrera a Itàlia. Es va parlar de motius econòmics, d’un dur enfrontament amb Allegri i d’una picabaralla amb Dani Alves. Fos com fos, el 15 de juliol la Juve va anunciar que traspassava, per 40 milions d’euros, Bonucci al Milan, que automàticament el va anomenar capità de l’equip. Per substituir-lo, la Juventus va fitxar Höwedes, es va quedar en propietat Benatia –havia estat un curs cedit pel Bayern de Munic– i va apostar fort pel jove Rugani. Tres mesos després, però, sembla que Allegri encara no ha endevinat la tecla per fer oblidar la figura de Bonucci. I és que Höwedes encara no ha pogut debutar per culpa de les lesions, Benatia no s’ha acabat d’adaptar al sistema i Rugani encara està tendre per assumir els galons. A hores d’ara, de fet, el tècnic segueix donant-li molts minuts a Barzagli, que ja té 36 anys, fet que certifica que les coses no estan sortint com s’esperava. Tot plegat s’ha traduït en una Juventus molt més dèbil en defensa, com demostren els 14 gols que ha encaixat ja en 13 jornades de lliga –més de la meitat dels que havia rebut de mitjana a hores d’ara en els sis campionats anteriors–, i només ha estat capaç de deixar la porteria a zero en sis dels 18 partits oficials que ha disputat fins ara.

La sortida de Bonucci, a més, no va ser l’única que va tenir la defensa de la Juve l’estiu passat, ja que un altre que va fer les maletes va ser Dani Alves, que tot i no tenir el pes específic del central en la plantilla havia signat una temporada espectacular, sent clau en la consecució de la lliga i, sobretot, en l’obtenció de la copa –va fer el gol del triomf en la final, contra la Lazio– i en la disputa de la final de la Champions, ja que el brasiler va sobresortir en les eliminatòries contra el Barça, el Porto i el Mònaco. Tot i els desitjos dels dirigents de la Juventus per renovar Alves, el lateral, ja fos per la suposada baralla amb Bonucci o per les ofertes del Manchester City i del PSG, va anunciar que marxava de Torí. I com en el cas del central, la Juventus sembla que va errar el tret a l’hora de buscar-li un substitut, ja que De Sciglio, fitxat del Milan a canvi de 12 milions d’euros, sembla lluny d’igualar el rendiment del brasiler.

En els últims sis cursos, per Torí han passat jugadors del nivell de Pirlo, Arturo Vidal, Pogba, Morata i Carlos Tévez. Tots ells van marxar, però la Juventus va seguir dominant Itàlia amb mà de ferro i va fer grans coses a Europa. Ara, però, això podria canviar per culpa d’un forat a la seva defensa, la línia més menystinguda en el futbol d’elit, però, sense cap mena de dubte, aquella amb la qual Conte primer, i Allegri després, van assentar les bases d’una nova Juventus per al record. I és que el seu trident, la BBC de Torí, no feia gols, però en va evitar un munt.

40
milions d’euros
va pagar el Milan per aconseguir els serveis de Bonucci.
14
gols
ha encaixat ja la Juve en la lliga després de 13 jornades, més de la meitat dels que havia rebut de mitjana en les sis temporades anteriors a hores d’ara.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)