En els últims anys, el Barça no ha pogut esquivar en les seves visites a Mestalla ni la polèmica ni tampoc alguns episodis per oblidar, amb llançament d’objectes inclòs per part de l’afició local, que van arribar a impactar en Messi i Neymar. Res d’això, però, ha impedit que els blaugrana n’hagin sortit sovint victoriosos diversos cops. Sense anar més lluny, la temporada passada, quan el Barça va jugar a València en la novena jornada i es va endur el triomf en l’últim sospir, ja en el temps afegit i de penal gràcies a Messi, que va fer despertar l’ira de Mestalla, reincident en el llançament d’ampolles, com havia passat ja dos anys abans, després d’un altre triomf agònic del conjunt blaugrana, amb un gol de Sergio Busquets. El cas és que, tot i que és un dels estadis més calents de la lliga i un dels que resulta més hostils de tot el campionat, el Barça no perd a Mestalla des del 2007, i des d’aleshores hi ha guanyat quatre cops, encara que sempre amb dificultats.

Per tot plegat, però sobretot per la gran arrencada de temporada dels de Marcelino, que ha superat les expectatives fins al punt d’haver encadenat vuit victòries i ocupar la segona plaça, a només 4 punts dels blaugrana però amb 6 punts més que el Madrid i l’Atlético, la visita d’aquest diumenge a València s’intueix, a priori, com una de les més complicades de l’última dècada per al Barça. Un cop acabi el partit de Mestalla, quedaran 25 jornades més per disputar-se i encara serà aviat per dir si aquest València és capaç d’acabar lluitant pel títol de lliga, però, de moment, el duel, per la situació ara mateix de tots dos equips, i perquè a la capital del Túria tornen a somiar i a il·lusionar-se després de molts anys de decepcions, recorda aquells que protagonitzaven el Barça i el València ja fa més d’una dècada, quan els valencianistes vivien dies de glòria i eren capaços de batre’s de tu a tu sense problemes, i lluitar pels títols, amb qualsevol.

Van ser anys en què el València va aconseguir estar a l’altura dels millors d’Europa. Així ho diuen les dues finals consecutives de Champions que va disputar, amb Héctor Cúper a la banqueta, contra el Madrid a Saint-Denis l’any 2000, amb derrota clara (3-0) i contra el Bayern de Munic l’any següent a San Siro, amb un tràgic desenllaç en la tanda de penals, amb Cañizares, avui protagonista a les pàgines de L’Esportiu, sota els pals. En la primera d’aquelles finals, el València hi va accedir desfent-se en les semifinals del Barça, que es recordarà sobretot pel 4-1 de l’anada, a Mestalla, amb dos gols d’Angulo, un de Mendieta, de penal, i un altre d’El Piojo López, gran malson de Van Gaal i dels blaugrana aquells anys, ja que en els quinze partits que va disputar contra el Barça, entre el 1996 i el 2000, li va marcar 12 gols. Alguns ja li havien servit abans per assaltar el Camp Nou, com el doblet que va fer en el famós 3-4 de la 21a jornada de la lliga 1997/98, en què el València va ser capaç de remuntar un 3-0 en la segona part. Va ser només un dels cops d’aquella època en què els valencianistes van sumar els tres punts al Camp Nou, ja que també repetirien l’any següent, el febrer del 1999 (2-4 amb dues noves dianes de l’argentí).

Tot i aquells triomfs del València al Camp Nou, tant la lliga 1997/98 i la següent, van ser per al Barça i els del Túria van haver d’esperar fins al 2002 per guanyar el campionat estatal, 31 anys després de l’última vegada, i ja amb Rafa Benítez d’entrenador. Aquella temporada de fet, el duel entre el Barça i el València de la segona volta a Mestalla va ser clau perquè els valencians s’enduguessin el títol, ja que tots dos arribaven a la jornada 27 separats per una distància de només un punt, que es va ampliar a quatre per al València. Una temporada després, el València tornava a convertir-se en una pedra en el camí del Barça, i de Van Gaal, en l’any del seu retorn, ja que va tornar a vèncer al Camp Nou (2-4) i va precipitar el comiat del tècnic holandès, que es va confirmar una setmana després.

Duels, en definitiva, amb espectacle, emoció i farcits de gols, i que permetien mesurar les forces de dos dels grans candidats sempre al títol de lliga. El València, amb grans plantilles, va tornar a guanyar la lliga el 2004, en la temporada del ressorgiment del Barça, amb Ronaldinho, que també va coincidir amb el final de la millor època que es recorda a Mestalla, que confia a aprofitar l’oportunitat d’aquest diumenge per tornar a demostrar que pot competir fins al final com un dels grans.