S’ho pot imaginar. Toronto ha embogit.L’MLS l’ha guanyada un equip canadenc per primera vegada. Hem tocat la glòria i hem fet història! Des que va perdre la final l’any passat, tothom tenia una espina clavada que hem pogut treure en la primera oportunitat que hem tingut. L’afició ha estat al costat de l’equip tot l’any i, un cop guanyada la lliga, ha estat una festassa.

Quan arribes a un equip, a un club i a una ciutat noves com Toronto, ho fas amb aquella il·lusió de fer-ho tan bé com sigui possible. Però havia de ser molt optimista per pensar que acabaria sent una temporada tan brillant. Els títols acaben sent la recompensa a un any d’esforç, i els tres que hem obtingu l’han acabat de fer perfecte.

Sí, n’estic convençut. Venia d’una breu etapa a Mèxic, on vaig viure el pitjor any de la meva carrera com a futbolista. Ho he aconseguit amb escreix, com ho demostren els meus números, aportant de manera decisiva en l’aspecte individual i col·lectiu. A Toronto m’he trobat un projecte fet a mida, amb un equip molt equilibrat i on he pogut gaudir moltíssim del futbol.

I tant! Ens entenem tan bé a dins com fora a del camp. Els quatre tenim maneres de jugar molt diferents, però al final el que compta és el rendiment col·lectiu. Hem marcat diferències, com se’ns exigeix, però sense oblidar la feina de la resta de companys, que ho han brodat. Hem estat els justos campions, els més regulars i els que millor joc hem ofert.

Sobretot, mantenir una bona salut i seguir sense lesions. Aquest any he pogut jugar gairebé tots els partits i, quan no ho he fet, ha estat perquè l’entrenador m’ha demanat descans. L’objectiu tornarà a ser repetir el mateix que aquest any i, sobretot, l’oportunitat de lluitar en la lliga de campions de la Concacaf, la màxima competició de clubs de l’Amèrica del Nord, l’Amèrica Central i el Carib i que té com a premi jugar el mundial de clubs.

I tant! Entenc que hi ha jugadors de molt renom internacional, que és molt difícil, però després d’aquesta temporada, i si comencem bé la propera, lluitaré per ser un dels escollits.

Voldria tornar algun dia a jugar en la lliga, a primera divisió. Només ho vaig poder fer en dos o tres partits amb el Barça i em queda aquesta espina clavada. Al Camp Nou sé que ja és impossible, però sí que m’agradaria fer-ho en algun altre equip per gaudir del que no vaig poder fer.

Ara mateix soc molt feliç a Toronto, jo i la meva família. No tinc la intenció de moure-m’hi, no em veig en un altre equip que no sigui aquest i, en aquest sentit, estic molt tranquil.

Sí, el 2017 ha estat l’any dels catalans en l’MLS. Això demostra que la Masia és una de les millors escoles per aprendre a jugar a futbol, i nosaltres hem pogut exportar-ho en un país com els Estats Units. És un moment molt dolç, i prova d’això és que als mitjans nord-americans els agrada molt quan fas referència al Barça en el teu passat.

L’únic desig que tinc és que el Barça torni a guanyar al Bernabéu. Si ho fa, la lliga estarà sentenciada. Però el Real Madrid sempre apareix i desperta quan menys t’ho esperes. Va començar fluix, però s’està recuperant. Els blancs sempre lluitaran per tots els títols.

Serà molt complicada i oberta. És un rival molt dur físicament, amb una defensa molt forta i amb jugadors com Cesc, Pedro i Morata, que faran més viva l’eliminatòria.

El dia a dia amb la família i els amics. Barcelona és una ciutat meravellosa, però quan et vas fent més gran acceptes que has de fer carrera a l’estranger. Fa un any i mig que no faig vacances i en tinc moltes ganes.