El 14 serà sempre nostre

El 14 sempre ha estat un número lligat a la història moderna del Barça, la guanyadora. El número del mestre, de Johan Cruyff, la persona amb la qual va començar tot. I el 14 marcarà aquesta aturada de la lliga, aquestes festes nadalenques que no seran precisament blanques i sí d’un clar color blaugrana. Perquè el Barça d’Ernesto Valverde va tornar ahir a deixar mut el Santiago Bernabéu golejant un Real Madrid que diu pràcticament adeu al títol de lliga quan encara no s’ha acabat la primera volta. Catorze punts d’avantatge del Barça, tot i que els blancs tenen un partit menys, haurien de descartar els de Zinédine Zidane, que tot i estar obligats a guanyar se la va jugar amb un marcatge individual de Kovacic sobre Messi i li va sortir malament. Imperdonable que no donés ni un minut a Isco. De l’aposta de Zidane se’n va beneficiar el Barça per desnivellar el partit en una gran segona part. Ho havia passat malament en algunes de les fases de la primera perquè no tenia la pilota, però una acció en què Kovacic es va quedar amb Messi va deixar una autopista que Rakitic agafaria perquè Luis Suárez inaugurés el marcador, decidir el partit i qui sap si també la lliga. Perquè aquesta jornada també han perdut els equips que seguien de més a prop el Barça: l’Atlético i el València.

Fins a l’acció del primer gol, el Barça havia tingut molts problemes per construir joc i arribar a l’àrea de Keylor Navas, especialment en la primera part. Perquè el Real Madrid va exercir una pressió quasi a l’home en la sortida de pilota dels blaugrana que va obligar moltes vegades a jugar en llarg. Ter Stegen va tenir molta possessió i l’alemany va mirar de buscar Paulinho i Luis Suárez amb les seves passades precises, però la majoria de vegades acabaven en no res. També perquè Messi, el principal generador de joc i d’ocasions del Barça va estar molt marcat. Zidane va sorprendre en l’alineació deixant Isco i Bale a la banqueta i apostant per Kovacic. Quan els dos equips es van enfrontar en la supercopa ja va utilitzar el balcànic perquè no deixés respirar l’argentí. Li va sortir molt bé aquella vegada i ahir va repetir. Messi va arribar a desesperar-se en algunes accions. Li arribaven poques pilotes i Busquets tampoc estava gaire precís en la passada, així que Iniesta, ben entrada la primera part, va guanyar protagonisme perquè el Barça tingués més presència en el partit.

Menys participació de Messi del que és habitual, però important cada vegada que l’argentí aconseguia alliberar-se del marcatge de Kovacic. Ell va generar les dues millors oportunitats del Barça en la primera part. Les dues bones pilotes que Messi va posar a l’interior de l’àrea van tenir el mateix destinatari, Paulinho. El brasiler, migcampista, no destaca per ser un virtuós amb la pilota als peus, però sí per la seva gran arribada. Capaç de fallar passades fàcils, el seu perill està en la rematada. Va aprofitar les dues pilotes de Messi per posar en perill la porteria blanca, però en les dues accions Keylor Navas va respondre enviant la pilota a córner.

El Real Madrid estava obligat a guanyar, però Zidane va ser conservador des de l’inici. Tot i això, gràcies a la recuperació al mig del camp, va poder crear perill amb les constants aparicions per banda de Carvajal i Marcelo, que més d’una vegada es van plantar amb perill a l’interior de l’àrea. Les seves centrades, però, van trobar resposta la majoria de vegades en Piqué i Vermaelen, molts segurs durant tot el partit. I quan Benzema es va imposar en el joc aeri, ja a les acaballes de la primera part, el pal va salvar Ter Stegen, que només va haver de fer una intervenció de mèrit en la primera part en una rematada d’un Cristiano imprecís, individualista i lluny de la seva millor versió.

Va ser començar la segona part i canviar la situació. El Barça era més precís i va passar a controlar la pilota i el joc. I ben aviat va arribar l’acció clau del partit. Busquets trenca una línia de pressió en una jugada espectacular seguida d’una gran passada a Rakitic, que veu com ningú li surt al pas perquè Kovacic està pendent només de Messi. Passada a Sergi Roberto, bona assistència i rematada de primeres de Luis Suárez per desnivellar el partit.

El gol va deixar tocat el Real Madrid, que va ser rematat pocs minuts després. Luis Suárez va fallar un un contra un amb Keylor, però la jugada va acabar amb unes mans clares de Carvajal. Penal, expulsió i gol de Messi. Aquí es va acabar el partit. Els blaugrana van convertir el Bernabéu en un camp d’entrenament. Rondo gegant i alguna arribada no aprofitada per homes que havien sortit de refresc, André Gomes i Semedo. El Madrid va intentar el miracle amb l’entrada de Bale i Asensio, però Ter Stegen va aparèixer quan el van posar a prova. L’alemany acaba l’any amb només set gols encaixats en la lliga. El Barça, amb 45 gols a favor, perquè encara arribaria el tercer, ja en temps afegit, d’Aleix Vidal després d’una gran jugada d’un Messi que en terra de Cristiano va tornar a reivindicar que és el millor futbolista de la història.