Quan el Barça va anunciar aquest estiu el fitxatge de Paulinho, procedent del Guangzhou Evergrande xinès per 40 milions d’euros hi va haver molts més retrets que elogis, molta més crítica que alegria. Amb el pas de les setmanes, dels mesos, el brasiler ha aconseguit revertir la situació, fins a convertir-se en fix en les alineacions d’Ernesto Valverde, en un home important per a l’equip, en un protegit de Messi i en un jugador estimat per l’afició. Ho ha aconseguit amb els sis gols que ja ha anotat en la lliga i amb entrega i lluita. La mateixa que li ha fet superar circumstàncies difícils en la seva carrera. Com els insults que rebia pel color de la seva pell quan amb disset anys jugava a Lituània, com quan era tractat com un gos i no com un futbolista a Polònia, com quan va decidir continuar en el futbol des de categories inferiors al seu Brasil.

Després de passar pel Tottenham i per la Xina i aconseguir ser internacional li va arribar, als 29 anys, el premi al seu sacrifici, el fitxatge pel Barça, una oportunitat que no pensa deixar escapar i de la qual està gaudint com mai, com va gaudir del seu primer clàssic al Santiago Bernabéu. Paulinho, tot i ser brasiler, no destaca per fer meravelles amb la pilota als peus, no és un virtuós, però té altres coses que sap explotar Valverde, que confia cegament en ell. Té un enorme desplegament físic, fet que va provocar l’alegria de Messi i Luis Suárez quan van saber la seva arribada després d’haver-lo patit en les eliminatòries mundialistes. I té una enorme arribada. És un migcampista que té la porteria rival al cap, un fet que ha mancat en bona part dels excel·lents migcampistes blaugrana dels últims anys.

Per això Valverde el va fer jugar a Madrid amb certa llibertat, com a migcampista més avançat. I Paulinho va aparèixer en la primera part dues vegades per rematar amb perill a la porteria de Keylor Navas després de dues assistències de Messi. El porter de Costa Rica va enviar a córner la pilota les dues vegades. Després del descans, el tècnic del Barça va rectificar una mica la posició del brasiler. El va fer jugar més a la dreta perquè ajudés Sergi Roberto a controlar les pujades de Marcelo, que havien estat un maldecap en la primera part. Va complir Paulinho i una ajuda seva va permetre a Sergi Roberto assistir Luis Suárez en el primer gol. Però el brasiler va continuar apareixent per l’àrea rival. Com en la jugada del segon gol. De fet, després de dues rematades fallides de Suárez, Paulinho va arribar a introduir la pilota a la porteria del Real Madrid, però l’àrbitre ja havia assenyalat penal per mans de Carvajal. Una llàstima perquè hauria pogut celebrar un gol que hauria dedicat a la seva esposa i als seus bessons prematurs, Sofia i José Pedro. Dues criatures que necessiten atenció i per les quals tota la família es quedarà a passar les festes de Nadal a Barcelona. “Avui no ha entrat, però el més important és ajudar l’equip i conquerir grans resultats. No tinc paraules per explicar el que significa guanyar el meu primer clàssic. Sé que estic en un gran moment, però és gràcies als companys, que m’han donat confiança”, va dir després del partit.