Barça

JORDI CARDONER

VICEPRESIDENT PRIMER DEL FC BARCELONA I DE LA FUNDACIÓ FC BARCELONA I MÀXIM RESPONSABLE DE L’ÀREA SOCIAL DEL CLUB

“Volem doblar el milió de beneficiaris”

El vicepresident primer del club, Jordi Cardoner, destaca tota la feina feta a nivell de fundació en els últims anys i el salt experimentat, i avança alguns objectius de futur

Som ambiciosos i aspirem a arribar, el 2021, als 32 milions d’ingressos. Volem ser la millor fundació esportiva del món
La Fundació no ens reporta un retorn econòmic, però representa una enorme satisfacció per als nostres socis

La Fundació FC Barcelona viu els seus millors dies des que va néixer, i així ho confirmen els més d’un milió de beneficiaris als quals arriba. El vicepresident primer del Barça i de la Fundació, i amb una implicació especial, ja que també és el màxim responsable de l’àrea social del club, Jordi Cardoner i Casaus (Barcelona, 5 de juliol del 1962), parla per a l’Esportiu dels projectes que duu a terme la fundació, de la seva evolució, dels ambiciosos plans de futur i també de l’orgull de pertinença que hi tenen els socis del Barça.

La fundació s’apropa als 25 anys de vida. Quina ha estat l’evolució, resumidament, des del 1994, fins a l’actualitat?
Quan es va crear la fundació, una de les finalitats principals era protegir el club davant de possibles canvis de normativa en el tema de societats anònimes, perquè es garantís que el club continués sent propietat dels socis passés el que passés. I des de llavors ha evolucionat fins com la coneixem avui, amb un gran salt fet a partir del 2010. Quan entrem al club, la fundació ingressava poc menys de 5 milions d’euros, i enguany n’ingressarà 17. Però més enllà dels diners, que són recursos, l’important són els beneficiaris. Ara arribem a més d’un milió de persones i treballem en 53 països diferents, ja sigui amb projectes o programes propis, amb aliances o col·laboracions. També tenim força en projectes de proximitat, i això ens ve del 0,5 per cent del sou que donen els jugadors i tècnics de totes les seccions professionals, i del 0,7 per cent dels ingressos del club. Això bàsicament s’inverteix en territori català. I també participem en projectes a fora, de la mà d’altres institucions.
Creu, però, que continua sent una de les grans desconegudes per al soci del Barça? O poc a poc va canviant, això?
Per això, entre d’altres coses, els socis reben avui dia la revista Fundació, juntament amb la revista Barça. És una revista especialitzada que anirà creixent. Actualment, a més, el nostre soci, i sobretot parlem de gent jove i de no tan jove, té una sensibilitat social diferent, perquè es treballa a les escoles, cosa que no passava fa molts anys. És com una pluja fina: volem demostrar poc a poc el que fem, amb exemples com el cas de la Nujeen, o el premi que vam rebre a Mònaco de millor fundació esportiva de l’any, que serveix també perquè ens descobreixin internacionalment.
Quin és precisament el reconeixement que està tenint la fundació a nivell mundial?
Sense anar més lluny, quan ara comentava el premi que vam rebre a Mònaco, allà vam ser rebuts pel príncep Albert, i ens va convidar a seure perquè li expliquéssim què fèiem a la fundació. I durant mitja hora o tres quarts d’hora, vam estar xerrant, sense parlar gens de futbol, només de les accions que fem. Aquest era l’objectiu, però ens va sobtar. Com ens va passar quan vam visitar el papa Francesc. No vam parlar gairebé de futbol, i això que ell és molt futboler. O quan va venir a visitar-nos l’alt comissionat de les Nacions Unides per als refugiats, Filippo Grandi, que té un tracte de cap d’estat. Al primer que va rebre va ser al nostre president, Josep Maria Bartomeu. Cada cop hi ha més reconeixement internacional del més que un club. Abans ho érem més per una temàtica local i avui també ho som per una qüestió mundial.
Com es tradueix aquesta expansió en projectes?
Vull recordar que tenim entre sis o set patrocinadors, que només ho són de la fundació. No del club. El projecte de refugiats té una dotació de 2,3 milions d’euros, que els aporta la Fundació Stavros Niarchos, grega, que no té cap vincle amb el club. És una fundació molt gran, gairebé com ho poden ser altres com ara l’Obra Social La Caixa, i ens dona aquests recursos per a les nostres accions al Líban, a Itàlia i a Grècia. I ho fa perquè nosaltres presentem un projecte i ens el compra. Un altre cas és la Fundació Mundo Sano, de la doctora Silvia Gold, a qui vaig conèixer quan vam visitar l’Argentina, que ens dona suport en tota l’actuació de la fundació als seus territoris. També hi ha la petroquímica Shell, amb la qual treballem en la incorporació de la dona al món de l’esport a Oman. Hi ha moltes marques que, sense notorietat ni presència a la samarreta o a l’estadi, treballen amb la nostra fundació.
Abans feia referència al documental que vam veure la setmana passada, del ‘Somni de Nujeen.’ Només és un exemple, però va tenir una repercussió enorme, oi?
Sí, i és una història de superació molt bonica, però m’agradaria destacar que només és un cas dels 22 milions de refugiats que hi ha al món, dels quals 8 són nens i nenes. I nosaltres treballem amb centenars de milers de nens i nenes com ella. L’Òscar Camps, de Proactiva Open Arms, amb qui col·labora la Fundació Barça, va decidir marxar fa dos anys a Lesbos i es dedica a salvar vides. Més de 50.000 vides, ha salvat... Té la nostra ajuda i la nostra força.
L’Espai Fundació, que s’ha obert no fa gaire al costat de la botiga, també ha de fer que tot plegat es conegui més. En què consisteix i què s’hi pot trobar?
Era una assignatura pendent, com la revista. Fins ara la fundació era com l’Esperit Sant, que ningú sap ben bé què fa. I allà es pot visualitzar a través d’un recorregut que es fa. Un pot sortir d’allà sabent per sobre quines són les accions de la fundació a través d’una sèrie de jocs interactius. També els turistes hi deixen uns diners, ja que es pot visitar juntament amb el museu, però sobretot és per una tasca formativa, per a les escoles. Permet entendre millor a què ens referim quan parlem de temes de violència, com el bullying. Per nosaltres tot això no era una opció, sinó una obligació. Tot plegat no ens reporta un retorn econòmic però sí una enorme satisfacció per als nostres socis, que saben que a través del club es canalitza tota aquesta sèrie de tasques.
Un altre projecte que també ens toca de prop és el que tenen amb l’hospital Sant Joan de Déu per lluitar contra el càncer infantil. Hi estan especialment involucrats.
Molt involucrats. Perquè és un projecte infantil i perquè també és un projecte de ciutat. En aquest sentit, no s’ha d’oblidar que ens devem sobretot als socis i que el 92 per cent dels nostres socis són catalans. Estem ajudant a crear el centre d’oncologia pediàtrica més gran de tot Europa. Fan falta 30 milions d’euros i ajudem conjuntament amb el teixit de donant que formen empreses, institucions, partners, com l’Obra Social La Caixa, perquè sigui una realitat. I no em vull oblidar, és clar, de la Fundació Leo Messi. La seva identificació amb el projecte és molt directa, perquè, entre altres coses, a ell també el van ajudar de petit, i és per tot plegat, per aquesta gratitud també, que es va identificar amb la campanya Para los valientes.
Aquests projectes són relativament nous però ja fa anys que a través del ‘BarçaKids’, ‘FutbolNet’, se’n fan molts, d’altres. En quins àmbits es treballa més?
FutbolNet, sobretot, i BarçaKids, són dues metodologies i a través d’elles treballem bàsicament en tres eixos. El de la prevenció de la violència, el de l’exclusió social i el de l’educació. I dins de la prevenció, hi ha el tema del benestar emocional quan parlem de malalties i poder tractar l’entorn del malalt i dels familiars. Em quedo amb una frase que algú un dia em va dir: “El Barça arriba a aconseguir que nens que no poden dormir, degut a situacions d’estrès emocional, arribin a dormir.”
Un altre dia d’alegria és la Diada del Soci Solidari. Després del rècord d’aquesta temporada ja gairebé només queda penjar el ‘sold out’.
Indiscutiblement, és potser l’acció més solidària més gran del món en un moment i un lloc determinats. Em preocupa relativament poc el rècord, però siguin les xifres que siguin, el que està clar és que es dona una sensibilitat social a l’estadi entre persones que potser és l’única vegada que tenen accés a anar al Camp Nou. I també se’n beneficien moltes associacions de nens discapacitats.
Fa ja més d’un any i mig que Maria Vallès és la directora general de la fundació. Quin ha estat l’impuls que ha donat?
Ha estat el primer fitxatge d’especialista fet per la fundació. Sense menystenir ningú, vam entendre que havíem de buscar algú especialitzat que dirigís la fundació. I ella té una experiència de 20 anys treballant en el món de les fundacions, ha viscut dos o tres anys a Kenya, també a l’Índia, amb la Fundació Vicente Ferrer, Metges Sense Fronteres... Cadascú té un ofici i treballar en una fundació no és només muntar festes i donar diners als necessitats. I també ha arribat molta gent que només ha treballat en fundacions, especialistes. Són gent molt sensibilitzada però sobretot molt formada en aquest àmbit. No volem només escriure una pàgina sinó tot un llibre.
Per acabar, quins són els objectius que s’han marcat per al 2021, que és un any que tenen fixat en el calendari?
Tenim un pla estratègic i, entre altres coses, quan estàvem en 10 milions d’ingressos ens vam marcar arribar als 32 i ara ja som a 17. Teníem 750.000 beneficiaris, ja hem superat el milió, i l’objectiu per al 2021 són els dos milions. Amb l’esforç de tots, un seguiment i no aturar-se, estem convençuts que prendrem posicions, i no perquè ens ho reconeguin a Mònaco amb un premi com la millor fundació esportiva del món.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)