El FC Barcelona va tancar el 2017 amb només dos títols menors al sac: la supercopa d’Espanya que van guanyar al Sevilla i la copa del Rei aconseguida contra l’Alavés en la final jugada al Vicente Calderón. El principal repte de l’equip per al 2018 és, per tant, recuperar, de nou, el lideratge esportiu i això passa bàsicament per tornar a alçar els títols més importants, que no són cap altre que la lliga i la Champions. I, per descomptat, intentar repetir el títol de copa, en què el Barça és el rei absolut de la competició.

El nou projecte amb Ernesto Valverde ha començat amb molt bon peu amb vista a poder complir aquest objectiu. L’equip ha arribat a l’aturada nadalenca líder en solitari en la lliga i amb una diferència de punts més que respectable amb els seus principals perseguidors. L’Atlético de Madrid és a 9 punts i el Real Madrid, que té un partit menys, a 14 després de la golejada en l’últim partit de l’any 2017. L’equip, per tant, està en una posició més que privilegiada per poder recuperar el títol de lliga, que la temporada passada va arrabassar-li el seu etern rival.

A ningú li escapa, però, que el principal repte de l’equip és tornar a guanyar-se el respecte a Europa, en la Champions, en què el Barça ha perdut la condició d’hegemònic. L’última vegada que va aixecar l’orelluda va ser l’any 2015 i fins aquell moment el seu pas per Europa era com el dels conqueridors, o bé arribava a la final, com a Roma i Londres, o bé queia en les semifinals. En les dues últimes temporades, però, l’equip no ha estat capaç de passar dels quarts de final. La temporada passada va caure eliminat clarament contra el Juventus i en l’anterior va ser l’Atlético de Madrid qui els en va fer fora. De moment l’equip ha superat la primera fase de la competició amb un balanç impressionant, com a primers de grup i encaixant només un gol. En els vuitens de final espera un rival potent, el Chelsea, però si l’equip vol tornar a ser respectat a Europa com ho era fa unes temporades necessitarà, com a mínim, superar els quarts de final.

De cara al 2018, el Barça de Valverde també està obligat a seguir evolucionant i anar millorant el seu joc. El tècnic ha decidit prioritzar l’aspecte defensiu i ha dotat l’equip d’una solidesa i fortalesa envejable però ara també caldrà incidir en l’aspecte ofensiu. Caldrà veure com afecta l’equip el retorn, que serà gradual, de Dembélé, però tocarà fer un lloc al fitxatge més car de la història del club. El Barça, i també Messi, ara es troben molt còmodes amb el 4-4-2 però caldrà treballar per veure si és possible tornar al 4-3-3 en alguns partits o bé si un futbolista com el francès també té cabuda en el plantejament actual. En qualsevol cas, del que es tracta és de continuar progressant com a equip i fer-ho des dels bons resultats és molt millor i dona molta més confiança que no pas fer-ho amb derrotes.

Amb les últimes renovacions d’Andrés Iniesta i Leo Messi, el FC Barcelona ja té pràcticament blindada tota la seva columna vertebral. La feina més dura, en aquest sentit, ja està feta. Ara bé, això no treu que de cara al 2018 s’ha de tancar algunes renovacions de futbolistes importants per al futur de l’equip. En algunes ja fa algun temps que s’hi treballa i hauria de ser a principis d’any que se’n comencés a recollir els fruits. És el cas de les negociacions per ampliar el contracte a Sergi Roberto. La direcció esportiva del Barça té molt clar que el reusenc serà un puntal en els propers anys i vol blindar el jugador amb un nou contracte adequat al pes que està adquirint dins el grup.

El club li va fer arribar una primera proposta en què li oferien una millora salarial i un contracte fins al 2022 amb una clàusula molt elevada, propera als 400 milions, però Sergi Roberto va refusar-la i va presentar-los una contraoferta que encara no ha estat contestada. S’està, per tant, en espera. Sergi Roberto és un dels jugadors amb més ofertes, sobretot de la lliga anglesa, i té una clàusula de només 40 milions d’euros. També finalitza contracte el juny del 2019 Gerard Piqué, així que a les oficines també tocarà parlar amb ell perquè renovi el seu contracte. En un principi no hi ha d’haver gaires problemes per arribar a un acord perquè el defensa vol seguir vestint de blaugrana i el club vol que segueixi. Amb menys urgència perquè el seu vincle amb el club no finalitza fins al 2021 és el cas de Samuel Umtiti. El problema és que la clàusula de rescissió és de només 60 milions i potser caldrà negociar un augment d’aquesta xifra per evitar que altres grans clubs d’Europa el temptegin.

Al marge d’aquesta feina, la direcció esportiva del Barça ha d’apuntalar la plantilla del futur. I tothom té clar que cal dotar-la de més talent, que cal seguir augmentant el nivell i que fan falta jugadors que desequilibrin en zones importants del camp. Els noms són de sobres coneguts. La intenció és intentar el fitxatge de Coutinho en aquest mercat d’hivern. Les negociacions no són gens fàcils perquè el seu preu està al voltant dels 150 milions i per tant caldria incloure moltes variables en l’operació. El Barça es vol desprendre abans d’alguns jugadors amb qui no compta. I de cara a l’estiu s’intentarà incorporar Griezmann, fins al punt que es podrien arribar a pagar els 100 milions de la seva llibertat. L’Atlético s’ha queixat a la FIFA pel tempteig amb l’entorn del jugador. Si acaben venint aquests dos futbolistes, el Barça de Valverde faria un salt de qualitat espectacular i estaria en disposició de lluitar amb moltes garanties per tots els títols.

I tot això s’haurà d’intentar aconseguir mantenint a ratlla els sous dels jugadors. La massa salarial del primer equip està disparada des de fa uns anys i el club vol rebaixar-la. Per això es vol treure jugadors del damunt. El cas més flagrant és el d’Arda Turan, que està entre els més ben pagats i encara no ha debutat. Aquest 2018 caldrà trobar més patrocinadors que permetin al club poder fer totes aquestes inversions.

El gran projecte patrimonial del FC Barcelona en els propers anys és l’Espai Barça, que inclou la remodelació del Camp Nou i els terrenys adjacents i la construcció d’un nou Palau Blaugrana. La magnitud de les obres requeria molts canvis urbanístics i la sol·licitud de molts permisos. El projecte ja va amb retard, però el club blaugrana espera que en la segona meitat d’aquest 2018 ja es puguin iniciar les primeres obres a l’interior de l’estadi.

El passat mes de juliol, l’Espai Barça va rebre l’aprovació de la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i a principis del 2018 el ple ja hauria de sotmetre a votació l’aprovació després de superar totes les al·legacions. El vistiplau definitiu l’ha de donar la subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, un òrgan de la Generalitat de Catalunya. I és un tràmit d’obligat compliment. El club espera que a finals del 2018 ja es puguin iniciar les obres dins el Camp Nou però de moment segueix fent feina. Ja està en marxa –es va posar la primera pedra– la construcció de l’estadi Johan Cruyff, on es disputaran partits del Barça B i del primer equip femení a Sant Joan Despí, i quan aquesta instal·lació estigui enllestida es preveu que comenci la demolició del Miniestadi. Allà és on s’ha d’aixecar el nou Palau Blaugrana.

Al marge d’aconseguir tots els permisos, el club haurà de seguir fent feina per rebaixar el deute per sota dels 200 milions i seguir buscant la millor oferta d’una empresa per posar el cognom a l’estadi. El pressupost global puja a 633 milions d’euros –els socis van aprovar 600 però les modificacions l’han encarit– que seran finançats pel club amb el cognom comercial , una altra part amb els ingressos d’explotació de l’Espai Barça i una tercera mitjançant un préstec bancari.

El projecte també ha tingut un canvi aquests últims dies. El despatx japonès Nikken Sekkei, que va guanyar el concurs, continua al capdavant del projecte, però els socis locals acordats per dur a terme conjuntament el projecte, Joan Pascual i Ramon Ausió Arquitectes, seran substituïts, a petició pròpia, per un altre despatx; la firma b720 Fermín Vázquez Arquitectos.