L’hora D
Després de les males sensacions que va deixar contra el Getafe, Dembélé tindrà a Eibar una gran oportunitat per començar a recuperar la confiança de cara al tram clau del curs
Ousmane Dembélé trigarà temps a oblidar els seus dos primers partits contra el Getafe, molt possiblement els seus dos pitjors moments des que vesteix la samarreta blaugrana. Al Coliseum, en el seu primer partit com a titular en la lliga, l’extrem francès només va durar 24 minuts a la gespa, ja que en va haver de sortir per un trencament al tendó del bíceps femoral de la cuixa esquerra que el va obligar a passar per la sala d’operacions i a estar-se gairebé quatre mesos a la infermeria. I en la tornada, en la que va ser la seva reaparició després d’una lesió muscular, el Mosquito va mostrar greus símptomes de falta de confiança, l’antítesi del futbolista agosarat i punyent que va enlluernar al Borussia Dortmund fins a liderar la llista de preferències de la direcció esportiva del Barça. “Ha sortit en un moment en què pensava que ens podria ajudar perquè és un jugador que desborda, però potser ha acusat la seva inactivitat”, va afirmar Valverde després del duel de diumenge. “Possiblement ha tingut una mica d’ansietat, però prefereixo que intenti coses, encara que no li surtin. És el primer pas”, va afegir el tècnic, conscient que Ousmane Dembélé ha patit en els seus primers mesos a can Barça tots els contratemps possibles i que la seva adaptació s’hagi vist torpedinada. El francès, de fet, no es va poder reincorporar als entrenaments fins ahir mateix, després que un mal d’estómac el deixés fora de la sessió de dilluns.
A Valverde, doncs, li ha sorgit la tasca, importantíssima, de recuperar per a la causa Dembélé, ja que la millor versió del francès serà necessària per afrontar amb garanties el tram decisiu del curs. Perquè malgrat que ha superat amb una nota immaculada els sis primers mesos de la temporada, al Barça ara l’esperen les eliminatòries de la lliga de campions, una competició en què Coutinho no podrà participar, ja que ja ho va fer amb la samarreta del Liverpool. Amb Deulofeu a Londres i amb Alcácer gairebé desaparegut, el potencial ofensiu del Barça es limita a Messi i a Luis Suárez, dos cracs descomunals que necessitaran l’ajuda dels companys en els moments més delicats. I és clar, així com durant la temporada Paulinho i Rakitic han aportat la seva arribada, Iniesta la seva màgia i Jordi Alba i Sergi Roberto la seva profunditat per la banda, en les grans finals que haurà d’afrontar el Barça d’ara en endavant caldrà que aparegui també el desbordament i la velocitat de Dembélé, un perfil de jugador que només compleix ell en la plantilla blaugrana. I és clar, donant per fet que a Stamford Bridge el Mosquito serà suplent, el primer gran moment perquè recuperi el vol serà demà, a Eibar, un partit en què s’espera que Valverde faci algunes rotacions. Tot i que Ipurua és un camp petit i que per a l’hora del partit s’espera pluja, cosa que podria malmetre l’estat de la gespa, també és cert que l’Eibar és un conjunt alegre que mirarà de jugar de tu a tu al Barça, un escenari ideal per a les característiques de Dembélé. I el mateix succeirà en les dues jornades següents de lliga, a casa contra el Girona i a domicili contra Las Palmas, ja que els dos equips, malgrat viure estats d’ànim i de forma antagònics, són conjunts que no acostumen a especular amb el resultat. Només llavors es podrà concloure si Dembélé està preparat o no per ser titular en duels més vitals com el de la lliga contra l’Atlético de Madrid o el de la tornada de la Champions contra el Chelsea. I és que el primer i més important és que el francès desaparegui del primer pla mediàtic i que disposi de cert temps per recuperar les sensacions i la confiança. Assolit això, Valverde no dubta que la resta vindrà rodada. L’hora D, doncs, tot just acaba de començar.
L’ase dels cops
En el món del futbol d’elit, als jugadors sempre els ha acompanyat, com si es tractés d’una etiqueta eterna, el preu que el club en qüestió va pagar per aconseguir els seus serveis. I és clar, encara avui segueixen ben presents en l’imaginari de tothom els 105 milions d’euros fixos, més 40 en variables, que el Barça va posar damunt la taula per endur-se Dembélé del Dortmund, i amb l’allargada ombra de Neymar al darrere. A aquests dos fets, a més, cal afegir el moment en què es va fer l’operació, a final del mes d’agost, amb la competició ja en marxa, la qual cosa va evitar que el jugador pogués fer cap pretemporada, ja que per pressionar el Dortmund unes setmanes abans ja havia abandonat la concentració dels alemanys. Després va arribar la negativa del Liverpool a traspassar Philippe Coutinho, fet que va deixar Dembélé com a únic gran fitxatge de l’estiu, un noi de només 20 anys i amb una única temporada d’experiència en el futbol d’elit. Perquè tot i que va debutar amb bon peu contra l’Espanyol, un duel en què va donar una assistència de gol a Luis Suárez, només tres dies després, contra la Juventus, ja es va poder veure que Dembélé estava molt verd, unes sensacions que el francès no va poder contrarestar, ja que en el minut 24 del Getafe-Barça, en un estrany intent de cop de taló, es va fer un trencament al tendó del bíceps femoral, la primera greu lesió de tota la seva carrera esportiva. L’adaptació de l’extrem, doncs, se’n va anar en orris, i tot i deixar una bona impressió en el seu retorn, en l’anada dels vuitens de final de la copa del Rei contra el Celta, ràpidament es va veure que s’hauria de tenir paciència, ja que ni contra el Llevant, ni en la tornada contra el Celta ni a Anoeta va deixar bones impressions, mostrant-se apàtic i precipitat en la presa de decisions. Per acabar-ho d’adobar, Dembélé va acabar el partit contra la Real Sociedad lesionat, una dolença muscular que encara va alentir més la seva adaptació. El cop a la seva confiança va ser fortíssim, ja que es tracta d’un jugador jove que mai havia freqüentat la infermeria, i amb un físic explosiu que encara fa que sigui més propens a tenir possibles recaigudes.
Gairebé un mes després, i amb tots els ulls centrats en el debut de Yerry Mina i en Coutinho, Valverde va considerar oportú començar la recuperació de Dembélé contra el Getafe, amb 0-0 en el marcador, però amb encara una hora de joc al davant. I la resposta de l’extrem francès va ser molt negativa, ja que malgrat que va fer un parell de centrades de mèrit, en el córner que Yerry Mina va rematar fora per ben poc i en l’última gran ocasió del Barça, de Luis Suárez, el cert és que Dembélé va deslluir moltíssim, amb relliscades constats i passades a ningú que van espantar tothom. Valverde, però, és conscient que en aquests moments cal anar a poc a poc amb el francès, que tot just acumula 290 minuts com a blaugrana, una experiència molt minsa per poder començar a extreure conclusions amb un futbolista de només 20 anys. “No hem de fer la bola massa gran amb Dembélé”, va avançar el Txingurri al gener. Perquè amb la lliga ben encarrilada i amb un calendari a curt termini favorable, ara és l’hora de tenir paciència, una oportunitat d’or per assolir el Dembélé del Dortmund per als partits de caixa o faixa que s’albiren en l’horitzó.
290
minuts
ha jugat amb
el Barça.
Notícies
Dimecres,24 abril 2024
