La festa no s’atura

El 19 d’agost passat, 1.267 dies després del seu debut a primera amb el València, Portu va jugar una altra vegada en la màxima categoria, en l’inoblidable 2-2 contra l’Atlético, en què el murcià va tornar a fer una exhibició de desgast. En les primeres jornades del Girona a primera, però, les sensacions de l’equip van ser millors que els resultats, unes noves exigències de la categoria que van provocar que Machín tornés a moure la llibreta i, de nou, amb Portu com a peça clau del dibuix. I és que en el nou 3-4-2-1 del Girona, el murcià és el que aporta la versatilitat, convertint-se en el segon punta quan el joc ho requereix. I la resposta del jugador no hauria pogut ser millor, ja que després de 24 jornades, Portu ja ha marcat nou gols, el seu millor registre absolut com a professional. “En un Albacete que anava de mal borràs i jugant de pivot ja veies que tenia una arribada espectacular. No em sorprèn en absolut que ara, en un equip que sembla fet a mida per a ell, estigui jugant tan bé i marcant tants gols. Em genera molta alegria, perquè s’ho mereix”, afirma Dani Mallo. Perquè Portu s’ha adaptat com un guant a la primera divisió, i això que va trigar set jornades a marcar el seu primer gol. L’estrena va ser a Balaídos (3-3), i va repetir experiència quinze dies després, a Riazor (1-2), en marcar l’històric gol que va permetre que el Girona guanyés el seu primer partit a domicili a primera. I la festa tot just acabava de començar, ja que la següent jornada va ser la del partit a casa contra el Madrid (2-1), en què Portu va signar una segona meitat per emmarcar que va arrodonir amb el gol del triomf. I és que un altre factor clau en el rendiment del murcià és que pràcticament totes les dianes que ha fet s’han traduït en punts. De fet, l’únic gol infructífer va ser el que va marcar a València –el seu club de formació–, ja que els de Marcelino van ser capaços de capgirar-lo. Tot el contrari, en canvi, va significar el gol que va fer Portu al camp de l’Atlético de Madrid, en una acció s’astúcia marca de la casa, i que va permetre que el Girona tornés a casa amb un històric 1-1 al sarró.

Amb Mestalla i el Wanda Metropolitano ja profanats, el següent temple del futbol en el punt de mira de Cristian Portugués és el Camp Nou. El murcià, és clar, no pot garantir cap gol, però ningú dubta que tan bon punt l’àrbitre decreti l’inici del duel, el 9 del Girona començarà a córrer sense descans, a moure’s amb intel·ligència i a aprofitar els espais per deixar en el record alguna de les seves arrencades. I és que el migcampista és un futbolista fet a imatge i semblança d’un Girona que va pel camí de deixar per a la història una temporada que cap seguidor podrà oblidar mai, i amb Portu com a actor principal.