El Barça en va fer prou jugant mitja part per derrotar l’Athletic i és més líder de la lliga després de la derrota de l’Atlético de Madrid a Vila-real. Els d’Ernesto Valverde van passar com un corró per sobre dels bascos en la primera part. Van fer dos gols que haurien pogut ser cinc o sis i en la segona meitat es van dedicar a descansar sense passar angúnies. Els jugadors marxen amb les seves seleccions sabent que quan tornin d’aquesta aturada tindran un final de temporada espectacular, amb possibilitats de guanyar els tres títols. En la lliga falten només nou partits i, amb onze punts d’avantatge, el títol ja s’acarona.

El Barça va ser un vendaval en la primera part, especialment en la primera mitja hora aprofitant-se d’un Athletic en hores baixes, que ben poc té a fer en aquesta lliga i que dijous passat va caure eliminat en l’Europa League per un Olympique de Marsella que li va passar clarament per sobre. Com ahir li va passar contra el Barça. De ben poc li va servir a l’equip de Ziganda pressionar molt amunt la sortida de pilota dels blaugrana, un costum en l’equip basc des d’aquells temps de Bielsa i que també practicaven quan els entrenava Valverde i s’enfrontaven al Barça. Volien d’aquesta manera incomodar els blaugrana, però ahir els locals, en la primera part, estaven molt fins. Superaven línies de pressió de totes les maneres possibles. Amb bona sortida de pilota gràcies a un gran Piqué i un enorme Rakitic, migcentre ahir en el lloc del lesionat Busquets. Amb grans conduccions de Messi, Coutinho i inclús Paulinho. Amb canvis precisos de joc buscant Sergi Roberto i Jordi Alba. Amb la velocitat d’Ousmane Dembélé. I també amb la pressió a camp contrari que capitanejava un Rakitic que va robar més de dues pilotes prop de l’àrea d’un Kepa que podria haver marxat a la mitja part ben bé amb mitja dotzena de gols encaixats. Només ell amb les seves aturades i els pals ho van evitar.

Quan només s’havien disputat set minuts, Paco Alcácer ja havia obert el marcador. Messi ho hauria pogut fer abans en un llançament de falta, però va ser el valencià, ahir substitut del sancionat Luis Suárez, qui va aprofitar la primera oportunitat que va tenir. Va ser en una clàssica jugada de Jordi Alba, amb centrada enrere del lateral. No hi era Messi, com de costum, per aprofitar-la, però sí Alcácer, que va rematar de primeres. El de Torrent aprofita les poques oportunitats que té per demostrar que és un bon home d’àrea. Amb el marcador obert, va continuar el recital ofensiu del Barça. Messi va anotar el segon gol des de la frontal amb un xut ajustat al pal en el minut 30 i els pals van negar els gols als brasilers Coutinho i Paulinho. Fins a dos travessers va fer l’exjugador del Liverpool, un amb un gran xut que va fer tremolar tota la porteria i el segon amb una vaselina per sobre de Kepa. El de Paulinho va ser després de passada al mig de Dembélé, acció calcada al gol de Messi, però que va sortir uns centímetres més a la dreta. És el que té ser Messi. Amb aquests tres pals, el Barça ja en suma 29 en la lliga. També Dembélé va completar una bona actuació. Desequilibrant per la banda. Fins i tot va poder fer un parell de gols. Kepa li ho va negar i també va quedar clar que la definició mai ha estat el punt fort del jove extrem francès, que va acabar la primera part molt enfadat amb l’àrbitre, Jaime Latre. L’aragonès va voler la seva dosi de protagonisme ensenyant grogues als blaugrana per protestes i perdonant faltes i targetes als bascos, a qui a vegades es va veure impotents i rabiosos, amb una duríssima entrada per darrere de Lekue a Messi mereixedora de targeta vermella.

Els vestidors van calmar el cicló blaugrana, que va ser un equip totalment diferent en una segona part per oblidar. Ni pals, ni Kepa, ni pràcticament rematades. Com si el Barça sabés que pagaria l’esforç fet dimecres contra el Chelsea, s’havia dedicat a resoldre el partit en la primera part, dedicant-se a descansar sobre el terreny de joc en la segona. L’Athletic, que continuava amb el seu pla de pressió, va estar molt més intens. Els bascos van arribar a quasi totes les pilotes dividides, fins al punt de fer desesperar Valverde en més d’una ocasió. Van ser unes quantes les vegades que el tècnic va gesticular, va cridar als seus homes i es va dirigir empipat als seus ajudants. La poca –per no dir nul·la– intensitat dels blaugrana no va ser aprofitada, però, pels bascos, que tot i tenir molt més la pilota i jugar molt en camp contrari, pràcticament no van inquietar Ter Stegen. Van ser uns 45 minuts que van semblar una treva: jo no et faig més mal, no faré la ferida més gran i tu no em facis patir amb el resultat. De divertir el públic ja se n’encarregarà Andrés Iniesta. El capità va jugar l’última mitja hora per aguantar el mig del camp. Va rebre l’estima de l’afició, que li va demanar que no marxi a final de temporada i va regalar detalls de l’enorme crac que és.