“Vaig escollir el Barça per guanyar títols”, afirmava de manera rotunda Philippe Coutinho en l’entrevista concedida a L’Esportiu fa poc més d’un mes. Avui, quan es compleixen dos mesos exactes del seu debut amb el Barça, en la tornada dels quarts de final de copa contra l’Espanyol al Camp Nou, en què ja va oferir un petit tast de la seva qualitat tot i que no va jugar ni mitja hora, el que és el fitxatge més car de la història del club –120 milions d’euros més 40 en variables–, està molt a prop d’aixecar els seus primers trofeus com a blaugrana. De l’últim títol que va guanyar, la copa d’Itàlia amb l’Inter de Milà però amb un paper del tot testimonial, ja fa set anys. Ara, en menys d’un mes, pot guanyar la copa del Rei i una mica més tard, tret de catàstrofe, serà el torn de ser campió de lliga, amb la Champions també en l’horitzó tot i que no pot jugar-la aquest curs amb el Barça.

Va aterrar a mitja temporada i la seva entrada en l’equip ha estat progressiva –la petita lesió amb què va arribar també va endarrerir una mica la seva estrena–, però Coutinho està sent partícip de l’excel·lent paper del conjunt blaugrana, apareixent a més en moments importants en les dues competicions en què pot actuar. En la copa, va marcar un gol a Mestalla que segellava el passi a la final, i en la lliga, en què ja acumula set titularitats, inclosa la del partit més decisiu, contra l’Atlético de Madrid, ja ha fet dues dianes, contra el Girona –aquell dia també va donar una assistència al seu bon amic Luis Suárez–, i a Màlaga, sense Leo Messi, amb qui també cada vegada s’entén millor.

Els primers passos al Barça mai no són fàcils, i menys si s’aterra en el mercat d’hivern, com ha quedat comprovat durant molts anys –l’últim i únic fitxatge a mitja temporada que havia funcionat va ser el d’Edgar Davids, fa quasi quinze anys–, però Coutinho està demostrant una capacitat d’adaptació més que notable, més ràpida fins i tot del que es podia esperar. “Els bons jugadors s’adapten ràpid i que conegui alguns dels nostres és una garantia”, afirmava Valverde poc després de l’aterratge del brasiler, que a poc a poc li està donant la raó. I és que al marge del preu pagat per ell, Coutinho està confirmant que el seu fitxatge és tot un encert, ja que ha fet augmentar la qualitat de la plantilla, i amb 25 anys, és també una aposta de llarg recorregut. En aquest sentit, un bon amic seu i excompany al Liverpool com Luis Suárez, també ho tenia clar: “Estic convençut que ens donarà moltíssimes coses. Té una qualitat que el fa diferent i en el seu debut ja vam veure que té personalitat.”

De moment, això sí, Valverde encara li està acabant de buscar el millor encaix en l’equip i el fet que el Txingurri estigui variant també l’esquema, apostant de vegades per jugar amb quatre migcampistes i d’altres per fer-ho amb tres puntes, també ha provocat que Coutinho hagi ocupat ja diverses posicions. Un dels rols que ha hagut d’adoptar diversos cops és el d’Iniesta quan el manxec no ha estat al camp. Sense la transcendència en el joc del capità ni la facilitat per marcar el ritme i el control ja que les seves característiques tampoc no són les mateixes, el brasiler va assimilant cada cop més els mecanismes de l’equip però és cert que quan se l’ha vist més còmode és amb Iniesta manant al mig del camp, cosa que li ha permès tenir més llibertat per atacar. També li ha tocat actuar a la banda dreta, com contra l’Atlético de Madrid, en un partit en què va brillar sobretot fins la lesió d’Iniesta, o d’extrem esquerre, una posició més habitual per a ell, quan Valverde ha apostat pel 4-3-3, com va passar a Màlaga, i en què també pot desplegar amb facilitat alguns dels que són els seus millors recursos.