Quinze partits són els que separen ara mateix el Barça d’un altre triplet, el que seria el seu tercer de la història. Un repte complicadíssim tot i que de moment va per bon camí. En la lliga, als de Valverde, amb un avantatge d’11 punts respecte del segon, l’Atlético, ja només els queden nou jornades; en la copa estan a menys d’un mes de jugar la final al Wanda Metropolitano contra el Sevilla; i en la Champions estan a només quatre partits de plantar-se en la final del 26 de maig a Kíev. No serà fàcil, però qui més qui menys ja comença a somiar en una altra temporada per a la història, tal com va passar en les estrenes com a tècnics del primer equip blaugrana de Pep Guardiola, fa ja nou anys, i de Luis Enrique, en fa tres. Ara, el Txingurri aspira a emular-los guanyant els tres grans títols en el seu primer curs, tot i que sempre prudent, recentment ja avisava que “encara no s’ha guanyat res per plantejar el triplet”, i reconeixia, com no podia ser d’una altra manera, que “hauria signat amb sang” a principi de temporada estar en aquesta situació i que “si se’n parla és perquè hi ha possibilitats”.

El que és clar és que als blaugrana els queden dos mesos duríssims, sense cap treva. I és que en quatre dies, un cop hagi finalitzat ja aquesta última aturada del curs per partits de seleccions, el Barça tornarà a la competició, i si tot va bé, haurà d’afrontar dos partits per setmana fins a mitjan de maig. El compromís més immediat, a més, aquest dissabte, no serà gens senzill, ja que toca visitar el Sánchez Pizjuán, un camp sempre complicat i que serà també un bon avanç del que pot passar el 21 d’abril a Madrid. Sense quasi temps per refer-se, torna la Champions amb la visita del Roma, que buscarà sortir viu del Camp Nou per tenir possibilitats en la tornada, que serà la setmana següent. Entremig, els blaugrana rebran el Leganés, en un dels duels teòricament més accessibles d’aquí al final de curs. Quatre dies després de saber si és o no en les semifinals de Champions, però, l’exigència tornarà a ser màxima, ja que serà el València qui visitarà l’estadi, en la segona de dues jornades seguides a casa.

La cursa continuarà fent pujada, ja que en la setmana en què hi ha en joc el primer títol del curs, la copa, els blaugrana hauran d’afrontar abans una jornada intersetmanal, amb una visita gens fàcil a Balaídos, on depenent de quina sigui la diferència amb l’Atlético, Valverde podria plantejar més o menys rotacions. Per si no n’hi ha prou, només tres o quatre dies després d’haver disputat la final de copa, i en cas d’haver eliminat el Roma, tocarà afrontar l’anada de semifinals de Champions, on, tret de sorpresa, tots els equips seran ossos. Entremig de l’eliminatòria, el Barça jugarà a Riazor, en un duel que depenent de les possibilitats de salvar-se dels gallecs, pot ser relativament còmode o gens, i que servirà per tancar també “un mes d’abril terrible de calendari”, com així ho va definir just abans d’aquesta aturada el mateix Valverde, “amb partits en què tots els equips es juguen molt”.

La traca final arribarà en forma de clàssic el 6 de maig, just després de les semifinals de Champions –on hi podria haver també un enfrontament entre tots dos– i en una jornada en què el Barça podria sentenciar la lliga o fins i tot veure com l’etern rival li fa el passadís. Si no, ho hauria de fer en les següents jornades, contra el Vila-real a casa, o al Ciutat de València, just abans d’una setmana, per fi, amb només un partit, el que tanca el campionat contra la Real Sociedad. Afrontar-lo sense obligacions també aniria d’allò més bé de cara a la hipotètica final de Champions del 26 de maig a Kíev, on el Barça podria tornar a convertir-se en un equip de llegenda.