Solidari Valverde
L’entrenador del Barça apadrina la catorzena edició del llibre ‘Relats solidaris de l’esport’
La recaptació serà per a l’organització d’Òscar Camps, Open Arms, que salva vides al Mediterrani
Ernesto Valverde va demostrar ahir que no és només un magnífic entrenador, el tècnic del líder sòlid del campionat de lliga. Valverde va mostrar la seva solidaritat en la presentació de la catorzena edició del llibre Relats solidaris de l’esport, escrit per periodistes esportius i que aquesta vegada té com a padrí l’entrenador del Barça i com a beneficiària l’entitat Open Arms, que, dirigida per Òscar Camps, es dedica a salvar vides al Mediterrani i que desgraciadament està d’actualitat perquè té retingut el seu vaixell a Itàlia.
Valverde, molt agraït per haver estat convidat a participar en aquesta iniciativa, va reflexionar sobre com la societat veu els esportistes. “Estem acostumats a ser un exemple per a molta gent que ens segueix i ens considera herois, i un no pot evitar pensar que els herois són més la gent com l’Òscar i els col·laboradors d’Open Arms, que es juguen la vida per ajudar la gent a sobreviure. El futbol és desmesurat per un costat, i el que fa l’Òscar, per l’altre costat. Espero que amb aquesta iniciativa s’equilibri una mica i la gent valori més el que fa aquesta gent”, va dir l’entrenador del Barça, que va defensar els esportistes, negant que no siguin sensibles a les desgràcies que passen arreu del món: “Els futbolistes són sensibles, com la resta del món, no estan d’esquenes a la realitat. Som persones normals. És cert que a vegades no saps com hi pots arribar, també crec que és una manera de protegir-te, de voler considerar-te normal. Si a vegades sembla que som insensibles és perquè ho veiem lluny, com li passa a tothom”. De fet, que hi ha esportistes que col·laboren amb l’associació Open Arms, per exemple, ho va explicar Òscar Camps. Va dir que el primer que es va interessar pel projecte havia estat Xavi Hernández i l’últim, Marc Gasol, amb uns quants pel mig.
La denúncia
Camps va explicar quina és la situació actual de la seva organització, que té un vaixell retingut per les autoritats italianes després de la seva última missió pel Mediterrani mirant de salvar el màxim nombre de vides possible. “No volíem ser una organització. Som una petita resposta, senzilla i popular; això s’ha capgirat i ara tenim contra les cordes la Unió Europea. Estan en joc els drets humans i civils de moltes persones. Ara no ens podem fer enrere. Tenim el vaixell retingut a Itàlia després de salvar vides. Nosaltres intentem recollir vides a la deriva enmig del mar. Si després els governs els etiqueten és cosa seva. Tots els governs i autoritats haurien de fer el mateix que fem nosaltres. Està passant a 500 quilòmetres de casa nostra, on està morint molta gent. Si els nostres polítics no ho fan, ho hem de fer nosaltres.” Camps va explicar que ara estan en una situació complicada, ja que el vaixell més gran que tenen està retingut a Itàlia, i que comprar-ne un de nou costa uns 700.000 euros. De fet, va confirmar que viatjarà en els propers dies a mirar d’aconseguir-ne un a Polònia perquè sap que la decisió del vaixell que tenen retingut a Itàlia va per llarg i que ells no poden estar aturats. De fet, el director d’Open Arms va aprofitar la presentació del llibre per donar publicitat a la campanya que han endegat: #FreeOpenArms.
Camps va denunciar també les polítiques migratòries de la Unió Europea i dels governs dels països que la formen. “Semblen polítiques deliberades, que fan servir el mar com a filtre d’extermini. No volen que vinguin perquè som molts. La diferència entre Europa i Àfrica és insalvable. Ells es mouen per buscar un lloc segur per a les seves famílies. Això és així, però aquí salvar vides no és una prioritat. Més aviat al contrari; potser per això es paga a tercers països perquè retinguin gent o es fan devolucions en calent”, va dir el director d’Open Arms, que va explicar que no té por d’anar un dia a la presó per fer el que està fent: “Ja he anat a Madrid a preguntar al fiscal què passarà el dia que aparegui aquí en un vaixell amb refugiats. Vaig dir al fiscal que em posés amb els catalans.”
Per acabar, Camps va demanar als esportistes que s’involucressin més en aquests projectes perquè són un referent: “El món de l’esport sap la influència que té. Ens trobem gent al mar amb la samarreta del Barça, del Madrid, del Manchester. Mig Àfrica és del Barça i mig, del Madrid. No sé si són conscients d’aquest impacte i del que representen, de tot el que poden fer. Crec que són lents, però cada vegada els clubs van fent més coses.”
Notícies
Dimarts,16 abril 2024
