Mantenir una amistat no és fàcil, i quan l’amistat es fa en l’adolescència, menys. La vida dona moltes voltes i és habitual que els camins duguin les persones a llocs tan diferents, tan dispars, tan llunyans –i alhora, propers– que la relació es debiliti o, fins i tot, es trenqui. Però hi ha amistats que superen tot això, totes les voltes de la vida. I hi ha amics que ho són des de sempre i per sempre. És el cas dels dos pròxims encarregats d’explicar als seus equips com han d’intentar guanyar el Barça. Vincenzo Montella (Pomigliano d’Arco, Itàlia, 1974) i Eusebio Di Francesco (Pescara, Itàlia, 1969) són els entrenadors del Sevilla i la Roma, respectivament, i avui i dimecres, respectivament, s’enfrontaran als blaugrana. Els dos exfutbolistes i ara entrenadors es van conèixer en les categories inferiors de l’Empoli, on van coincidir amb Eziolino Capuano. “Són com germans. Es porten cinc anys però han tingut sempre una gran relació d’amistat i han crescut sempre junts”, explica l’actual tècnic de la Sambenedettese, equip de la Serie C, la tercera categoria del futbol italià, en declaracions a L’Esportiu. “Els he vist créixer i fer-se grans, i era conscient del caràcter que tenien, però no podria haver dit mai que serien tan bons entrenadors”, admet Capuano sobre els dos amics, també seus. Créixer junts ha fet que comparteixin el gust pel futbol bonic, allunyat del tradicional futbol defensiu italià, però amb diferències: “Di Francesco és més pragmàtic i Montella, més creatiu.”

Les carreres a les banquetes de Montella –Roma, Catània, Fiorentina, Sampdoria i Milan– i Di Francesco –Virtus Lanciano, Pescara, Lecce, Sassuolo i Roma– han transcorregut sempre a Itàlia, fins que Montella va decidir, el desembre passat, embrancar-se en una aventura fora de casa i va recalar a Sevilla, una decisió que el va animar a prendre Capuano: “Li vaig dir que ni s’ho pensés, que el futbol espanyol és el que més bé li va, perquè és més bonic, més estètic, que l’italià.” “Eliminar el Manchester United és una prova de la feina que està fent a Espanya”, diu Capuano, i hi afegeix: “És un dels entrenadors amb més futur del món. Encara és jove, però ja ha demostrat que és un gran tècnic a Itàlia i ho està demostrant a Sevilla.”

A més de compartir aventura en els seus inicis, Montella i Di Francesco van compartir també vestidor a la Roma, ja en la seva plenitud com a futbolistes, on van aixecar la lliga 2000/01. Va ser a l’Olímpic de Roma, on va triomfar més Vincenzo Montella, que va jugar 284 partits amb els giallorossi, en què va marcar 100 gols. “Era un gran davanter, un jugador d’àrea, de gol”, recorda Ezio Capuano. I també ho deu recordar l’afició culer, perquè l’italià va participar en el 3-0 amb què la Roma va guanyar el Barça de Carles Rexach la temporada 2001/02. “Tot i així, crec que pot arribar a ser fins i tot millor entrenador que jugador”, s’atreveix a dir l’actual entrenador de la Sambenedettese. Amb la samarreta de la Roma, Eusebio Di Francesco va disputar un total de 129 partits en quatre temporades i va marcar 16 gols.

Aquesta nit, Montella serà a la gespa, mentre que Di Francesco s’ho mirarà per televisió; dimarts, a l’inrevés. I sempre, sempre, amb Capuano pendent: “Em fascina el joc del Barça, però en aquests dos partits jo animo el Sevilla i la Roma.”