El Barça va fer ahir el ridícul a Roma i va caure per tercera temporada consecutiva en els quarts de final de la lliga de campions. Els d’Ernesto Valverde van fer la pitjor actuació de la temporada i es van deixar remuntar el 4-1 de l’anada en un partit inexplicable que talla d’arrel la confiança que s’havien guanyat des del mes de setembre i que pot deixar el possible doblet domèstic en una conquesta menors ara que tothom s’havia il·lusionat amb el triplet. La majoria de futbolistes saben que en la Champions pot passar qualsevol cosa. Sembla mentida que no ho recordessin. No havien d’anar gaire lluny per saber el que havia passat la temporada passada. El mateix Barça va remuntar un 4-0 contra el París Saint-Germain després de protagonitzar una actuació desastrosa a París, actuació que va repetir setmanes després a Torí contra la Juventus i que no va tenir solució en el partit de tornada. Com la d’ahir, en què cap jugador blaugrana es pot salvar del desastre col·lectiu. De Ter Stegen a Messi, tots els futbolistes del Barça es van veure superats de manera clara pels futbolistes de la Roma, que van acabar aconseguint el premi de la classificació i la remuntada perquè hi van creure i per la intensitat que van posar al terreny de joc des que l’àrbitre va indicar l’inici del partit i fins que va decidir que acabés

Valverde havia avisat que sortir relaxats pel contundent 4-1 de l’anada podia tenir greus conseqüències. Al terreny de joc es van veure dos equips totalment diferents durant tot el partit. El tècnic blaugrana enviava un missatge als seus jugadors des de l’alineació. Això no està fet. No va reservar ningú. Ni Sergi Roberto, apercebut, i va repetir l’alineació del partit d’anada, amb Semedo jugant de lateral i Sergi Roberto al davant. Caldrà analitzar també si va perjudicar no fer un onze més ofensiu buscant el gol de la sentència definitiva. Però el missatge enviat per Valverde de res va servir, perquè els seus homes van ser superats pels jugadors de la Roma en tots els sentits.

Calia no fer creure els homes d’Eusebio Di Francesco en la remuntada, però una errada col·lectiva per falta de concentració va facilitar que els italians marquessin en el minut 6. Passada llarga de Nainggolan, un Jordi Alba tou, Umtiti, lent, Ter Stegen, a mitja sortida i Dzeko fa el primer.

El gol encara va fer creure més als italians que, amb la seva afició esperonant des de la graderia, no van deixar jugar al Barça en cap moment. Pel contrari, no va fer reaccionar els homes de Valverde, que no tenien la pilota. I ja se sap que quan els blaugrana no tenen la pilota, pateixen d’allò més. També el tècnic blaugrana es va veure sorprès pel plantejament de Di Francesco, amb tres centrals i dos carrilers pressionant molt amunt la sortida de pilota blaugrana. La Roma pressionava molt i els jugadors del Barça no sabien què fer. No podien sortir perquè l’agressivitat local els superava i perquè no hi havia suficients moviments per trobar un home lliure. Així que la majoria de vegades s’havia de sortir amb pilotades llargues que des res servien perquè les pilotes sempre anaven a peus de jugadors de la Roma. En canvi, les que enviaven els italians buscant Dzeko i el gegant Schick sempre creaven perill, com el creaven les constants arribades per banda dels laterals i Nainggolan jugant a l’esquena de Rakitic i Busquets, desconeguts ahir com la resta de l’equip. Amb Messi desactivat perquè no li arribaven pilotes, la Roma tenia molt guanyat. El Barça només va poder rematar dues vegades en la primera part, en dues faltes de Messi que van sortir desviades. Al contrari, Schick i Dzeko van poder fer el segon de cap abans del descans.

El Barça estava obligat a reaccionar en la segona part. No va provocar la reacció Valverde tocant l’alineació i ja es va veure només sortir al camp que tampoc ho farien els seus homes. La intensitat dels futbolistes blaugrana no era la normal en un partit d’uns quarts de final de la Champions, una competició en què qualsevol et pot fer mal si no jugues al cent per cent. I el que començava a ser inevitable va arribar, el segon gol de la Roma. Una altra passada profunda cap a Dzeko, el davanter que va guanyar amb el cos Piqué i el central del Barça va acabar fent penal. De Rossi el va transformar quan quedava mitja hora per al final. Els de Valverde van continuar anestesiats. I els italians, molt envalentits. Sense arribar a l’àrea d’Alisson, només calia esperar que els davanters de la Roma no tinguessin encert. Ni reaccionava el camp ni la banqueta. Valverde no sabia què fer. Va cridar Dembélé, però no va entrar. També ho va fer amb Paulinho. Ningú era capaç d’activar l’equip. Ter Stegen va poder salvar el tercer en una rematada d’El Shaarawy, però no va poder fer res en una pilota de Manolas en el servei d’un córner en què el central grec es va anticipar a Semedo. El desastre estava consumat. Dembélé i Alcácer van entrar a la desesperada, però després d’estar dormint durant 82 minuts era impossible fer la feina en el poc temps que quedava. I així va acabar eliminat el Barça, després d’una eliminatòria en què es va celebrar el sorteig per tenir com a rival la Roma i que es va donar per guanyada després del partit d’anada. Imperdonable. Com imperdonable és que un equip que té Messi no hagi estat els últims tres anys ni en les semifinals de la lliga de campions.