Barça

L’ANÀLISI

Poc rèdit per al millor

El millor futbolista del món només ha guanyat una de les últimes set edicions de la Champions. Un balanç pobre per a l’astre argentí i per al Barça que fomenta la recerca de possibles causes

El Barça va reprendre ahir els entrenaments encara amb el sentiment amarg que ha deixat la inesperada desfeta a l’Estadi Olímpic de Roma de dimecres (3-0) i la conseqüent eliminació de la Champions. És el tercer any consecutiu que l’equip blaugrana no supera l’eliminatòria dels quarts de final del màxim torneig continental, i aquesta vegada amb l’agreujant d’haver desaprofitat un 4-1 favorable del duel d’anada. Si s’amplia l’horitzó a les set últimes edicions de la Champions, el balanç del Barça es limita a un únic títol, assolit el 2015, coincidint amb el primer any de Luis Enrique a la banqueta. Per contra, en el mateix període l’etern rival, el Madrid, n’ha guanyat tres i opta a una quarta. Un bagatge que encara cou més si es té en compte que durant aquests anys l’equip blaugrana ha disposat del millor jugador del món a les seves files. De fet, la dolorosa eliminació de dimecres fa que s’hagin de plantejar les raons per les quals amb Leo Messi en plenitud el botí en la Champions no ha estat més prolífic per al club blaugrana els darrers cursos. A l’hora de buscar respostes, L’Esportiu s’ha posat en contacte amb bons coneixedors del futbol professional –Àlex Delmàs, Moisés Hurtado i Pepito Ramos– perquè exposessin la seva anàlisi.

En la seva incomparable trajectòria professional, Messi acumula quatre Champions, obtingudes els cursos 2005/06 –sense jugar la final–, 2008/09, 2010/11 i 2014/15. Però les possibilitats que el botí fos sensiblement superior han estat també nombroses. De fet, després del títol assolit la temporada 2010/11, el Barça va arribar a les semifinals de les dues edicions posteriors, veient-se superat pel Chelsea (2011/12) i el Bayern (2012/13). En cap de les dues eliminatòries el millor del món no va poder marcar, un fet que des del 2007 s’ha repetit cada vegada que el conjunt blaugrana ha quedat eliminat a Europa. Un denominador comú que reflecteix la Messidependència de l’equip en circumstàncies de màxima exigència i que sembla que va en augment. De fet, cal remuntar-se al setembre del 2016 –coincidint amb el Gladbach-Barça de la fase de grups– per trobar l’últim gol a domicili en la Champions marcat per un jugador blaugrana que no fos Messi. L’últim capítol es va viure dimecres a Roma, quan l’equip es va tornar a mostrar inoperant en atac sense l’astre argentí. Cal estudiar el rendiment ofert pels fitxatges, així com les variacions del joc blaugrana en relació amb l’estil que va atorgar al club l’hegemonia del futbol mundial. Un reguitzell d’aspectes que cal analitzar per buscar solucions de futur.

TRAJECTÒRIA

Ha guanyat quatre Champions i ha arribat a les semifinals en quatre ocasions

DEPENDÈNCIA

Des del 2007, cada eliminació europea es defineix pel que Messi no ha pogut marcar

Menys riquesa tàctica

Guanyar la Champions depèn de molts factors més enllà d’un únic jugador, però a l’hora de fer una anàlisi futbolística una de les causes que s’adverteixen és que Messi ha estat més còmode en un context d’equip molt específic. Un context en què l’equip ha d’assolir l’excel·lència dins d’una proposta atrevida, de clar domini del partit, que comporta que Messi pugui decidir. Ell necessita un mínim d’ordre per ser determinant. S’ha vist que aquest és el camí i la idea que agrada al barcelonisme, però quan s’ha baixat algun graó en aquest estil, tot s’ha fet més difícil. El Barça també ha fet que Messi sigui el millor, però d’un temps ençà s’han anat reduint les alternatives en l’aspecte ofensiu. Si analitzem el Barça de les últimes setmanes, s’ha vist que qui genera atac és Messi i poc més. Amb Pep Guardiola l’equip era tàcticament més ric; en l’etapa del trident, tot i que ja no era tan ric, hi havia l’alternativa de Neymar; i el Barça de Valverde, que defensivament és brillant, en l’aspecte ofensiu gairebé té com a única arma Messi. És cert que la fiabilitat defensiva et porta a arribar lluny en competicions llargues com la Champions, però per arribar a aixecar el títol necessites arguments molt variats en l’aspecte ofensiu. Messi ha de seguir decidint i sent la primera referència, però en aquells partits que s’encallen cal sumar més riquesa tàctica.

ÀLEX DELMÀS

Messi no juga sol

El futbol és un esport col·lectiu, i Messi necessita complementació. No és com el tennis, en què els jugadors no necessiten un entorn favorable per rutllar. Messi, per molt celestial que volem que sigui, és terrenal. De fet, amb l’Argentina li passa el mateix, i ho hem vist moltes vegades. Necessita una conjuntura per línies que el pugui acompanyar en tot moment. En la lliga i en la copa, és veritat que la trajectòria de l’equip d’Ernesto Valverde és impecable, però sempre pensem que quan arriba la Champions League, l’equip ha de mantenir l’equilibri que exhibeix en les competicions domèstiques, i això no passa perquè la competició europea és molt més complexa. I, a més, en la Champions League necessites ànima i caràcter, i la Roma en va tenir. És recorrent que el Barça, darrerament, no en té. Els equips que guanyen tenen una convicció gegant per alçar-se amb la copa, i al Barça, darrerament, li ha faltat.

També crec que tocar la tecla precisa perquè Messi torni a guanyar una Champions League és molt complicat. De fet, estic segur que ningú sap del cert quina és. S’ha d’anar amb calma, però també amb fermesa i convicció. Crec que tot s’ha d’elaborar al voltant d’una idea, com va fer Monchi amb Di Francesco. Quan tens la idea, vas elaborant a poc a poc però amb seguretat.

PEPITO RAMOS

El Barça no és l’únic

El primer aspecte és que els altres també juguen i hi ha molts equips amb pressupostos alts i grans figures lluitant pel mateix objectiu. Després, de vegades, els jugadors passen al davant del club o de l’entrenador. En el cas de Messi, és molt complicat de gestionar, perquè és el millor del món i se li ha de donar uns privilegis, però la temporada passada ja es va veure com el Barça, tenint el millor i, probablement, el segon millor del món no va guanyar ni la lliga ni la Champions. A més, ens hem d’oblidar de l’època de Pep Guardiola, perquè aquell Messi era governable i ara no ho és. Aleshores, es va envoltar el millor de la història d’uns migcampistes sensacionals i únics que, a més, tenien molta fam de títols. Crec que la tecla que s’ha de tocar és que Messi s’alliberi al màxim de les facetes defensives i que es pugui moure al seu lliure albir.

També penso que el Barça ha perdut la figura del jugador carismàtic i amb pes al vestidor que fa dos o tres crits en moments puntuals. Per molt rústic que sembli això, també és part de l’equilibri. Ho feien Puyol, Xavi o Bakero en la seva època. De tota manera, no podem treure mèrit a les set lligues que ha guanyat el Barça en les deu darreres temporades. Sembla que si el Madrid guanya enguany la Champions haurà fet més bona temporada que els blaugrana i no és així.

MOISÉS HURTADO

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)