Barça

JORDI PUNTÍ

AUTOR DEL LLIBRE ‘TOT MESSI. EXERCICIS D’ESTIL’

“És increïble que hi hagi seients buits al Camp Nou”

L’escriptor celebra l’oportunitat de gaudir de Messi cada setmana i avisa que el barcelonisme es lamentarà quan ja no hi sigui

A part dels seus millors gols, Puntí no oblidarà el salt en la final de Roma per marcar de cap

Ser Messi cinc segons
Jordi Puntí recull en el llibre una frase de Javier Mascherano, un dels millors amics de Messi. “Que bonic seria ser ell cinc segons, per veure quina és la sensació”, va dir el Jefecito. “Tots voldríem, encara que fos només cinc segons, entrar al seu cap i entendre una mica com és. Crec que ha madurat i té més control de la seva vida, una mirada més freda. És una intuïció, i m’agradaria veure si és així.”
Si guanya el mundial potser es retira! Ves a saber! Encara m’imagino el moment d’una manera abstracta

Explicar Leo Messi pot ser molt fàcil o molt difícil. Jordi Puntí (Manlleu, 1967) ho ha fet servint-se de molts aspectes de la vida del millor jugador del món, de qui no vol acomiadar-se mai.

‘Tot Messi’ és una biografia a través dels seus ulls?
Es pot veure així, però se n’allunya perquè és sentimental i juganera. La proximitat que tenim els barcelonistes amb Messi fa impossible mirar-lo objectivament. També m’interessava el component de joc que té el futbol. La història és Messi i l’explico de maneres diferents; a través dels tatuatges, les lesions, la relació amb Ronaldinho... I evidentment, hi ha la meva persona.
Ronaldinho va ser clau per als seus inicis al primer equip. També ho va ser que marxés?
Sens dubte. Utilitzo la figura del rabí per parlar de Ronaldinho perquè és algú que t’ensenya els passos entre el que és una religió i l’actitud davant la vida. En aquest cas, la religió és el barcelonisme, i l’actitud és en el món del futbol. Ronaldinho és ideal perquè li ensenya a divertir-se amb el futbol, a treure’s la pressió de ser el millor, i alhora li dona l’entrada al primer equip. Però és veritat que la progressió que fa Ronaldinho demana que hagi de marxar. I a Messi li va molt bé perquè, de cop, entén que ha d’heretar el 10 i assumir galons.
Quin és el seu millor record de Messi?
Parlant de gols, em costa triar-ne un. El que va fer contra el Getafe, o el del Bayern, en què va deixar Boateng a terra; el de l’Athletic en la copa... Com a record, em quedo amb la imatge en la final de Roma contra el Manchester United, que està rematant de cap. Aquesta sensació d’elevació, de lleugeresa, d’algú que s’ha quedat com penjat enlaire per poder rematar... M’agrada molt. I també la imatge d’ell aguantant la samarreta al Bernabéu.
Parla de Messi com a futbolista, però també d’aspectes més personals. Què és el que el fa més gran: el seu joc, la seva personalitat...?
És una suma de tot això, però hi ha una cosa molt important: el misteri. Sergi Pàmies ho defineix molt bé: el misteri que hi ha sobre algú que és sobrehumà quan juga. Fins a quin punt podem decidir que el que veiem fer-li prové del talent innat o prové de l’experiència? És molt difícil d’establir.
Descriu el seu caminar al camp dient que “camina com si hagués perdut algun objecte”.
Aquesta imatge resumeix el seu misteri. Què passa pel seu cap en aquest moment? Està pensant en altres coses? A vegades ho sembla. I, de cop, està connectadíssim al partit. El seu caminar és misteriós. El contrast entre l’aparent falta d’atenció i el compromís tan gran el fa més atractiu com a personatge.
Sovint es diu que s’han acabat els adjectius per definir Messi. Amb quins tres adjectius el definiria vostè?
[Se’ls pensa durant una estona] Fabulós, perquè fa màgia; imprevisible, perquè et surt per on no t’esperes; i lleuger.
Diu que Messi quadra amb la descripció que Italo Calvino va fer de l’artista del segle XXI. Per què?
Perquè va parlar de cinc conceptes: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat. I tots quadren amb ell. I no a tots els jugadors els quadren els cinc conceptes. De fet, de la mateixa manera que Da Vinci va dibuixar L’home de Vitruvi, la figura ideal, jo crec que la figura ideal per al futbol és Messi, d’1,70 metres. És l’ideal de futbolista del segle XXI.
Entén que a l’Argentina necessitin que guanyi un mundial per considerar-lo el millor de la història?
M’agradaria que guanyés el mundial per afegir-lo a la seva carrera de millor de la història, però jo no tinc dubtes que és el millor. Crec que els argentins dubten d’ell perquè no l’han vist tant com nosaltres i no el coneixen tant com nosaltres.
Com serà el futbol sense Leo?
Hi haurà, sens dubte, un abans i un després. Per al Barça serà molt difícil. Si les coses no van bé, hi pensarem molt; i si les coses van bé, també hi hauríem de pensar. El llegat de Messi hauria de ser que una manera d’animar fos cridar “Messi, Messi, Messi”. El llibre és una manera d’anticipar la nostàlgia, i de celebrar el moment en què el tenim. Em sembla increïble que hi hagi seients buits al camp. Perquè un dia ja no el tindrem i anirem al camp i direm: “Ai, si avui jugués Messi!”
Com li agradaria que es retirés?
Em costa molt pensar-ho! M’agradaria que es retirés amb una gran nit... Per exemple, si guanya el mundial, potser es retira! T’ho imagines? Ves a saber! Jo encara m’imagino el moment d’una manera molt abstracta. I m’agradaria que no marxés mai d’aquí.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)