Fa tot just una setmana, amb la victòria al Camp Nou contra el València, el Barça de Valverde va superar el rècord que perdurava des de feia quasi 40 anys de la Real Sociedad, de 38 jornades de lliga invicte, aconseguit entre les temporades 1978/79 i 1979/80. Avui, el conjunt blaugrana té una altra oportunitat de fer història, ja que si guanya la copa, seria el primer cop que n’obté quatre de consecutives. Amb Fernando Daucik a la banqueta i Ladislau Kubala, que era cunyat seu, al terreny de joc, com a grans líders, el Barça a punt va estar d’aconseguir un pòquer de copes seguides a principis de la dècada dels 50, però es va quedar a les portes, ja que després d’haver-se endut el títol del 1951 –feia nou anys que no la guanyava–, 1952 i 1953, cosa que li va valer per endur-se també la copa en propietat com avui pot passar un altre cop, l’any següent va caure en la final contra el València. Ho va fer de forma contundent, ja que els xe van vèncer 3-0 a Chamartín, amb dos gols de Fuertes i un de Badenes. Va ser el punt final a la gran etapa del tècnic hongarès a la banqueta blaugrana, ja que només tres dies després es va fer públic que havia arribat a un acord amb l’Athletic, on va entrenar tres temporades.

Aquella final perduda no va fer minvar gens el misticisme d’un equip, el Barça de les 5 copes, que va marcar una de les èpoques més glorioses del club, dominant el futbol estatal amb mà de ferro durant l’inici d’aquella segona meitat del segle passat, en què també es va endur dues lligues seguides, una copa Llatina, o dues copes Eva Duarte, fent que el camp de les Corts es quedés petit. Ramallets, Biosca, Segarra, Gonzalvo III, Seguer, Vila, Basora, Kubala, César, Moreno, Manchón... Són alguns dels noms d’aquell equip de llegenda, alguns dels quals apareixen en la cançó Temps era temps de Joan Manuel Serrat, i que va aconseguir aquelles tres copes consecutives, desfent-se en la final de la Real Sociedad, el València, en la pròrroga i amb remuntada inclosa, i l’Athletic, i quan el torneig del K.O., encara amb el nom de copa del Generalísimo i dominat de forma aclaparadora per l’Athletic –aleshores ja tenia 17 dels 23 títols de copa que té actualment–, es disputava un cop acabat el campionat de lliga.

“Érem una màquina, nano, una màquina de jugar a futbol. Un gran equip, amb compromís i amb moltes ganes de guanyar per fer feliç la nostra gent.” Són paraules de fa uns quants anys, que recull el llibre El rei de copes, del periodista David Salinas, del que era capità d’aquell equip, Gonzalvo III, rememorant aquelles temporades plenes d’èxits d’un Barça que, probablement fins l’aparició del Dream Team, havia estat el millor de la història de l’entitat. Avui, gràcies al ple de copes en l’etapa de tres anys amb Luis Enrique a la banqueta i a la bona feina amb Valverde, el Barça pot superar aquella gesta que, més de 60 anys després, encara ningú ha pogut batre. Si els blaugrana aixequen avui el títol, a més, també es convertirien en el tercer club que ha aconseguit guanyar quatre copes seguides. I és que en els més de 100 anys de vida del torneig, només ho han aconseguit el Madrid, fa més d’un segle (1905-08) i amb molts menys equips participants, i l’Athletic, fa exactament 85 anys (1930-33). Tot plegat, per continuar consolidant, encara més, la condició del Barça com a rei de copes, una competició que pot aixecar per trentena vegada i per sisena en les últimes deu edicions. Es diu aviat.