Barça

La xiulada de sempre i pànic al color groc entre la policia

Com sempre. Malgrat les amenaces del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, l’afició del Barça va rebre el rei Felip VI i l’himne xiulant mentre la policia requisava samarretes grogues

Van posar els altaveus del Wanda Metropolitano al màxim, però ni així van poder impedir que el sector de la grada on estaven ubicats els seguidors del FC Barcelona xiulés eixordadorament l’entrada del rei Felip VI a la llotja presidencial i l’himne espanyol quan va sonar per megafonia, ahir amb més decibels que mai. Es van complir tots els pronòstics malgrat les amenaces que fer-ho podria tenir conseqüències que durant tota la setmana havia anat llançant el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido. No és descartable que, en un nou despropòsit de la justícia espanyola, alguns seguidors siguin citats a declarar o siguin investigats, ja que en alguna de les imatges difoses per les xarxes socials es podien veure agents de la Policía Nacional fent fotografies a la grada barcelonista mentre sonava l’himne.

Ja fa temps que les autoritats espanyoles intenten evitar moments com els de la xiulada i la presència d’estelades, però en la final d’ahir van fer un pas més. Van superar tots els límits de la repressió. Alguns grups de socis del Barça i entitats diverses de Catalunya havien reclamat als més de 23.000 seguidors del Barça que acudien al Wanda Metropolitano que fessin visibles les diverses reivindicacions que té en aquests moments la majoria de la societat catalana. La més estesa, indiscutiblement, és la que reclama la llibertat dels Jordis i els membres del govern legítim destituïts pel 155. Demanaven que les grades de l’estadi de l’Atlético de Madrid es tenyissin de color groc, que simbolitza el suport a l’alliberament dels presos polítics, ja fos amb la samarreta de la senyera del FC Barcelona, amb les que ha fet l’Assemblea Nacional Catalana per les últimes diades o amb qualsevol altra. No semblava que això fos un problema.

Per a molts seguidors, però, la sorpresa va ser veure que durant els escorcolls de seguretat alguns agents de la Policía Nacional els van requisar samarretes, sobretot les de l’Assemblea amb el lema Ara és l’hora, i també les de la Via Catalana, així com diverses pancartes amb el lema Llibertat i alguns xiulets. Surrealista. L’ANC i Òmnium Cultural es van queixar en comunicats per aquests escorcolls, si bé alguns seguidors van tenir més sort i sí que les van poder fer ben visibles durant el partit.

L’afició del Barça no va callar, i poc abans de les nou de la nit va entonar per primer cop el càntic de “Llibertat”, respost amb xiulets pel sector sevillista. En el minut 17:14 del partit, no hi van faltar els crits d’“In-inde-independència!”, tan presents al Camp Nou des de fa anys, i que també van ser contestats per l’afició andalusa amb el clàssic i caduc “Que viva España”. Van fer el mateix quan el càntic era “Visca el Barça i visca Catalunya”. La resposta, “Musho Betis, musho Betis”. Amb el pas dels minuts, i veient el recital futbolístic de l’equip de Valverde, la reivindicació va passar a un segon terme, però ben segur que en els pròxims dies se’n continuarà parlant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)