Per la seva extraordinària i brillant trajectòria, Andrés Iniesta hauria merescut acomiadar-se del Barça aixecant la Champions a Kíev. Però aquest somni es va evaporar en la funesta nit de Roma. Hi havia una sensació de tristor per no poder brindar a Don Andrés la possibilitat de tenir el comiat somiat, aixecant l’orelluda, una experiència que sí que va viure Xavi a Berlín el 2015. Es va haver de conformar alçant ben amunt la copa del Rei, la sisena en el seu palmarès, a l’espera de guanyar la lliga en els propers dies. Sí que es va endur, però, el reconeixement unànime de tot el camp, absolutament tot, quan va deixar la gespa del Wanda Metropolitano en el minut 86 del partit per donar entrada a Denis Suárez. Va ser un gest de Valverde perquè les aficions, sí, sí, les aficions, poguessin acomiadar el geni manxec entre aplaudiments. Perquè ho va fer, lògicament, la del Barça, però també la del Sevilla, que va saber reconèixer la magnitud de la figura d’Andrés Iniesta, un dels millors futbolistes de tota la història.

Fins al xiulet final, els seguidors del Barça no van deixar de corejar el seu nom, mentre a Iniesta se’l va veure plorant a la banqueta, molt emocionat per l’extraordinària mostra d’estima i respecte que estava vivint. Just abans de deixar el camp ja s’havia abraçat llargament amb Messi i d’altres companys i també ho va fer amb Valverde. És un secret de domini públic que Iniesta té clar que posarà fi a la seva etapa en el Barça per provar l’aventura a la Xina. Ahir la nostàlgia va envair tots els presents al Metropolitano.

Perquè de nou es va tornar a veure la millor versió d’Iniesta, un futbolista màgic, un dels millors garants de l’ADN Barça. I cada cop en queden menys. La final d’ahir va ser un homenatge a dues bandes. D’ell cap a l’equip i de l’equip per a ell. Perquè el Barça va oferir un autèntic recital, i comandat per un magnífic Iniesta, un líder sobre el camp. Que va participar en el segon gol, de Messi, amb el teva meva amb Jordi Alba, que va estavellar una pilota al pal amb un gran xut en el minut 27 que mereixia entrar i que es va reservar una delicadesa per fer el quart gol de la nit després de combinar amb el seu soci en els últims anys, Leo Messi. La seva finta a Soria abans de marcar quedarà per sempre en el record dels barcelonistes. I en el seu, perquè era el primer gol d’Iniesta en una final a partit únic vestint la samarreta del Barça. Quan guanyi la lliga, el gran Andrés dirà adeu amb 32 títols, una part, només una part, del seu llegat.