Dissabte passat, tot just tres mesos després de debutar com a blaugrana, Philippe Coutinho celebrava sobre la gespa del Wanda Metropolitano el seu primer títol amb el Barça. Una copa que va assolir com a titular en la final contra el Sevilla i sent artífex d’una assistència –la del 0-1 de Suárez– i un gol –el 0-5, marcat de penal.

L’actuació al Wanda referma l’adaptació positiva que està tenint Coutinho dins l’esquema blaugrana. Des de la seva estrena, coincidint amb el Barça- Espanyol corresponent al duel de tornada dels quarts de la copa (2-0), la seva presència dins l’equip ha estat contínua, fins al punt d’haver disputat tots els partits posteriors de lliga i copa. En total, 17. Una xifra que ben segur hauria augmentat si Ernesto Valverde hagués pogut comptar amb el brasiler en les eliminatòries de Champions contra el Chelsea i el Roma –la normativa li ho impedia pel fet d’haver jugat la primera fase del torneig amb el Liverpool.

“Els bons jugadors s’adapten ràpidament”, pronosticava el tècnic blaugrana quan es va fer oficial el fitxatge de Coutinho. Els 160 milions d’euros entre fixos i variables en què es va quantificar el traspàs –el més car de la història del Barça i el segon en el món del futbol rere el de Neymar– reflectien que es tractava d’una operació estratègica per al club blaugrana. I és que el migcampista brasiler, de 25 anys, ha de ser el relleu d’Andrés Iniesta a l’interior esquerre. Un repte majúscul que, a l’espera que el mateix Iniesta confirmi la seva marxa al futbol xinès un cop finalitzi la temporada, s’ha de visualitzar a partir de la propera campanya. Enguany, però, ja s’han apreciat imatges prou significatives d’aquesta propera successió. De fet, Coutinho va debutar amb la samarreta blaugrana substituint el manxec sobre el terreny de joc. Ho va fer amb el dorsal 14 a l’esquena, amb les connotacions que aquest número té en l’entitat blaugrana.

De moment, tant l’evolució com els registres que està mostrant Coutinho durant aquests primers mesos en el Barça són prou engrescadors. És cert que encara li falta ajustar certs automatismes del joc blaugrana –sobretot quan convé donar certa pausa a la jugada i mesurar les pèrdues de pilota–, però ha demostrat que disposa d’un talent notable per assimilar-los. Els seus registres així ho indiquen i guanyen pes, si es té en compte que ha hagut de fer un curs accelerat per assimilar els conceptes d’Ernesto Valverde. La polivalència mostrada pel jugador, que sovint s’ha hagut d’adaptar a jugar per la banda dreta (on no se sent tan còmode), també hi ha afavorit. La setmana passada, en una entrevista prèvia a la final de copa, ja exposava la seva predisposició a l’hora d’“aprendre de cada posició”. “Intento sempre aprendre, i quan se’m necessita vull estar preparat”, afegia.

A més, ha deixat evidencia d’un dels seus punts forts: l’arribada a porteria. La seva facilitat a l’hora de provar el xut ja li fa acumular 24 rematades a porteria –17 entre els tres pals– i amb el gol signat dissabte ja n’acumula quatre, dos en la lliga i dos en la copa. El primer va ser ben valuós, ja que va permetre obrir el marcador a Mestalla, coincidint amb el València-Barça de la tornada de les semifinals de la copa (8 de febrer). La xifra el situa cinquè en la llista en màxims realitzadors de la plantilla durant aquesta temporada –empatat amb Gerard Piqué i Ivan Rakitic–, i l’hauria pogut augmentat si tres de les seves rematades no s’haguessin estavellat al pal de la porteria. A més, ja ha repartit sis assistències de gol als seus companys, (cinc en la lliga i una en la copa).

Per Valverde, Coutinho s’ha erigit en una peça molt important a l’hora de gestionar l’equip durant la segona part de la temporada. El fet de poder disposar del brasiler li ha permès dosificar Iniesta quan les eliminatòries de Champions destacaven en el calendari. No només l’ha utilitzat en tots els partits de lliga (13) i copa (4) posteriors al debut del brasiler, sinó que li ha atorgat galons de titular cada vegada amb més regularitat (ara en suma 13). Es va poder observar en la final de copa de dissabte, quan va situar-lo a la banda dreta per tal de fer compatible la presència d’Iniesta a l’interior esquerre. Anteriorment, ja havia format part de l’onze blaugrana en altres duels transcendents, com ara el Barça-Atlético corresponent a la jornada 27 de lliga (4 de maig), resolt amb un triomf (1-0) molt important per recuperar el coixí respecte del conjunt colchonero en la lliga. De fet, cal remuntar-se a l’1 de març, coincidint amb el Las Palmas-Barça de la 26a jornada, per trobar l’última suplència del migcampista brasiler. Una regularitat que el situa a prop de superar els 1.000 minuts en el campionat. Ara ja n’acumula 937, superant companys com Vermaelen (897), Dembélé (659) i André Gomes (629). La integració al Barça, doncs, avança i ajuda a afrontar amb més garanties el buit que deixarà la probable marxa d’Iniesta a la Xina l’any vinent.

17

partits

en els primers 3 mesos