Barça

Gràcies, Andrés!

El capità anunciarà públicament avui al migdia que deixa el Barça després de 21 anys al club i 16 temporades al primer equip

Va arribar a la Masia amb 12 anys i marxa convertit en llegenda

15 de maig del 2014. Marxa Carles Puyol. 21 de maig del 2015. Marxa Xavi Hernández. 27 d’abril del 2018. Avui. Marxa Andrés Iniesta. Tres dates assenyalades. Tres adeus sentits, que segurament cap barcelonista hauria volgut que arribessin mai. Tres mites del barcelonisme. Llei de vida.

Andrés Iniesta anunciarà aquest migdia la seva decisió de deixar el FC Barcelona. Era un secret de domini públic. Avui ja serà del tot oficial. El manxec, que va dir que donaria una resposta en ferm abans del 30 d’abril, ha escollit finalment fer públic el seu comiat avui. Se sabia que el capità parlaria aquesta setmana, després de conquerir la seva sisena copa del Rei amb el Barça, i finalment ha escollit fer-ho un 27 d’abril, just el mateix dia triat per Pep Guardiola, ara fa sis anys, quan va anunciar que deixava la banqueta del FC Barcelona. Casualitats de la vida. Dos símbols units per una mateixa data.

Ahir, l’equip va tornar als entrenaments després dels quatre dies de descans que els havia concedit Ernesto Valverde. I Iniesta va comunicar la seva decisió a la resta de companys. Abans de l’acte públic, el capità volia parlar amb la plantilla per anunciar de manera interna el que tots ja sabien. Serà avui quan parlarà en una roda de premsa davant els mitjans de comunicació. Està previst que ho faci a la ciutat esportiva Joan Gamper després de l’entrenament matinal, pels volts de la una del migdia.

Iniesta marxa al futbol xinès. Diu adeu després de tota una vida al Barça. Tot té un final. El passat dia 6 d’octubre signava la seva renovació vitalícia amb el club, però l’eternitat ha durat set mesos. Aquell “per sempre” que lluïa estampat a la samarreta damunt del seu dorsal número 8, el dia de la fotografia amb Josep Maria Bartomeu, estava subjecte a les lleis de la temporalitat. Res és etern. L’oferta astronòmica que li ha arribat de la Xina era senzillament impossible de rebutjar. Iniesta marxa en el moment just. No ha volgut concedir ni un sol instant a la decadència. Marxa a les portes de segellar un altre doblet i regalant l’enèsima exhibició futbolística no fa encara ni una setmana sobre la gespa del Wanda Metropolitano. El capità no podrà aixecar a Kíev la Champions lluint el braçal com sí que van fer anteriorment Puyol i Xavi, però marxa amb un doblet. Diumenge el Barça pot ser campió de lliga a Riazor. Li val l’empat amb independència dels resultats de l’Atlético i el Real Madrid. Serà la novena per a Iniesta, i el seu títol número 32 com a blaugrana. Paraules majors. El futbolista que més trofeus haurà guanyat en la història del club, juntament amb un Leo Messi que és un clar candidat a superar-lo.

En principi, la idea és que el manxec aixequi la copa de la lliga en el seu últim partit amb el Barça el 19 o el 20 de maig contra la Real Sociedad, amb tot el Camp Nou present. Serà l’última fotografia d’Iniesta vestit de curt amb el Barça. El club també li prepara un emotiu comiat a l’Auditori 1899. Comiat amb tots els honors.

21 anys al club

Andrés Iniesta tanca la seva etapa com a blaugrana a dues setmanes justes de complir els 34 anys. Punt final després de vint-i-un anys al club i setze temporades al primer equip. Només el seu amic Xavi ha jugat més partits que ell en la història del Barça. Iniesta ha jugat fins avui 669 partits oficials amb el Barça, unes xifres estratosfèriques que s’incrementaran, ja que encara resten cinc partits de lliga. Si els juga tots, Andrés arribarà als 674 partits.

Ara queda lluny aquell setembre del 96, quan Iniesta va arribar a la Masia amb només 12 anys, entre llàgrimes, procedent de la seva Fuentealbilla natal. Marxarà també entre llàgrimes. L’emoció el va sobrepassar ja dissabte al Wanda, i avui s’espera una roda de premsa també difícil emocionalment. Marxa consagrat com una llegenda i amb la motxilla plena de records. París, Roma, Londres i Berlín. El 2-6 al Bernabéu. La primera lliga al camp del Llevant l’any 2005. El seu primer entrenament a les ordres de Serra Ferrer. El seu debut a Europa contra el Bruges l’any 2002, gràcies a Van Gaal i encara amb el dorsal 34 a l’esquena. I evidentment, el gol a Pter Cech a Stamford Bridge. L’Iniestazo.

Marxa l’Andrés futbolista, però sempre ens quedarà el mite. Història viva del Barça.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)