Fa molts anys que Leo Messi és el rei del Barça i el seu regnat, que va començar ja fa una dècada, sembla que és encara molt lluny d’acabar. Tot just ahir es van complir tretze anys del seu primer gol amb el Barça, de vaselina a passada de Ronaldinho. Avui, ja amb un total de 634 gols –en partits oficials– vestint la samarreta del club al qual va arribar des de Rosario amb només 13 anys, l’argentí tornarà a la feina després d’uns dies de descans i de merescuda celebració. Diumenge, un cop més, va ser ell el que va liderar l’equip a Riazor amb un hat-trick, que va permetre certificar el títol de lliga. La setena que guanya el Barça en els últims deu anys i la novena ja de Messi, ja que també va formar part d’aquelles guanyades amb Frank Rijkaard a la banqueta, els anys 2005 i 2006, quan ja es començava a veure que seria un jugador que marcaria una època, no només en el club, sinó en el futbol mundial.

Ho va demostrar poc després, amb l’arribada de Pep Guardiola, quan va passar a ser ja un futbolista estratosfèric i amb una influència abismal en el joc un cop va abandonar la banda per jugar per tot arreu, i ho va continuar confirmant amb la resta d’entrenadors que ha tingut. Amb tots ells, de fet, excepte en l’any amb Gerardo Martino, en què només va poder guanyar una supercopa d’Espanya, ha continuat guanyant títols i ampliant el palmarès, que gairebé sembla un pou sense fons.

L’últim ha estat aquesta lliga, històrica, ja que ha estat obtinguda sense perdre cap partit, i que sumada a la copa de la setmana anterior, representa el títol número 32 de Messi com a blaugrana. Els mateixos que té Andrés Iniesta, que ja no en podrà sumar més amb el Barça, ja que ha decidit posar rumb cap al futbol xinès. No serà el cas del 10 blaugrana, que el proper mes de juny tot just complirà 31 anys i té encara molta corda –de fet, el passat mes de novembre va renovar el seu contracte fins al 2021– per seguir ampliant tant el seu palmarès com el del club. De moment, a les nou lligues que ja té, s’hi han de sumar sis copes, quatre Champions, tres mundials de clubs, tres supercopes d’Europa i set supercopes d’Espanya. I el que queda. El proper mes d’agost, de fet, amb la supercopa d’Espanya que el Barça jugarà contra el Sevilla, ja podrà sumar el seu 33è títol com a blaugrana, cosa que el convertiria en el jugador de la història del club, ja en solitari, que més títols ha guanyat.

Abans, però, i tot i que a falta dels quatre partits que queden de lliga, l’únic l’objectiu de l’equip ja només passa per intentar tancar el campionat sense perdre cap partit, Messi encara té moltes coses a dir i a guanyar el que falta de temporada. Començant, a títol individual, pel trofeu Pichichi. Quan només falten quatre partits de lliga, l’argentí suma 32 gols aquest campionat, 8 més que el seu immediat perseguidor en la llista de màxims artillers, Cristiano Ronaldo i 9 més que el seu amic i company Luis Suárez. Tret d’una sorpresa, doncs, el 10 blaugrana obtindrà el que serà ja el seu cinquè trofeu Pichichi. El primer el va guanyar el 2010, amb 34 dianes; els dos següents, els anys 2012 i 2013, amb registres d’extraterrestre (50 i 46 gols, respectivament), i l’últim, l’any passat, amb 37 gols. Xifres que a la vegada li han permès guanyar també, tots els anys que ha estat Pichichi, la Bota d’Or. I enguany va pel camí de repetir, ja que lidera també aquesta classificació de màxims golejadors del continent, amb una diana més que Salah, a qui ja només li queden dos partits de lliga per disputar, i tres més que Immobile, a qui en queden tres. Si, com tot ho fa pensar, Messi s’endú aquesta Bota d’Or, ja seria també el futbolista que més en té, superant així Cristiano Ronaldo, amb qui està igualat. I és que la regularitat de Messi, tant en el joc com a l’hora de llegir-lo, que millora amb el pas dels anys, com en els seus registres golejadors –encadena nou temporades superant la barrera dels 40 gols entre totes les competicions i pel que fa només a la lliga ja en són set, de les últimes nou, marcant 30 gols o més–, fan d’ell un futbolista únic i incomparable. Amb el cinquè Pichichi, d’altra banda, també igualaria els d’Hugo Sánchez, Quini i Di Stéfano, i se situaria a només un de Zarra, que és qui més cops l’ha guanyat. Tot plegat, per continuar augmentant la seva llegenda, també amb un palmarès pel que fa a títols individuals superlatiu, on també destaquen sobretot les cinc Pilotes d’Or (quatre de consecutives, del 2009 al 2012, i una altra el 2015) i en menor mesura, els dos premis UEFA a Millor Jugador a Europa de la temporada, guanyats el 2011 i el 2015.

9

LLIGUES

3

SUPERCOPES D’EUROPA

7

SUPERCOPES D’ESPANYA

2

PREMIS UEFA JUGADOR

5

PILOTES

D’OR

4

CHAMPIONS

4

TROFEUS PICHICHI

6

COPES

4

BOTES

D’OR

3

MUNDIALS DE CLUBS